Més d'un cop s'ha escrit als fòrums del Racó Català llargues discusions sobre la catalanitat de Josep Pla. Com a Palafrugellenc que sóc, m'he interessat a aprofundir en la figura d'aquest homenot, un homenot que està lligat a la memòria del nostre país, del meu poble, i fins i tot de la meva família.

Fa poc he adquirit un dvd d'una col·lecció d'entrevistes d'una sèrie de Tve anomenada "A Fondo", on hi entrevisten durant 80 minuts a un Josep Pla ancià, però totalment lúcid (a finals del 1976, tres mesos abans de complir els 80 anys). El cas és que en aquesta entrevista s'hi pot veure a un Pla catalanista, patriòtic... i sobretot empordanès! És un home que, sobretot arran de la seva mort, va ser molt criticat i en certa manera despreciat. Se n'ha dit molt, i penso que molta gent n'ha parlat sense coneixement de causa. Fa un temps vaig llegir-me el llibre "El meu país", i d'allà vaig arribar a la conclusió de què Pla era profundament patriota... si bé que s'hauria de definir bé què vull dir amb això de patriota, perquè no en féssim una interpretació equivocada. De totes maneres, no pretenc, avui, escriure una gran parrafada. Recordava haver llegit fa temps, en una pàgina web, una entrevista a un autor que havia escrit sobre Pla; una entrevista que trobo molt encertada i de la que penso que se'n dóna una descripció molt acurada de com era Pla com a patriota català.