Polònia en el període d'entreguerres (1919-1939)
Les dictadures de
l’Europa central (1919-1939)
El
declivi de les democràcies occidentals
Les
relacions internacionals entre 1930 i 1936
L’augment
de les tensions internacionals (1937-1939)
Polònia
durant la Segona Guerra Mundial
La independència de Polònia
Durant la Primera Guerra Mundial, els polonesos enrolats en els exèrcits de Rússia van haver de combatre els polonesos enrolats en els exèrcits de les potències centrals. Després de la caiguda de l’Imperi rus al març de 1917, el govern provisional rus va reconèixer el dret dels polonesos a l’autodeterminació. Aleshores, es va formar un govern provisional polonès a París. Al setembre de 1917, els alemanys, que aleshores controlaven completament el país, van crear un consell de regència com a autoritat governamental suprema d’un pretès "regne de Polònia". Amb la desfeta de les potències centrals a la tardor de 1918, els polonesos van recuperar ràpidament un Estat. Pel novembre, Polònia es va proclamar república independent, i Józef Piłsudski en va esdevenir cap d’Estat interí.
La postguerra
El tractat de Versalles, signat al juny de 1919, va atorgar a Polònia una banda de territori estreta (el famós "corredor de Dantzig"), que s’estenia al llarg del Vístula fins a la mar Bàltica, i també una gran part de Posnània i de Prússia occidental. També li va donar drets econòmics importants a la ciutat lliure de Dantzig (l’actual Gdańsk). Després d’una guerra contra la Rússia soviètica el 1920, Polònia va recuperar els seus territoris històrics de Bielorússia i d’Ucraïna. Polònia també es van emparar de diversos territoris de l’Alta Silèsia el 1921 i el 1922, arran d’un plebiscit dels habitants d’aquests territoris.
La política estrangera de Polònia estava determinada principalment pel temor que li inspiraven Alemanya i la Unió Soviètica. Al febrer de 1921, Polònia va signar un tractat de defensa amb França, i després aliances amb Romania, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Letònia, Estònia i Finlàndia. El 1932, va concloure amb la Unió Soviètica un pacte de no-agressió. El 1934, va signar un tractat similar, previst per una durada de deu anys, amb l’Alemanya nazi. Aquests dois darrers tractats garantien les fronteres de Polònia. Sota la direcció de Józef Beck, el seu ministre d’Afers Estrangers, Polònia va perseguir una política d’equilibri en les seves relacions amb Alemanya i l’URSS.
Després de l’adopció d’una Constitució permanent al març de 1921, la política interior va estar marcada per les lluites incessants a què es van lliurar els partits conservadors i els partits d’esquerra. La incapacitat del nou Estat per protegir els drets econòmics i polítics dels jueus, ucraïnesos, bielorussos, alemanys i altres minories poloneses també va provocar friccions i agitacions constants. L’any 1924, es van fer algunes concessions legislatives per respondre a les exigències d’algunes d’aquestes minories. Al desembre de 1925 es va promulgar una mesura que preveia que cada anys es distribuïssin 20.234 ha de terra als camperols.
L’amenaça alemanya
Mentrestant, Polònia es debatia enmig de les penalitats d’una crisi financera gairebé contínua. La inestabilitat general i la confusió van menar a freqüents canvis de govern. El 1926, després d’un putsch militar, Józef Piłsudski va fer elegir Ignacy Moscicki a la presidència de la República. Piłsudski, com a ministre de la guerra, va anar adquirint progressivament el control total del govern a la fi del decenni de 1920 i a l’inici del de 1930. L’any 1935, va fer adoptar una nova Constitució que va formalitzar el seu règim autoritari. Però Piłsudski sols va sobreviure un mes a la instal·lació d’aquest nou règim i el general Rydz-Śmigły el va succeir al cap de l’exèrcit.
El triomf del nacionalsocialisme a Alemanya i la política expansionista d’Adolf Hitler a les acaballes del decenni de 1930 van representar un greu perill per a la seguretat de Polònia. Després dels Acords de Munic i l’anorreament de l’Estat txecoslovac que en va seguir al març de 1939, Polònia, que va veure com se li va atorgar prop de 1.000 km2 del territori txecoslovac a Munic, va esdevenir el nou objectiu principal de la diplomàcia alemanya. A finals de març, els alemanys van exigir que Polònia consentís a cedir-los Dantzig i que els atorgués drets importants sobre el "corredor". Després del rebuig dels polonesos, els britànics i els francesos van garantir a Polònia, el 31 de març, que la defensarien en cas d’agressió alemanya. El 28 d’abril, Hitler va denunciar el tractat de no-agressió germanopolonès. El 1r de setembre de 1939, Alemanya va atacar Polònia després d’haver signat un pacte amb la Unió Soviètica. Començava la Segona Guerra Mundial.
