Grècia durant el període d’entreguerres
Les
guerres balcàniques
El
balanç de la Primera Guerra Mundial
Turquia
després de la caiguda de l'Imperi otomà
La Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències
Quan va esclatar el conflicte mundial, Grècia va proclamar la neutralitat. Tanmateix, una neutralitat estricta era impossible. Favorable a Alemanya, Constantí I de Grècia, fill i successor de Jordi I d’ençà del març de 1913, es va topar ben aviat amb l’oposició del primer ministre Elefthèrios Venizelos, cap del Partit Liberal i favorable als Aliats. Al març de 1915, el seu govern va intentar per dues vegades de donar suport obertament als Aliats, però el rei, que rebutjava qualsevol participació, ho va vetar. Destituït l’any 1916, Venizelos va formar a Salònica un govern insurgent que va prendre el control del país i va ser reconegut pel Regne Unit i França.
L’any 1917, els Aliats van obligar el rei a abdicar en favor del seu segon fill, Alexandre I, i Grècia va poder entrar oficialment a la guerra al costat de la Triple Entesa d’ençà del mes de juny. Com a contrapartida de la seva participació, els tractats de Neuilly (1919) i de Sèvres (1920) van atribuir a Grècia la Tràcia, el territori d’Esmirna i nombroses illes a la mar Egea.
Després de la mort d’Alexandre I i de la desfeta del partit venizelista a les eleccions de 1920, un plebiscit va tornar a cridar el rei Constantí, malgrat la desaprovació dels Aliats, que van retirar el suport als grecs, aleshores compromesos en una guerra ofensiva a Anatòlia. De fet, la Turquia de Mustafà Kemal Atatürk va denunciar els tractats de pau que van posar fi a la Primera Guerra Mundial, i hi va haver nous enfrontaments entre les tropes turques i l’exèrcit grec.
Després de la desfeta de Creta l’any 1922 contra l’exèrcit turc, una dictadura militar, sota l’ègida del general Nikolaos Plastiras, partidari de Venizelos, va forçar l’abdicació de Constantí a l’octubre. El va succeir el seu primogènit, Jordi II, un titella a mans de l’exèrcit.
L’any 1923, les victòries aclaparadores dels turcs van constrènyer els
grecs a signar el
tractat de Lausana:
Turquia va obtenir Esmirna i la Tràcia
oriental, i prop d’un milió i mig de grecs d’Àsia
Menor van ser intercanviats per les minories turques de Grècia. Aquest
episodi, que ha restat en la memòria col·lectiva dels grecs com la "Gran
Catàstrofe", no va passar sense repercussions sobre la fràgil situació econòmica del país.
La República i la restauració de la monarquia
La degradació de la situació del país va contribuir a l’emergència de partits d’oposició i al desenvolupament del moviment sindical. Els republicans i la potent facció militar van menar una campanya contra el rei, el qual va haver d’exiliar-se l’any 1923. Arran d’un plebiscit, el 25 de març de 1924, el Parlament va proclamar la República sota la presidència de Koundouriótis. Aleshores, es va obrir un període de gran inestabilitat social i política.
L’any 1925, el general Pangalos va prendre el control del govern i un any després es va fer escollir president de la República. Veritable dictador, va ser enderrocat a l’agost de 1926 per un cop d’Estat organitzat pel general Alexander Kondylis. Després de les eleccions que van tenir lloc alguns mesos més tard, la majoria republicana era tan feble que es va haver de formar un govern de coalició que integrava els monàrquics; aquest va acabar de redactar la Constitució l’any 1927, i la va fer promulgar.
En ple període de crisi, Venizelos va tornar a la lliça política. Després d’haver estat nomenat primer ministre, va obtenir, al capdavant del Partit Liberal, una victòria aclaparadora a les eleccions de 1928 i va treballar des d’aleshores per a l’estabilització del país, tant a l’interior com a l’exterior. Una política de bon veïnatge va conduir a la signatura d’un pacte amb la Itàlia feixista l’any 1928. El 1929 va signar un acord amb Iugoslàvia, i el 1930 un tractat amb Turquia. Al febrer de 1934 es va segellar l’Entesa Balcànica. Tanmateix, Venizelos va tenir menys èxit pel que fa a la política interior. La seva moderació envers Xipre i el Dodecanès, que volien unir-se a Grècia, la incapacitat del seu govern per portar una solució a la crisi econòmica i social que causava estralls, emmarcada en la crisi econòmica internacional, van contribuir a tornar-lo impopular tant entre les files dels monàrquics com entre les dels republicans radicals. Derrotat a les eleccions de 1932, va haver d’abandonar el poder; la victòria del Partit Popular de Konstandinos Saldaris va obrir la via a una restauració monàrquica.
Un cop de força del general Kondylis va permetre el retorn de Jordi II a Atenes, el qual va recuperar el tron a les acaballes de 1934, després de la celebració d’un plebiscit. La Constitució republicana de 1927 va ser abolida en profit de la Constitució monàrquica elaborada el 1911 i revisada.
L’any 1935, Venizelos va encapçalar a Creta una revolta republicana contra la restauració de Jordi II. Arran del fracàs del cop es va veure obligat a exiliar-se a París, ciutat on va morir l’any següent.
En un context de gran agitació social, el 4 d’agost de 1936, el general Ioannis Metaxàs, aleshores president del Consell, es va emparar del poder amb el suport de l’exèrcit. Després d’abolir la Constitució, Metaxàs va exercir el poder de forma dictatorial, va mantenir el rei sols nominalment, i va eliminar l’oposició dissolent el Parlament i prohibint els partits polítics, les llibertats civils i la llibertat de premsa. Va preservar la independència del país perquè va aturar la invasió italiana el 1940.
El
règim feixista de Metaxàs a Grècia
Grècia
durant la Segona Guerra Mundial
La
guerra civil grega
