Doncs, de Catalunya és

"... E, aquell dia mateix, nos en anam jaure a Pina, e l'endemà, nos en anam jaure a Campdàsens. E, en l'altre dia següent, anam-nos-en jaure a Fraga. E, com fom en vista de Fraga, mossèn Bernat de Cabrera nos dix:

—Senyor, veets aquell lloc?

E nós li diguem:

—Hoc.

—Doncs, de Catalunya és.

E nós, en aquella hora, diguem:

—Oh terra beneita, poblada de lleialtat! Beneit sia Nostre Senyor Déus, que ens ha lleixat eixir de la terra rebel e malvada! Maleït sia qui hi mir mal, car així mateix era poblada de lleials persones! Mas, bé havem fet en Nostre Senyor Déu, que la tornarem a son estament e punirem aquells que hi miren mal.

E, com fom en Fraga, allí dormim aquella nit, e, en l'endemà, anam-nos-en jaure a Lleida. E allí acordam de tenir Corts als catalans, e açò per cor de satisfer-los a tots greuges e de acostar-los-nos, per ço que, ab l'ajuda llur, nós poguéssem destrouir los malvats rebel·les de la Unió."


Pere III el Cerimoniós
CRÒNICA
Capítol IV, paràgraf. 33