1849, el triomf de la reacció
Les revolucions de 1848
La revolució de 1848 a França
L’expansió de la revolució
Les revoltes de 1848 van ser sufocades ben aviat. A Viena, Francesc Josep I tornava al sufragi censatari i atorgava una constitució centralista basada en la unitat de totes les províncies de l’Imperi. A la resta de l’Imperi, la reacció també va imposar-se. A Itàlia, les tropes austríaques van reconquerir el terreny perdut i la repressió va ser molt severa als Estats Pontificis i a Nàpols. A Hongria, l’emperador d’Àustria va demanar ajut al tsar de Rússia, que va envair el país i va aconseguir sufocar la revolta. A Bohèmia, els austríacs van bombardejar Praga, van declarar l’estat de setge i van dissoldre el congrés nacional txec. A la Confederació Germànica, la majoria dels monarques absoluts van ser reposats i els intents unificadors van ser avortats.
Poca cosa havia restat dempeus de l’ampli i extens moviment revolucionari de 1848, ja que a la tardor de 1849 la revolució havia estat dominada a tot arreu. De tot allò que s’havia conquerit tan sols va quedar en peu l’abolició dels drets feudals i una més gran liberalització política. El fet que les revolucions de 1848 haguessin adquirit un fort caràcter social i que el protagonisme de les classes populars hagués augmentat notòriament va espantar la burgesia, que a partir d’aquest moment va tornar cap al conservadorisme i cap als partits d’ordre. Europa ja no tornaria a conèixer revolucions com les del 1789, 1830 i 1848, en què el poble (burgesia, proletariat i pagesia) va lluitar a favor d’una causa comuna. Així, el 1848 va marcar la fi del gran cicle revolucionari burgès.
