EL Talp

web alternatiu

• Introducció a la sèrie Per una dissecció de la postmodernitat. Per Pol Sureda

• En el centenari de la mort de Friedrich Nietzsche: repàs a les seves idees i a la seva influència. Per Stefan Steinberg
• Primera part 
• Segona part 
• Tercera part 

• El cas de Martin Heidegger, filòsof i nazi. Per Alex Steiner
• Primera part: L’expedient
• Segona part: L’encobriment
• Tercera part: Història, filosofia i mitologia

• La seducció de la desraó: l’idil·li intel·lectual amb el feixisme, de Nietzsche a la postmodernitat. Per Richard Wolin

• La postmodernitat, o la lògica cultural del tardocapitalisme. Per Fredric Jameson
• Introducció i epígraf I
• Epígrafs II i III
• Epígrafs IV al VI

• El debat marxista sobre la postmodernitat.Per Perry Anderson

• Epíleg. Plor sobre el crepuscle dels anys setanta. Per Alexandre Cirici

• Annex I. Història i lliçons del neoliberalisme: la construcció d’una via única. Per Perry Anderson

• Annex II. La salvació d’Amèrica: Leo Strauss i els neoconservadors. Per Shadia B. Drury

@ Clàssics del valencianisme: Síntesi del criteri valencianista (1918). Eduard Martínez Ferrando Vegeu document

@ Nòtula: religiosisme Vegeu article

@ El sobiranisme, és un independentisme? Vegeu article

@ Per ajudar a ben morir : ressenya de La il·lusió occitana: la llengua dels catalans, entre Espanya i França, d’August Rafanell. Vegeu ressenya

@ Textos teòrics clàssics de l'independentisme català: Sobre el reconeixement de les nacions oprimides, de Josep Guia (1982)

@ Proposta de divisió administrativo-territorial per a la Catalunya independent. Vegeu article. Vegeu també l'Annex 

@IEntorn del debat sobre la divisió territorial per a la Catalunya independent: resposta a un fòrum de Racó Català. Vegeu article

• Endreça
• De l’Antiguitat a 1881 
• Un país nostre (1881-1939) 
• De l’ensulsiada a la llibertat sota fiança (1939-2006) 
• Notes i bibliografia 
• Suplement 1 
• Suplement 2 
• Suplement 3 

HISTÒRIA

• 0. Introducció
• I. Actituds de la intel·lectualitat catalana davant la Guerra Nacional-Revolucionària (1936-1939)
• II. Actituds de la intel·lectualitat catalana durant la postguerra hispanofeixista (fins als inicis dels anys cinquanta)
• III. Cronologia del retorn
• IV. Obituari de l’exili i dels refugiats

@ La polèmica sobre la catalanitat de Colom. Vegeu article 

@ L’ombra de Cambó és summament allargada O l’ofensiva historiogràfica del dipatriotisme continua vent en popa. Vegeu article

@ Eva Serra: La funció de l’historiador ara i aquí. Vegeu article

@ Neoespanyolisme i historiografia. Vegeu introducció

• Jaume RENYER ALIMBAU. "L'evolució d'una incerta esquerra: del debat sobre els Països Catalans al col·loqui sobre què és Espanya"
• Agustí COLOMINES. Fragments de: "Mites, somnis i tragèdies: la vigència del nacionalisme espanyol"
• Santiago CUCURELLA. "Nacionalisme i historiografia"
• Josep SORT i JANER. "El debat sobre la intensitat nacionalitzadora de l’Estat espanyol"

@ Sobre el 23-F, el Manifiesto i la LOAPA: reflexions de Felip Solé i Sabarís. Vegeu article

@ La fi del PSC i l'inici del PSOE.-Vegeu article

@ El Tractat dels Pirineus. Vegeu article

@ Sobre la muga catalano-catalana: reflexions entorn de "El Tractat dels Pirineus". Vegeu article  

GEOGRAFIA

LLENGUA

• Primera part
• Segona part

@ La plena lingüicitat del català: aproximació històrica a la recuperació d’una consciència.Vegeu article. Vegeu Manifest de 1934

@ Llengua, consciència nacional i proletariat, 1901-1923. Vegeu article

@ El català com a nosa, o avís per a navegants.  Vegeu article 

QÜESTIÓ COLONIAL

• Francesc Macià: l'independentisme conspiratiu
• Daniel Cardona i el separatisme insurreccional

@ Les arrels de l’independentisme revolucionari català: panoràmica històrica.

• Jordi Arquer: el marxisme nacional als anys trenta
• Jaume Compte: d'Estat Català al Partit Català Proletari

Hi afegim una petita bibliografia. Vegeu també la història del PSAN, del conjunt del moviment i de Terra Lliure

@ Aprensions a propòsit del "pactisme". Article de Joan Fuster. Però els "pactes" del "pactisme" tradicional, ¿on ens portaran?... Jo només voldria advertir, ara, que, en la història de la Catalunya estricta, i en la de tots els Països Catalans, cada "pacte" ha estat una claudicació, i que tot això del "pactisme" com a mecanisme polític és i serà una burla. "Pactar" és perdre: sempre. Malgrat els aparents avantatges provisionals. Vegeu article

@ Fet nacional i ideologia postmoderna.  Vegeu article

@ El liberalisme i la nació. Vegeu article

@ Pancatalanisme, de Josep Pijoan. Vegeu article

@ Pancatalanisme: tesis per a servir de fonament a una doctrina, d'Alfons Maseras (1915). Vegeu article

@ La independència de Catalunya, de Joan Maragall. Vegeu article

@ València en la integració de Catalunya. Vegeu article

@ Desemmascarar les pretensions científiques de l’espanyolisme: tres ressenyes exemplars

• R. Castellanos ressenya Colomer 1984
• A. Castellarnau ressenya Colomer 1986
• Contrastant ressenya Colomer 1996

@ País Valencià: 25 anys de feixisme impune. Vegeu article

@ Embriaguesa de fuel, o Catalunya, Galícia, el Kurdistan i els mecanismes de la provincianització. Vegeu article

@ Baltasar C. Ballester i la consciència nacional catalana al Principat, avui.

• Presentació i selecció a cura de Pol Sureda
• Les desastroses conseqüències cívico-polítiques de la Transició
• La ideologia real dels partits oficialistes, de llur militància i del poble en general
• La relació real entre PSC(PSC-PSOE) i "catalanisme"
• El posicionament nacional objectiu de les noves generacions hispanòfones
• Els projectes de futur nacional per al Principat

@ Textos polítics de Pompeu Fabra. Vegeu article

@ La cultura : contribucions al vocabulari bàsic sobre la qüestió nacional. Vegeu article 

REFLEXIÓ / TESTIMONI

@ Un món bíblic, de Pol Sureda. Vegeu article

@ Cultura de masses: dos articles enciclopèdics sobre literatura de gènere

• Novel·la de gènere
• Novel·la detectivesca

@ Formar els revolucionaris per a no fer la revolució: sobre Multitud, el nou llibre de Michael Hardt i Antonio Negri. Aquesta obra pasar per ser l’últim crit del marxisme creatiu que hauria de permetre’ns afrontar la tasca revolucionària d’acord amb les condicions objectives de la mundialització postmoderna. No ho és pas. Ben al contrari, les elucubracions de Hardt i Negri constitueixen, objectivament, un intent de destruir el marxisme des de dins. Vegeu article

@ La influència de l'obra de Francesc de Borja Moll en la generació d'escriptors mallorquins dels anys setanta. Vegeu article

@ Irlanda, per Miquel López Crespí

• Irlanda i la lluita per la independència: records de Miquel López Crespí. Irlanda: març de 1968
• Resistència: la Irlanda ocupada pels anglesos
• Novel·la, poesia i teatre en la lluita per la llibertat d'Irlanda (I)
• Novel·la, poesia i teatre en la lluita per la llibertat d'Irlanda (i II)

@ Multiculturalitat i mestissatge. Vegeu article

@ Illes: la crisi de l’esquerra oficial, per Miquel López Crespí

• Primera part
• Segona part
• Tercera part

@ George Sand, per Miquel López Crespí

• Mallorca, George Sand i Frederic Chopin
• George Sand i la Comuna de París
• Les relacions amoroses de George Sand
• Ressenyes

@ Gonçal Castelló. Vegeu article

@ Sam Abrams i les lectures de l’estiu. Vegeu article 

@ Socialisme i "naturalesa humana": una contradicció insalvable? Vegeu article

@ Llibertat d’expressió, in memoriam. Vegeu article

@ Gràcies, Aníbal. Vegeu article

@ Essencialismes. Vegeu article

@ Cultura i antifranquisme, de Miquel López Crespí. Vegeu article

@ De mites. Vegeu article

@ Qui hem deixat de ser. Vegeu article

@ Una gran iniciativa. Vegeu article

@ Gossos rabiosos. Vegeu article

@ València, la nostra, Josep Guia. Vegeu article