Se canta (Rosina de Pèira)Se canta (Patric)Copa santa (Patric)Copa santa (versió coral, 1) Copa santa (versió coral, 2)| Catalunya 1714 |
Cançons occitanes
Se canta (Rosina de Pèira)
Se canta (Patric)
Copa santa (Patric)
Copa santa (versió coral, 1)
Copa santa (versió coral, 2)
Se canta és una vella cançó d´amor comuna a tot occitània, que s´ha imposat com a himne nacional occità.
Vet ací diverses versions: el refrany i les tres cobles inicials són sempre els mateixos.
| Se canta (versió tolosana) Se canta que cante Canta pas per ieu Canta per ma mia Qu´es al luènh de ieu Al fons de la prada I a un píbol traucat Le cucol i canta Benlèu a nisat Se canta que cante Canta pas per ieu Canta per ma mia Qu´es al luènh de ieu Aquelhas montanhas Que tan nautas son M´empachan de veire Mas amors ont son Se canta que cante Canta pas per ieu Canta per ma mia Qu´es al luènh de ieu Aquelhas montanhas que s´abaisheràn E mas amoretas que pareisheràn Se canta que cante Canta pas per ieu Canta per ma mia Qu´es al luènh de ieu Se canta (versió de Tolosa) Devath ma finèstra, i a un auseron, Tota la nuèit canta, Canta sa cançon. Se canta, que cante, Canta pas per jo, Canta per ma mia, Qu´ei au près de jo! Aqueras montanhas, Que tan hautas son, M´empachan de véser, Mas amors ont son! Se canta, que cante, Canta pas per jo, Canta per ma mia Aqueras montanhas, Que s´abaisheran, E mas amoretas, Se raprocharan! Se canta, que cante, Canta pas per jo, Canta per ma mia |
Se canta
Se chanto |
Copa Santa és el nom amb què és coneguda a Occitània la copa d'argent cisellada que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular a Sabadell i a Barcelona i oferta per alguns escriptors i polítics catalans als felibres provençals en regraciament de l'acollença dispensada a Víctor Balaguer, llavors exiliat per la seva oposició al govern d'Isabel II. Per a commemorar l'amistat i àdhuc —aleshores— la federació d'ambdós pobles que el gest volia significar, Frederic Mistral compongué un himne, el Cant de la Copa, amb text calcat damunt una oda de Ronsard i música d'una nadala provençal, que ha esdevingut l'himne nacional occità, cantat a la majoria de cerimònies regionalistes o folklòriques i, en especial, a la Santa Estel·la, banquet anual dels felibres.
Copa Santa
Provençaus, vaicí la copa
Que nos vèn dei catalans:
A-de-rèng beguem en tropa
Lo vin pur de nòstre plant!
repic
Copa santa,
E versanta,
Vueja a plen bòrd,
Vueja abòrd
Leis estrambòrds
E l'enavans dei fòrts!
D'un vièlh pòple fièr e libre
Siam bensai la finicion;
E se tomban lei Felibres,
Tombarà nòstra nacion.
D'una raça que regrelha
Siam bensai lei promiers greus;
Siam bensai de la patria
Lei cepons e mai lei prieus.
Vueja-nos leis esperanças
E lei raives dau jovènt,
Dau passat la remembrança
E la fe dins l'an que vèn.
Vueja-nos la coneissènça
Dau verai e mai dau bèu,
E leis autei joïssènças
Que se trufan dau tombèu.
Vueja-nos la poesia
Pèr cantar tot çò que viu,
Car es ela l'ambrosia
Que tresmuda l'òme en dieu.
Pèr la glòria dau terraire
Vautres enfin que siatz consènts,
Catalans de luenh, ò fraires,
Comuniem toteis ensèms!
 |
|
 | |
|
|
|
|
