Poema

L'arbre de la llengua
Manuel Tosca

Cada paràgraf ha estat escrit en un dels princi- pals dialectes de la llen- gua catalana.

L'arbre, com a imatge de la diversitat en la unitat .


La Busca Edicions. Tel. 93 213 90 69 / 93 752 19 85

 


Jo penso...
(El Principat)
 
Cap vent no el podrà tòrcer;
el tronc esponerós
de l'arbre mil·lenari
té fondes les arrels.
     
Jo pens...
(L'Alguer)
  Entre les sues rames,
que el sonallolo antic
de aquesta parla canti
la nostra identitat.
     
Jo pensi...
(El Rosselló)
  Que els mots, com uns arpegis,
volin sempre ben alt;
que l'eco nos els torni
ambe els més bells accents.
     
Jo pense...
(País Valencià)
  I que el poble hi retrobe
la parla dels passats,
i que el xiquet hi escolte
la veu de l'avenir.
     
Jo penso...
(La Franja de Ponent)
  A terres ponentines
l'àrbel tamé ha fllorit;
les fllos seran amelles
de gustos ancestrals.
     
Jo pens...
(Les Illes)
  De s'arbre de sa llengo
collim-ne tots es fruits;
diverses són ses branques,
més un és es seu tronc !