La situació dels Balcans a finals del segle XIX

Les nacions sense estat: la regió dels Balcans
El naixement de Romania
Els conflictes balcànics a partir de 1875
Les guerres balcàniques (1912-1913)

A partir dels esdeveniments del decenni de 1870, Turquia cessa de ser el més gran obstacle per a les aspiracions nacionals dels pobles balcànics. Després del tractat de Berlín, l’exèrcit rus es retira, però els turcs no ocupen els territoris abandonats, manquen de força suficient. Quan el 1885 les dues Bulgàries es declaren unides, Turquia no hi intervé.

Per contra, la influència austríaca creix de forma notable. En la política interior de Sèrbia la gestió governamental de Milano Obrenovich s’orienta cap a l’entesa amb Àustria, a l’igual que la política romanesa de Carol d’Hohenzollern. És simptomàtic que les insurreccions dels darrers anys del segle no siguin antiturques, els bosnians s’alcen contra els austríacs, els pomacs contra búlgars i russos. El problema d’Albània és un altre exemple de la nova situació internacional. Al tractat de Sant Esteve s’havia reconegut l’existència d’un principat albanès, part del territori del qual s’havia repartit entre estats veïns, Montenegro, Sèrbia i Bulgària. La protesta nacionalista dels albanesos culmina en una insurrecció; els turcs no arriben a mobilitzar les tropes, els austríacs augmenten la seva influència a la zona, mentre els comerciants austrohongaresos van guanyant els ports de l’Egeu front als britànics.

Dins d’allò que consideraven el seu solar territorial, els turcs actuen encara amb duresa. Aprofitant l’orientació de la política russa cap a Extrem Orient després de colonitzar Sibèria, Abdul Hamid II desencadena les matances armènies que provoquen 250.000 víctimes entre els anys 50 i 90, i les matances macedònies de 1896.

El desenllaç del trencaclosques de l’Imperi turc, després d’una sèrie de conflictes, es resumeix així:

l’afebliment definitiu i la reducció territorial de l’Imperi turc;
la influència russa a la zona oriental, el tascó de penetració de la qual és una Bulgària engrandida;
la influència austríaca a la zona occidental, el tascó de la qual és una Bòsnia que recela de l’avanç del nou Imperi.

Quan Àustria incorporarà Bòsnia-Herzegovina al seu territori, el conflicte balcànic es tornarà a encendre, al segle XX, però ja sense paper turc; ara es debat entre els imperis austrohongarès i rus un conflicte que durà Europa a la guerra de 1914.