Hongria durant el període d’entreguerres
El
balanç de la Primera Guerra Mundial
Del final de la Primera Guerra Mundial al crack borsari de 1929
Les dictadures de l'Europa central (1919-1939)
Hongria després de la Primera Guerra Mundial
Durant la Primera Guerra Mundial, Hongria es va alinear amb Àustria, però després de força vacil·lacions. La derrota a la contesa va conduir a la fi del dualisme austrohongarès. El 31 d’octubre de 1918, després dels motins de Budapest, l’arxiduc Josep, representant del rei Carles (1916-1918), va confiar el poder al comte Károlyi, el qual va demanar un estat hongarès totalment independent.
El regne sense rei
|
Miklós Horthy de Nagybánya Horthy va lluitar contra el revolucionari Béla Kun el 1919, i l’assemblea nacional hongaresa li va encomanar la regència en nom del rei Carles IV d’Habsburg. El 1921, Horthy es va oposar a dues temptatives de restauració d’aquest darrer. Cap d’estat constitucional, va ampliar les seves prerrogatives el 1931 i va aconseguir un dret de veto sobre tota mena de mesures adoptades pel parlament. Aliat d’Alemanya, va veure satisfetes les reivindicacions territorials hongareses entre el 1938 i el 1940, tot i que a canvi d’un compromís militar dirigit contra l’URSS. Horthy va poder evitar l’ocupació alemanya del seu país fins al 1944, data en què no va aconseguir impedir la deportació dels jueus hongaresos. Detingut per les SS de Skorzeny quan intentava negociar un armistici amb els aliats, va ser deportat a Alemanya. Tot seguit, el partit de les Creus i les Fletxes del prohitlerià Szálasi va prendre el poder. Horthy es va refugiar a Portugal i hi va morir el 1957, a 89 anys. |
El 16 de novembre de 1918 es va proclamar la República hongaresa. Mihály Károlyi, president provisional de la República, va facilitar les tendències esquerranes; la situació revolucionària va afavorir el comunisme. El 20 de març de 1919, davant l’amputació del territori imposada pels aliats, el govern va dimitir; el poble, que va donar la confiança als soviets per defensar les fronteres històriques, va portar al poder Béla Kun, dirigent del moviment comunista. La República hongaresa dels consells duraria 133 dies. Els aliats no hi van intervenir, però l’exèrcit romanès, per ampliar les fronteres de Romania, va atacar i dispersar les "legions roges"; Béla Kun va fugir l’1 d’agost.
El 6 d’agost, els contrarevolucionaris van confiar la regència a l’arxiduc Josep i van encetar un "terror blanc" caracteritzat per un antisemitisme sistemàtic. Els aliats van rebutjar la restauració dels Habsburg i Hongria es va constituir en un regne sense rei, sota la regència de l’antic almirall austrohongarès Miklós Horthy de Nagybánya (1920-1945). Per dues vegades (març i octubre de 1921), aquest fidel servidor de la monarquia desapareguda va haver d’arrestar Carles I, que intentava revoltar el país.
Després d’un període d’inflació, Hongria va reconstruir les seves finances amb l’ajut dels organismes internacionals, però la crisi econòmica de 1929 es va fer sentir durament. El govern era a les mans del Partit Conservador, encarregat de gestionar els interessos dels grans propietaris, els quals controlaven un terç de les terres del país. Va desaparèixer el secret del vot, i va minvar el nombre d’electors, fins i tot es va aplicar un sistema de vot plural per als elements més addictes (1938). El partit en el poder va patir la pressió de l’extrema dreta nacionalista, que explotava el fantasma de les fronteres històriques: el tractat del Trianon (1920) havia amputat a Hongria dues terceres parts del regne, i tres milions d’hongaresos vivien als estats veïns. Finalment, un moviment feixista, "La Creu i la Fletxa" o Moviment Hungarista, dirigit per Férenc Szálasi, va perpetuar l’antisemitisme i va reclamar la realització de la reforma agrària.
Hongria va caure progressivament sota la dependència de l’Alemanya nazi, amb la qual efectuava la meitat del seu comerç. Després del Pacte de Munich, l’arbitratge italoalemany del 2 de novembre de 1938 va atorgar a Hongria els districtes meridionals d’Eslovàquia i de Rutènia; aprofitant la desaparició de Txecoslovàquia, el govern de Budapest es va emparar de la Rutènia subcarpàtica (19 de març de 1939). Durant la Segona Guerra Mundial, l’arbitratge alemany va atorgar a Hongria la meitat nord de Transilvània (30 d’agost de 1940). El govern conservador va aconseguir de mantenir-se neutral durant la Segona Guerra Mundial malgrat les pressions dels alemanys, i, quan la Wehrmacht va utilitzar sense prèvia demanda el territori hongarès per atacar Iugoslàvia, el president del Consell, Teleki, es va suïcidar (3 d’abril de 1942). Després de la derrota dels serbis, Hongria va millorar la seva frontera meridional (març de 1941). Va declarar la guerra a l’URSS sis dies després que ho fés Alemanya i les tropes hongareses van participar en la invasió d’Ucraïna (estiu de 1941).
Quan es va produir la retirada alemanya, el doble joc del president del Consell, Miklós Kállay, va inquietar Adolf Hitler, el qual va fer ocupar Hongria per la Wehrmacht (19 de març de 1944). El fracàs de l’aliança alemanya i les exigències de l’ocupant van provocar un gran moviment de resistència al país. Els soviètics, que van arribar a la frontera a l’abril de 1944, es van apoderar de Szeged el 12 d’octubre de 1944. El 15 d’octubre els alemanys van segrestar Horthy, que estava a punt de signar un armistici, i el van substituir per Szálasi, que va imposar el terror: centenars de milers d’hongaresos van ser deportats a Alemanya i la majoria dels jueus van ser exterminats. El II exèrcit hongarès es va passar als soviètics, i el seu cap, el general Béla Miklós, es va convertir en president del govern provisional, instal·lat a Debrecen (21 de desembre de 1944) esperant la caiguda de Budapest, la qual es produiria el 13 de febrer de 1945.
La construcció del comunisme a Hongria
La insurrecció nacional hongaresa de 1956
