A - B - C - D - E - F - G
Lèxic recent del diccionari acadèmic Afegiu entrades en aquest recull
|
— M — magnèsia -> * confondre la gimnàstica amb la magnèsia Prendre una cosa per una altra; prendre la a per b.* malograt Malaguanyat.* mantequilla Mantega.* marica maricón mariquita Culer, sodomita, doneta, efeminat, marieta, cosó, faldilleta, del ram de l’aigua.* mariconada Una acció indecent, deslleial o mancada de moral és una jugada, mala jugada, mala passada, putada o porcada.marxa Castellanisme admès per l’IEC. Gresca, trempera, delit, ànim, empenta, valentia, festa, diversió, alegria: L’Anna és molt de la gresca: sempre balla (millor que: té molta marxa).* marron Contratemps, obligació que no ve de gust.* marxós Graciós, tabolaire, amb molta trempera, que li agrada la xerinola, fester, divertit, disposat a divertir-se: Ets una noia amb molta trempera (no pas *molt marxosa). Sou molt divertits (no pas *molt marxosos).mateix És correcte quan és adjectiu: la responsabilitat recau en la mateixa persona que va ordenar-ho. És un calc sintàctic de l’espanyol quan es fa servir com a pronom: *redacteu un ban i envieu una còpia del mateix a tots els departaments. L’alternativa, en aquest cas, és: envieu-ne una copia. En altres casos podem fer servir els pronoms hi, la, etc.mateix -> * donar el mateix Tant li fa, tant li feia (no pas *donava el mateix).* matxacó Pesat, enutjós, enfadós, corcó, paparra, plepa, borinot.* medir Fer, amidar, mesurar, tirar: Aquest envà fa sis centímetres de flux (no pas *medeix sis centímetres). Cal que mesureu bé les vostres paraules (no pas *Cal que mediu bé les vostres paraules). Aquesta peça de roba tira vint metres (no pas *medeix vint metres). Quan fas d’alçada? (no pas *quan medeixes d’altura?). Amidar la llargària d’una paret (no pas *medir la llargada d’una paret).melena Una melena és "l’evacuació per l’anus de sang digerida, llefiscosa i de color negre, conseqüència d’una hemorràgia digestiva alta".No té el significat de cabells llargs, cabellera, crinera, serrellera: La serrellera d’un lleó (no pas *la melena d’un lleó). En Pere duu els cabells llargs (no pas *té melena). mel -> * miel sobre hojuelas (sic) Barbarisme gens honorable, propi de catalans colonitzats, escoltat a la seu del Parlament de Catalunya (27/4/2005), per bé que seguit de l'excusa analfabeta "com diuen a Madrid". L'equivalència catalana és: encara millor, ésser oli en un llum.menjar -> * menjar-se un marron Carregar la culpa d’un delicte, d’un fet: Sempre carreguem les culpes nosaltres (no pas *nosaltres sempre ens mengem els marrons).mentre No s’ha de confondre amb mentre que ni amb mentrestant. La conjunció mentre introdueix una frase que expressa una acció simultània a la que expressa la frase principal. Significa "durant el temps en què": Mentre tu plomes el pollastre, jo encendré el foc.mentre que No s’ha de confondre amb mentre ni amb mentrestant. Mentre que és una conjunció adversativa, usada per contraposar dues accions o dos fets: El teu germà és molt obedient, mentre que tu no creus gairebé mai. mentrestant No s’ha de confondre amb mentre ni amb mentre que. Mentrestant és un adverbi que apareix aïlladament, separat de la frase per una pausa. Significa "durant el temps en què s’esdevé alguna cosa": Tots treballàvem; i tu, què feies, mentrestant?. Els jugadors s’entrenaven; mentrestant, l’entrenador feia la conferència de premsa (no pas *Els jugadors s’entrenaven mentre que l’entrenador feia la conferència de premsa). metxa Floc, ble (de cabells): Porta flocs de cabells de color blau. * menudència Fotesa, insignificança, menudesa, minúcia, minuciositat, petitesa, poquesa.mida -> * a mida que A mesura que, com més... més: A mesura que el tren corria, les cases es feien més petites. Com més corria el tren, més petites es feien les cases.mig -> a mitges No és correcte usar aquesta expressió en comptes de a mig fer. Direm: Ha deixat la feina a mig fer. Totes les obres són a mig fer; no n’hi ha cap d’acabada. L’expressió a mitges significa "entre dos" o bé "no del tot".mimar Mimar és "imitar exactament algú o alguna cosa". Tots els altres significats que es donen a aquest verb són castellanismes, i aleshores cal substituir mimar per acaronar, acotiar, amanyagar, aviciar.* mogolló[n] Munt, pilot, merder, pila, gran quantitat, fum, fotracada: Hi havia un munt de gent (no pas *mogolló de gent)morat -> * posar-se (o fotre's) morat Treure el ventre de pena, treure el ventre de mal any. * morbo 1. Emoció, interès, suspens.2. Tafaneria, curiositat, ganes de saber, morbositat: Ho volem saber per satisfer la nostra tafaneria (no pas *per satisfer el morbo). moreno -> * posar-se moreno Colrar-se, embrunir-se, bronzejar-se.mosca -> * estar mosca Estar escamnat.mosca -> * estar amb la mosca darrere l'orella Ensumar (flairar) alguna cosa.mosca * per si les mosques Per si de cas, si de cas, si per cas.* mosquejar-se Enrabiar-se, emmurriar-se, disgustar-se, empipar-se, emprenyar-se: El públic ha començat a disgustar-se (no pas * ha començat a mosquejar-se).* mullit Tou. Quin matalàs més tou.
|
