L'ús obligatori del castellà en el Registre Civil des del moment de la seva creació, l'any 1870, i el desconeixement del català per part d'alguns dels funcionaris que se n'encarreguen, així com la codificació tardana de la llengua, han comportat que els cognoms catalans figurin sovint al Registre Civil de manera inadequada a la normativa moderna i amb formes castellanitzades. Viñas en lloc de Vinyes, Pascual per Pasqual, Piñol per Pinyol, o Viñals per Vinyals són alguns dels errors més comuns en el registre. La llei de política lingüística va fer possible la correcció de tots aquests errors i, des de 1995, 3.812 persones ja han catalanitzat el seu nom o el cognom. L'any passat es van registrar 666 sol·licituds en aquest sentit, 68 de noms i 598 de cognoms. L'any 2000, 1.080, i el 1999, 1.249. Els anys anteriors les xifres van ser inferiors: 85 el 1995, 111 el 1996, 110 el 1997, i 511 el 1998.

[ Continua ]

Els cognoms amb més sol·licituds de normalització l'any passat van ser Vinyes, Pasqual, Pinyol, Vinyals, Castanyer, Rubió, Sunyer, Perpinyà, Cardanyà, Estanyol, Massana, Rossell, Alenyà, Magrinyà i Alzina. El procediment per fer-ho és molt senzill, ja que ara per ara es pot sol·licitar la correcció ortogràfica al Registre Civil sense haver d'aportar cap tipus de certificació si la grafia correcta consta al jutjat.

Si els noms i cognoms comencen a normalitzar-se, els topònims també. L'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans ha analitzat des de 1998, per encàrrec del Parlament, 40.153 topònims a Catalunya. A partir d'aquí, ha proposat la correcció de 6.718 i l'addició de 1.350 més. Les comarques que han de normalitzar més topònims són el Segrià -s'hi han de fer 485 correccions-, el Vallès Oriental (385), la Noguera (292), i la Ribera d'Ebre (288). En canvi, les que hauran de fer menys variacions són el Montsià (17) i la Segarra (33). Està previst que en el tercer trimestre d'enguany s'acabi l'aprovació de totes aquestes modificacions per part dels ajuntaments, i que després s'editi un nomenclàtor oficial. Tot el procés ha suposat una inversió de 75 milions de pessetes, aportades per la Generalitat, l'Institut d'Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística.

Font: Radio Catalunya