|
Divendres, 23 de setembre de 2005 a les 19:23
Informa: Guillem |
 En un article d'opinió titulat 'Cal tornar les obres d'art a l'Aragó', el director del diari digital e-notícies, Xavier Rius, afirma que és indispensable que el Principat 'torni' les obres d'art del bisbat de Lleida al de Barbastre, tal i com ha ordenat el Vaticà a petició de l'episcopat espanyol.Si bé és innegable la capacitat d'aquest mitjà per a practicar el sensacionalisme més descarat i per donar corda als rumors entre passadissos de les administracions principatines, fins ara mai no ens havíem trobat amb un exercici tant clar de desinformació i demagògia. Està per veure si tot això és només, com diem, una manca d'informació alarmant o una cosa més greu, que s'acostuma a anomenar manipulació. De fet fins i tot arriba a titllar als catalans de lladres si no accedeixen a regalar les obres, però anem a pams i analitzem el text: L'article comença mesclant peres amb cols, com són els Papers de Salamanca amb les obres d'art del bisbat de Lleida. Rius afirma en aquest punt que no veu perquè han de 'retornar' els Papers de Salamanca al Principat i en canvi no han de 'retornar' les obres d'art cap al bisbat de Barbastre (Aragó). Literalment diu 'No acabo d'entendre la diferència entre una cosa i l'altra'. Doncs sincerament només se li pot dir que està completament desinformat, perquè una cosa són els Papers que el franquisme (una dictadura, sí) va robar il.legítimament als seus propietaris, i que van ser usats per a perseguir i condemnar moltíssima gent, que es van expoliar literalment de les administracions locals i del país, en tant que 'derecho de conquista', i una altra molt diferent són les obres d'art que el bisbat de Lleida adquirí legalment (previ pagament, és clar) de les seves parròquies. És més, resulta que aquestes 'seves parròquies' formaven part de la diòcesi de Lleida fins no fa masses anys, i n'havien format part des de fa més de vuit segles. Sí, he dit vuit segles. Les parròquies de la Franja de Ponent, catalanoparlants, havien estat sempre adscrites al bisbat de Lleida, fins que fa uns anys el Vaticà, instat per les autoritats eclesiàstiques espanyoles, en decidí la segregació. Després de vuit segles, aquestes parròquies passaven a dependre del bisbat de Barbastre. I durant aquests vuit segles, el bisbat de Lleida havia anat comprant, cuidant i classificant les obres de les seves parròquies. De debò el senyor Rius no veu cap diferència entre un exèrcit d'una dictadura que roba documents a punta de pistola i un bisbat que compra legalment les obres d'art a les seves parròquies ? O està molt mal informat, o n'està massa, de ben informat. És més, des de quan el Vaticà decideix, a l'Estat espanyol, qui té dret a tenir determinats objectes ? Si jo compro una obra d'art amb els meus diners, i després el Vaticà m'ordena 'regalar-lo' a qualsevol diòcesi, ho he de fer ? Què ens regeix, el dret canònic o el dret mercantil ? (recollit a aquella mena de text 'sacrosanto' anomenat Constitución Española, que se suposa que és intocable i inviolable). La resta de l'article no aporta res d'interessant, ni tant sols literàriament. El dedica a carregar contra Convergència i contra el tripartit. Res de nou en l'horitzó, tots sabem que sempre que e-notícies dispara reben els mateixos, bàsicament ERC en primer terme i CiU en segon, si s'ha passat de "catalanista". Impecable. L'article acaba amb una frase tremendament interessant, per dir-ho d'alguna manera. Frase que quedaria perfectament coherent en boca d'Ángel Acebes o de Zaplana. Cito textualment: "Ja sé que el bisbat de Lleida insisteix que són objectes de la seva propietat i que la Generalitat va catalogar-los anys enrere com a obres d’interès nacional. Però una vegada que no ens expolien, sinó que expoliem, faríem bé de tornar-ho tot als seus amos. Almenys no quedaríem com uns lladres." Ull, perquè ací hi ha uns conceptes subliminals molt clars, dignes d'haver estat insinuats per la fundació FAES: 1) Els catalans ens queixem de coses que nosaltres també fem (ens van expoliar, però nosaltres també). 2) Els catalans sóm uns lladres 3) Els catalans no actuem com reclamem als altres que actuïn (expoliem com fan ells). 4) Les obres d'art són aragoneses, i cal tornar-les, perquè les hem robades. Tota una declaració d'intencions, em temo. Llàstima que no s'acosti a la realitat ni mínimament, en tot cas cal felicitar al senyor Rius per les seues conclusions, supose que està fent oposicions per a passar-se al diari digital en castellà que ha engegat l'editora d'e-notícies. O potser vol tornar a la 'delegación catalana' del diari espanyol El Mundo, on ja havia treballat. Si té a gust citar-me, ací té les meues, de conclusions: a) Les obres d'art que estan en 'litigi' van ser legalment adquirides per la diòcesi de Lleida de les seues pròpies parròquies (quan encara eren seues, fins que arbitràriament a instàncies de les autoritats eclesiàstiques espanyoles algú va decidir que aquestes parròquies, que duien 800 anys al bisbat de Lleida passéssin al de Barbastre). b) S'entén com a lladre aquell qui roba - no és el cas, pagar per alguna cosa implica que no estàs expoliant. Cal llegir el diccionari-. c) S'entén per 'tornar' o 'retornar' l'acció de donar a algú allò que justament li correspón - no és el cas. Per a tornar una cosa cal que sigui propietat d'aquell a qui la tornes. Cal llegir el diccionari -. d) Mesclar ous amb castanyes i fer-ne frases grandiloqüents i populistes no et fa millor articulista. Mesclar Papers de Salamanca amb aquest tema vol dir que, o bé hom necessita informar-se de les coses abans d'obrir la boca, o bé s'és un demagog, per no dir una cosa pitjor. Ja sabem qui és qui a l'Estat espanyol per a titllar-nos constantment d'insolidaris i de lladres tant als del Principat com a la resta del país, però que a sobre surti el director del que s'autoanomena "el diari de referència en català" i faci aquest exercici de demagogia que ratlla l'insult, ens sembla tota una novetat. Felicitats doncs, al referent. Així doncs anem-ho retenint: si ens titllen de lladres, és perquè ens ho mereixem. E-notícies dixit. Enllaços relacionats: - 10 anys del trencament del Bisbat de Lleida - El Vaticà dona 30 dies per a que el Bisbat de Lleida renunciï a les obres d’art - La Institució Cultural de la Franja de Ponent demana al Bisbat de Lleida i a la Generalitat que respectin la Franja de Ponent |
- Cal tornar les obres d'art a l'Aragó
- e-notícies - Franja de Ponent - 10 anys del trencament del Bisbat de Lleida - El Vaticà dona 30 dies per a que el Bisbat de Lleida renunciï a les obres d’art - La Institució Cultural de la Franja de Ponent demana al Bisbat de Lleida i a la Generalitat que respectin la Franja de Ponent  |
Comparteix:
5558 lectures i 17 comentaris
és indignant que a l'e-notícies se'n facin ressò com han fet.
