| El talp |
| web alternatiu |
La
divisió administrativo-territorial de Catalunya:
panoràmica històrica i estat de la
qüestió
MALLORCA I ALTRES TERRITORIS
Pol Sureda
1. Comarcalització de les regions històrico-fàctiques
1.5. Mallorca
La primera comarcalització de Mallorca, encara aproximativa, fou avançada per Vicenç M. Rosselló i Verger (Les Illes Balears, 1964), qui ja recollia la coronímia popular.
Mapa 14. Projecte de divisió comarcal de Mallorca per Vicenç M. Rosselló i Verger (Les Illes Balears: resum geogràfic, Barcino, 1964); ací, en la cartografització de Ferran Dídac Lluch i Dubon (Geografia de les Illes Balears, Lleonard Muntaner, 1997)
La divisió comarcal preconitzada per Bartomeu Barceló i Pons (Les Illes Balears, 1968) ha esdevingut la referencial a l’illa, bé que canviant d’adscripció comarcal tres municipis, 12 tant en el pla teòric com en la pràctica (formació de mancomunitats municipals); malgrat tot, no ha atès rang oficial.
Mapa 15. Projecte de divisió comarcal de Mallorca per Bartomeu Barceló i Pons (Les Illes Balears, Tàber, 1968)
Mapa 16. Concepte actual de la divisió comarcal de Mallorca (font: Lluch i Dubon, Op. cit.)
Quant a la comarcalització mallorquina emprada per la GEC, manca de base, com veurem.
1.6. Altres territoris
La comarcalització no és plantejable a Menorca ni a les Pitiüses, donades llur superfície i demografia, així com la primacia del factor insular. Menys encara a Andorra, que és, en si, una comarca. Ni, és clar, al municipi de l’Alguer.
TAULA
1. Comarcalització de les regions històrico-fàctiques
1.5. Mallorca i altres territoris
2. Comarcalització unitària de l'àmbit nacional i regionalització del país
Desembre del 2003