La revolució de 1848 a França
Les revolucions de 1848
L’expansió revolucionària de 1848
1849, El triomf de la reacció
La revolució de 1848 va presentar a França dos episodis ben diferenciats: el del febrer i el del juny. Aquesta diferenciació és el resultat de la lluita triangular que vivia França al decenni de 1840. D’una banda, l’oposició entre la petita burgesia i la gran burgesia, que monopolitzava el poder des de la revolució de 1830. De l’altra, la classe obrera, que reclamava la intervenció de l’Estat per poder millorar les seves condicions de vida i de treball. Contra la gran burgesia es va fer la revolució del febrer; però quan, el juny, el proletariat va amenaçar l’ordre social, les dues burgesies es van tornar a unir davant la por a la subversió.
El pretext amb el qual es va iniciar la revolució va ser la prohibició d’un banquet que els grups radicals i demòcrates havien convocat a favor de la llibertat de reunió. La revolta es va estendre per París els dies 22, 23 i 24 de febrer i Lluís Felip d’Orleans es va veure forçat a abdicar. Els radicals van proclamar la Segona República Francesa i es va formar un govern provisional en què per primer cop hi havia els republicans moderats (Lamartine), els radicals (Ledru-Rollin), els socialistes (Louis Blanc) i, amb caràcter simbòlic, un obrer, (Albert).
El nou govern va anunciar la convocatòria d’una Assemblea Constituent que seria escollida per sufragi universal. Es va decretar la llibertat de premsa i d’associació, es va abolir la pena de mort per a delictes polítics i es va suprimir l’esclavitud a les colònies. Les preocupacions socials del nou règim es van manifestar amb la fundació dels atéliers nationals, que ocupaven obrers aturats per fer obres d’infraestructura ferroviària.
El to social que havia adquirit la república va espantar els inversors, que retiraren els diners dels bancs, tancaren empreses i, com a conseqüència, la crisi s’agreujà. El govern va augmentar la pressió fiscal per tal de retirar diners de la circulació i deturar la inflació. La mesura va descontentar sobretot els camperols, que cada dia veien amb més hostilitat la nova república. A més, la reducció de la jornada de treball a 10 hores va acabar d’indisposar els amos.
Amb aquest teló de fons les eleccions a l’Assemblea es van convertir en un plebiscit entre la República conservadora i la República social. Els camperols francesos, conservadors i hostils al radicalisme parisenc, van donar el seu vot a la primera i els republicans moderats van guanyar les eleccions. La nova Assemblea, de caire moderat, va optar per abolir una bona part de les mesures socials del govern provisional i es van clausurar els atéliers nationals, que es consideraven un focus d’agitació i de propaganda socialista. El tancament dels Tallers Nacionals va ser l’espurna que va provocar les jornades del juny. La insurrecció del juny va ser protagonitzada per obrers i republicans radicals i va esdevenir el primer enfrontament directe entre les dues classes sorgides de la Revolució Industrial: burgesia i proletariat. La revolta va durar poc, però la repressió que la va cloure va ser molt dura (1.500 afusellats i 25.000 detencions).
La por a la revolució social va fer veure a la França conservadora la necessitat d’un govern fort capaç de mantenir l’ordre i de consolidar alguns dels guanys del febrer. Com fent recordar el seu oncle, va sorgir una nova figura, Lluís Napoleó Bonaparte, que va aplegar darrere seu totes les forces d’ordre: legitimistes (partidaris dels Borbó) i orleanistes (partidaris de la dinastia d’Orleans).
Les eleccions presidencials del desembre de 1848 li van donar una victòria aclaparadora gràcies, un altre cop, al vot de la pagesia. també una bona part dels obrers van donar el seu sufragi a Napoleó, que consideraven un candidat "més social" que el seu rival, el general Cavaignac, responsable del fet que l’exèrcit disparés contra els insurrectes del juny. Tres anys més tard, el 1851, Lluís Napoleó va protagonitzar el seu particular 18 Brumari fent un cop d’estat i proclamant el Segon Imperi Francès, que es va mantenir fins al 1870.
