De cop als diaris apareixen les reivindicacions araneses i la Val d’Aran d’ésser invisible hi apareix postulant un “Pacte de lliure associació d’Aran amb Catalunya”.

Però a part dels esports de neu, de les visites de la família reial espanyola i de tota mena de frivolitats de la Val d’Aran, què en sabem d’aquest País? Perquè és un País, una nació, una comarca, un territori? Què? Catalans, occitans, espanyols? Els aranesos: de dretes, d’esquerres? Nacionalistes o botiflers? Què són?.

Doncs, a Racó Català en volem parlar i començarem pels Antecedents històrics:

D’entrada dir que Aran és un País que avui forma part de Catalunya i que va gaudir d’una pràctica independència políticoadministrativa fins a 1834. A partir d’aquest any per una Reial Cèdula de Maria Cristina, (Reina Governadora, tutora d’Isabel II) van ser abolides les Institucions araneses i el seu règim polític especial, es va imposar a Aran el nou règim políticoadministratiu general de l’Estat espanyol i se la va integrar forçadament a Catalunya.

Una llei ordinària del Parlament (llei 16/1990) en consonància amb la Disposició Addicional Primera de l’Estatut de Sau va reinstaurar les històriques Institucions de Govern araneses i va donar un primer pas per a la recuperació dels drets polítics d’Aran.

Si concretem el procés històric una mica més:

La Val d'Aran, per la seva situació geogràfica, per la llengua i per la cultura, està estretament lligada als Països Occitans, però vinculada políticament amb Catalunya des de l'edat mitjana per voluntat pròpia dels seus habitants. L'any 1175, Aran passà a formar part de la Corona catalano-aragonesa en virtut del Tractat d'Emparança. El 1313, el Rei Jaume II concedí als aranesos un conjunt de privilegis, els quals, coneguts amb el nom d'Era Querimònia, van ser respectats per tots els monarques fins a Ferran VII. Posteriorment, l'any 1411, el Parlament català acceptà l'oferiment del Síndic (president aranès) de pactar la unió d'Aran al Principat. Tot i que el Decret de Nova Planta no va afectar la situació política i administrativa de la Val d'Aran, l'any 1834 la monarquia espanyola suprimí les institucions araneses i imposà el règim administratiu i polític general a tot l'Estat. Fins l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979.

Ara, i això és el que surt als diaris aquests dies, els aranesos a través del Plenari del Conselh Generau d’Aran, o sigui el Parlament aranès, volen que el nou Estat d’Autonomia reculli les seves aspiracions nacionals i diuen, entre moltes altres coses:

“.... La seva llengua i cultura pròpies, la seva història pròpia, les seves institucions de govern pròpies, la propietat comunal de la major part del seu territori, la consideració dels aranesos com a homes lliures no sotmesos mai a un senyoriu feudal, la possessió franca de les seves aigües, boscos, mines, pastures, caça, pesca i altres fruits, beneficis i productes de les seves muntanyes, i la constant voluntat dels aranesos, manifestada en tot moment al llarg de tota la seva història, de voler continuar mantenint la seva identitat, llibertats i independència per a regir-se i administrar-se ells mateixos, com reflexa el fet que Jaume II conferís a Aran el rang confederal de Bailia General en peu d’igualtat amb Catalunya, Aragó i València, mereix que amb aquest nou Estatut de Catalunya s’estableixi un pacte de lliure associació d’Aran amb Catalunya perquè junts, per pròpia voluntat i amb mutu respecte caminen junts el camí del futur.

Aquest nou Estatut ha de ser l’Estatut de Catalunya i d’Aran, en el qual es consagra aquella unió lliure i pactada que es va iniciar en el segle XII amb els tractats d’Emparança signats pels aranesos, com a homes lliures, propietaris del seu País, amb la Corona catalanoaragonesa, que va continuar amb Era Querimònia de 1313 i amb tots els furs i privilegis que tots els reis, fins a Ferran VII al segle XIX, garantiren als aranesos aquest règim autonòmic especial que va durar 120 anys més que la pròpia Generalitat de Catalunya. El “Decret de Nova Planta” de Felip V, de 1716, no va afectar a Aran ni se’l va incloure en cap dels 12 “Corregimientos” en què va quedar dividida Catalunya.

En aquest sentit es proposa al Parlament de Catalunya que, d’acord amb Aran, assumeixi ara el paper que en temps passats tenia la Monarquia a la seva directa i voluntàriament pactada relació amb Aran i es corregeixi i repari la unió forçada que en contra de la voluntat dels aranesos es va imposar “manu militari” a partir de 1834 amb la inclusió d’Aran a la Província de Lleida, i per tant a Catalunya, i es suprimiren les seves institucions de govern, les seves llibertats i la seva ancestral autonomia.

Aran és un País amb uns drets històrics similars o equiparables als dels territoris forals – (que fins i tot en elaborar-se els corresponents estudis jurídics permetrien, possiblement, la constatació que és en si mateix un Territori Foral)-, per la qual cosa a l’empara de la Disposició Addicional Primera de la Constitució i en conseqüència, amb aquests irrenunciables drets nacionals del Poble aranès, que avui vol seguir mantenint el dret a decidir el seu destí i que el Parlament de Catalunya, que també és el Parlament d’Aran, reconeix i es compromet a respectar, cal que el nou Estatut de Catalunya contingui un títol específic que amb el nom d’ “Estatut d’Aran” expliciti els trets essencials d’aquesta lliure associació d’Aran amb Catalunya. A més a més d’aquest títol específic i per tal que quedi ben clara l’associació dels dos territoris, cal que tots els articles del nou Estatut que anomenen a Catalunya o a la cultura catalana anomenen també a Aran i a la cultura aranesa...”. (Traducció literal de l’original aranès).

Però a Aran no tot és idíl·lic i tant unitari. Quines forces polítiques actuen? Perquè el PP és autonomista aranès? Perquè el PSC català hi té una federació? Com el PSC ha fagocitat el grup Unitat d’Aran? Perquè no hi ha ERC? Hi ha partits nacionalistes aranesos? Què passa amb la societat civil? I les associacions: Lengua Viua i Vivéncia Aranesa? I moltes altres coses que comentarem a la segona part.


Joan-Ramon Colomines-Companys (1951) és actualment investigador doctorand sobre Aran i Occitània a la London School of Economics and Political Science (LSE) i un dels majors embaixadors de la cultura i societat aranesa al món. És el responsable d'entre d'altres projectes, del weblog Diari Cívic i Vivència Aranesa.