FIns aquest any dinava molt sovint per lleida, pel centre, i ben poques cartes trobava en català. I no diguem ja les pissarretes de fora el carrer, ni una!

Doncs jo trobo que si les dades aquestes són certes, hem fet una gran part del camí. Fa només 10 anys, era impossible trobar un restaurant amb la carta en català, fins i tot en restaurants de cuina catalana, tot en panyó. Ara, la realitat és ben diferenta, queda molt per fer, però anem pel bon camí i que ningú dubti que amb el tripartit que ens hem possat, abans d'acabar la legislatura que tenim aquest percentatge de ruquets que encara es neguen a utilitzar la llengua del país, baixarà molt i molt més. Em pot dir algú com puc treure la c trencada pel teclat (en tinc un d'estranger i no té cap c trencada). Ja em van dir que la enye es treu amb alt+164. Com es treu la c de Forssa??? Gràcies.

Ç: 128

ç: 135

Alt + 128 = Ç

Alt + 135 = ç



Si tens més dubtes, mira't http://www.asciitable.com/

♪

Moltes gràcies a Baccus i a Àngel Acebes. Jo sabia que tú ets un menistro amb cor per Catalunya i molt assenyat. Diga-l'hi a la teva col.lega Rita Barberà, la txiqueta més fallera de les terres PPaelles, que vinga una estona a xerrar amb nosaltres. La vull preguntar quin trauma va patir de petita a la foscor, per plantar València plena de fanals, que sembla una central nuclear més que una ciutat. Ara ja puc dir Força Barça com cal! O cridar "França fotuda, país gavatxot!". Un altre cop, gràcies per fer-me tan FELIÇ! //*//

Txe, per una vegada que dic la veritat, no t'emocionos XD

D'on ets?



Simple curiositat: és la primera vegada que veig un laisme en català.

De Lleida. I per ceet, que es un laisme?

Contradint el que dius, Lleida sí que té una plaça dedicada a Espanya. Encara que, potser, aquesta no tingui la imatge que acostumen a tenir les places, ja que és, bàsicament, una cruïlla de carrers amb un aparcament.

És on s'uneixen l'Avinguda Catalunya, l'Avinguda de Madrid i el pont de la Universitat.

A davant mateix de l'edifici dels Sindicats i de l'estació d'autobusos de l'Alsina Graells (empresa del grup ACS de Florentino Pérez).

Jo vull treballar d'inspector lingüístic! És el meu somni! Seria el millor de la meva promoció, no deixia passar per alt ni déu!

Trobo que aquest és un tema complicat.



Per una banda tenim la defensa del nostre patromini cultural en el qual hi trobem la llengua catalana; però per l'altra banda tenim una altra cosa: la llibertat d'un comerciant de fer el seu establiment en l'idioma que vulgui.



Probablement si vas a un restaurant francès luxós de Barcelona no podràs pas demanar la carta en català, sols tindran els noms dels plats en francès. S'ha de permetre?



I amb un japonès? O un cas més difícil: un madrileny que fa un restaurant de cuina madrilenya no pot deixar els noms del plats en l'idioma original de la seva terra?



Amb els rètols passa igual. No tinc dret com a persona lliure de posar-hi 'Panaderia' enlloc de 'Fleca' ?



Són qüestions que deixo sobre la taula, que ens hauriem de plantejar sense tenir en compte la llei (és evident que si la llei obliga a tenir-ho en català, tothom ho hauria de fer, però la qüestió de fons és: és ètica aquesta llei?)



salut

PaRaP, per aquesta regla de tres que esmentes, si a algú li surt dels collons obrir un restaurant italià al centre de Pequín, per exemple, oi que té llibertat per fotre-ho tot només en italià i atendre els clients només en italià? T'imagines la teva regla de tres exportada arreu del món?



Dius que si vas a un restaurant francès a bcn, o un japonès o xinès etc. trobaràs la carta només en l'idioma del país que representin. Doncs no. A més d'aquest hi haurà el castellà. El català encara l'estant buscant. I si parles amb els cambrers et trobaràs igual: en francès o en castellà, però en català rien de rien.



I no em parlis de l'ètica de les lleis perquè això es desviar l'atenció. És que potser és ètic que el castellà gaudexi de centenars (sí sí, centenars) de lleis garantint el seu ús i l'obligatoreïtat de conèixer-lo i, per contra, el català no en disposa de cap...ni tan sols al seu propi país!?



Les lleis estan per regular l'ètica, però també han de servir per a regular la mala fe.

Au!

En molts restaurants francesos no trobaràs cartes en castellà.



I, sigui com sigui, amb el castellà opino el mateix: perquè una persona hauria de tenir l'obligació de posar la carta en castellà? Segons el meu veure això atempta contra la llibertat de comerç.



I que consti que quan t'escric aquestes linies encara recordo que, aquest mateix estiu, en un restaurant del meu poble, al demanar-los si tenien menús em van respondre "a mi no me hables así, eh?". Literalment. Res de "oye, no entiendo catalán". Donat que la llei està per cumplir-la, aquest restaurant rebrà (si no ha fet ja) el primer avís que acostuma a fer la Generalitat en aquests casos



salut