El règim feixista de Metaxàs a Grècia (1936-1941)

L’any 1936, el general grec Ioannis Metaxàs (Ítaca, 1871 - Atenes, 1941) va establir a Grècia un règim de tipus feixista que en poc temps es va convertir en una versió grega del Tercer Reich. L’època feixista a Grècia (1936-1941) rebria el nom de "Règim del 4 d’Agost", pel dia de l’accés al poder de Metaxàs.

Metaxàs va imposar el seu règim en part per combatre la turbulenta situació social de Grècia al decenni de 1930, en el qual es respirava una atmosfera inestable propiciada per la lluita entre les diferents faccions polítiques, que van arribar a impulsar diverses temptatives colpistes, mentre que el Parlament s’enfonsava en el descrèdit. Al març de 1935, un alçament dels partidaris del liberal Venizelos va fracassar i els comicis d’octubre del mateix any van reforçar la majoria promonàrquica, fet que va permetre el retorn del rei Jordi II al tron i el restabliment de la monarquia. Però el Parlament, molt dividit en faccions incompatibles, no era capaç de crear una majoria clara de govern. Aquest fet, afegit a l’activitat creixent dels comunistes, que a les eleccions de 1936 van obtenir 15 escons, va provocar l’alarma entre la burgesia i les classes mitjanes gregues.

Al maig d’aqueix mateix any es van produir grans vagues al nord del país, la qual cosa va decidir el cap del govern en funcions, el general Metaxàs, a dissoldre el Parlament el 4 d’agost de 1936, a decretar la llei marcial i a instaurar un règim de caràcter feixista per tal de restablir l’ordre social i sufocar el creixement dels comunistes. En una de les seves primeres al·locucions, Metaxàs va anunciar: "He assumit la totalitat del poder que necessito per salvar Grècia de les catàstrofes que l’amenacen".

Precisament, un dels èxits més importants de Metaxàs va ser l’estabilització de la turbulenta situació social de la Grècia de l’època, sobretot gràcies al seu eficient ministre d’ordre públic Konstantinos Maniadakis. El mateix Metaxàs havia dit que el sentiment d’ordre i col·lectivitat era un valor fonamental d’una societat feixista: "Hem de subordinar els nostres desitjos, les nostres passions i el nostre egoisme a la totalitat de l’interès nacional... D’aquesta manera serem un poble que és veritablement lliure. Si no és així, l’anarquia i la indisciplina governaran sobre nosaltres sota la falsa màscara de la llibertat".

El "Nou Estat" feixista s’inspirava clarament en l’Alemanya nazi del qual era contemporani, un fet que el general Alexander Kondylis va deixar clar: "Tot conflicte i tot desacord ha de desaparèixer en el futur; el nostre programa de política interna no es diferenciarà gaire del programa del gran creador de la nova Alemanya, Adolf Hitler".

Metaxàs recollia la tradició de Mussolini ("la tercera Roma") i de Hitler ("el tercer Reich") i invocava "la Tercera Civilització Hel·lènica", després de l’Antiguitat grega i de l’Imperi Bizantí de l’Edat Mitjana. Aquesta "Tercera Civilització Hel·lènica", havia de "sintetitzar els valors pagans de l’antiga Grècia, particularment els d’Esparta, amb els valors cristians de l’imperi medieval de Bizanci".

En el cas del règim de Metaxàs també es pot parlar del característic "culte al líder" del feixisme: Metaxàs es va presentar a ell mateix com "el Primer Camperol", "el Primer Treballador", "el Primer Atleta" i com el "Pare Nacional". A imitació del nom de Duce de Mussolini i Führer de Hitler, Metaxàs va adoptar el títol d'Arhigos ("conductor").

A l’igual que els seus contemporanis règims feixistes italià i alemany, el règim del 4 d’Agost feia ús de la salutació romana o feixista (amb el braç dret estès) i tenia els seus propis uniformes, salutacions, cançons i rituals. Com a símbol es va triar el pelekys, la destral de doble tall originària de la civilització minoica, la qual per a Metaxàs era el símbol més antic de totes les cultures gregues.

Per tal d’assegurar l’ordre públic, Metaxàs va crear una policia secreta, anomenada Asfalia, que vindria a ser l’equivalent grec de la Gestapo alemanya. La policia política grega es va convertir en totpoderosa, i els comunistes i els esquerrans van patir una repressió brutal. Més de 30.000 persones van ser arrestades i empresonades, o exiliades per motius polítics, i les tortures es van fer habituals per a obtenir confessions o acusacions contra els opositors del règim. Amb aquestes polítiques, Metaxàs va ofegar les activitats dels comunistes i el seu projecte polític. Però no solament va desarmar als esquerrans sinó que també va aconseguir desmantellar el vell sistema de patronatge basat en les lleialtats dels partits monàrquic i venizelista.

Metaxàs també va crear a finals de 1936, poc després d’haver arribat al poder, l’Ethniki Organosi Neolaias (Organització Nacional de Joventuts, EON), que venia ser una versió grega de les Joventuts Hitlerianes Hitlerjugend, i que havia de prorrogar els valors del règim en el futur. La joventut havia de tenir nous ideals, noves ambicions i noves esperances, i alliberar-se "de les mans avaricioses dels plutòcrates, els comunistes i de tots aquells que voldrien abusar de les capacitats de la joventut". L’objectiu de l’EON era la unió de la joventut, una unió fonamentada en l’amor a la pàtria, en el valor i en la creença en la "continuïtat de la sang hel·lènica". L’EON unia la joventut grega de tots els nivells econòmics i socials en un cos únic, i educava els nois en la disciplina i l’entrenament militar, i les noies en les tasques domèstiques. L’EON tenia com a himne el Giovinezza ("Joventut") de la Itàlia de Mussolini, i publicava una revista quinzenal anomenada E Neolaia ("La Joventut"), que tenia molt ressò tant a les escoles com a les universitats.

El règim de Metaxàs va intentar enfortir els valors de la pàtria, la lleialtat, la família, la religió, l’estabilitat i l’ordre social i polític. No obstant això, per sobre de tot, hi havia l’hel·lenisme, que havia de treure Grècia de segles de decadència. Per això, Metaxàs reivindicava la grandesa del passat de Grècia i va anunciar que "per tant, tenim l’obligació de tornar al passat a fi de redescobrir-nos".

Metaxàs veia en els grecs una "comunitat de sang", un conjunt d’individus emparentats els uns amb els altres a través del vincle sagrat de la sang i d’uns avantpassats comuns, i fonamentava la seva creença en la superioritat de la raça hel·lènica en teories tant culturals com biològiques, però sense caure en els desvaris racistes de Hitler o Himmler. Amb tot, el règim de Metaxàs va insistir en les virtuts racials del poble hel·lènic, virtuts que residien en la sang hel·lènica i no dubtava a parlar d’una "raça grega" que s’havia mantingut pura d’ençà de temps immemorials. Sovint, hom es referia a la raça grega com "la raça escollida dels déus", una raça "immortal" que "viurà per sempre".

Certament, el règim de Metaxàs va magnificar el perill comunista per justificar els seus excessos repressius, però també és cert que, sota el seu govern, Metaxàs es va guanyar el suport del poble grec bo i desenvolupant una política que va introduir abundants i avançades mesures de protecció social per les quals avui encara és recordat: va fundar l’Institut Nacional de la Seguretat Social (IKA), va establir les dues setmanes mínimes de vacances a l’any, les assegurances mèdiques i salarials per als treballadors, la protecció a la maternitat de la dona treballadora, etc... Moltes d’aquestes mesures, molt avançades al seu temps i sobretot al seu entorn geogràfic, continuen encara avui vigents d’una manera o d’una altra a Grècia.

A més a més, Metaxàs va millorar força les condicions dels treballadors hel·lens: va fixar un salari mínim per als treballadors i les assegurances laborals, va implantar la setmana laboral de 5 dies laborals i 40 hores setmanals, va apujar els salaris, va millorar dràsticament les condicions laborals a la indústria aplicant mesures severes per tal de fer dels llocs de treball llocs segurs, va absorbir els deutes dels grangers i va incrementar els preus dels productes agrícoles per millorar la vida al camp. El 1938, només 2 anys després de convertir-se en el líder de la nació, la renda per càpita dels grecs havia pujat d’una manera notable, al mateix temps que s’aconseguia rebaixar la desocupació a un fort ritme, encara que fos mitjançant el desenvolupament d’una potent indústria armamentística.

Metaxàs també va iniciar un gran pla d’infraestructures i d’obres públiques, que incloïa projectes de drenatge de terres. A més a més, el règim de Metaxàs va aconseguir l’eficiència administrativa i una sòlida circulació monetària. El règim de Metaxàs, tot i ésser autoritari, va aconseguir efectuar una gran millora en molt pocs anys en pràcticament tots els camps de la societat grega, encara que fos a costa de negar molts dels drets individuals i col·lectius obtinguts durant la democràcia anterior.

Així i tot, cal dir que a diferència del feixisme italià i alemany, el feixisme grec mai no va ser un moviment de masses. No obstant això, sí que es pot afirmar que va gaudir de la simpatia creixent del poble hel·lènic, fins i tot entre els cercles esquerrans, incapaços de negar els èxits evidents de la política del règim del 4 d’Agost.

Malgrat que era un règim fortament nacionalista, el feixisme grec no es va llançar a aventures expansionistes, tot i que donava suport al concepte de la Megali Idea, la idea d’una Gran Grècia que inclogués, ultra el territori grec, les comunitats ètniques gregues del Sud d’Albània, de la Macedònia iugoslava, de la Tràcia oriental i de l’Anatòlia occidental. Tanmateix, Metaxàs va preferir concentrar-se militarment en la defensa del país enfront de la guerra que s’acostava. Metaxàs, com a president del consell de l’Entesa Balcànica, també va intentar reforçar els vincles entre els països balcànics i va acordar un pacte d’amistat i no agressió amb la veïna Bulgària al juliol de 1938.

Una de les dedicacions més importants del règim de Metaxàs va ser la millora de les defenses del país, com ara la construcció de l’anomenada "Línia Metaxàs", una línia defensiva al Nord-oest. L’exèrcit també va ser objecte de grans inversions, i va ser augmentat en termes quantitatius al mateix temps que va ser millorat tecnològicament mitjançant la compra de noves armes per als tres exèrcits, i fins i tot amb l’adquisició de submarins per a la Marina. Així mateix, també es van reservar grans quantitats de recursos alimentaris per fer cara a una eventual situació de guerra. Tots aquests esforços es van revelar proverbials perquè Grècia estigués preparada per resistir amb èxit l’atac italià amb un exèrcit molt més petit que l’italià, i, com veurem després, acabar vencent Mussolini en el seu intent d’envair Grècia.

Un dels grans maldecaps del règim va ser, sens dubte, la política exterior. Si bé Metaxàs veia en l’Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini els seus correligionaris naturals, la seguretat de Grècia depenia en gran manera de la Gran Bretanya, la flota de la qual dominava el Mediterrani oriental. A més a més, els plans de Mussolini de crear un nou Imperi Romà xocaven òbviament amb les pretensions gregues de controlar el Mar Egeu i les illes del Dodecanès i d’exercir influència a Albània. L’expansionisme italià va enfrontar Mussolini i Metaxàs, i com més fort sonaven els tambors de guerra a Europa, més a prop se sentia Metaxàs de la Gran Bretanya i dels Aliats. Novament, Metaxàs encertaria, ja que Grècia, com a membre dels Aliats, acabaria així en el bàndol dels guanyadors, i va rebre, precisament d’Itàlia, les esmentades illes del Dodecanès.

Tot això es va desencadenar després de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, de la qual Metaxàs va procurar que Grècia es mantingués allunyada. No obstant això, el 28 d’octubre de 1940, l’ambaixador italià a Atenes, Gratzi, va presentar a l’Arhigos un ultimàtum inacceptable de Mussolini, que havia concentrat les seves tropes a Albània, a l’espera d’atacar Grècia. Metaxàs va saber sintonitzar amb els sentiments del seu poble, i la història conta que la seva única resposta a l’ultimàtum va ser un contundent i enèrgic "Okhi!" ("No!", en grec), resposta amb què ha passat a la història. Metaxàs es va dirigir poc després a la nació amb aquestes paraules: "Ha arribat el moment que Grècia lluiti per la seva independència. Grecs, ara hem de demostrar si som dignes dels nostres avantpassats i de la llibertat que els nostres Pares ens van donar. Lluiteu per la Pàtria, per les vostres esposes, pels vostres fills i per les sagrades tradicions. Ara, per sobre de tot, lluiteu!".

Un dels èxits més grans de Metaxàs en aqueixes circumstàncies dificilíssimes va ser el fet d’aconseguir unir tota la nació contra l’enemic, i oblidar temporalment les diverses ideologies polítiques. Així va aconseguir que militars de qualsevol tipus polític (reialistes, venizelistes, nacionalistes, moderats i fins i tot comunistes) s’unissin a la causa i, allò que és més important, que acceptessin de sotmetre’s al seu comandament. Metaxàs, que tenia una llarga experiència militar (havia estudiat Ciències Militars a Alemanya, havia combatut a la guerra grecoturca de 1897 i s’havia convertit en heroi de guerra a les guerres balcàniques de 1912 i 1913), va decidir així contestar les provocacions de la Itàlia mussoliniana entrant en guerra.

En mig d’un exacerbat sentiment nacionalista que va posseir tots els grecs, Grècia entrava així en el conflicte, al costat dels Aliats. La resistència grega va ser formidable: "En pocs dies, les forces d’ocupació italianes van ser empeses a Albània en una croada per l’alliberament del territori que els grecs anomenen Epir del Nord, una àrea al sud d’Albània amb una important minoria grega. L’espectacle de David derrotant Goliat va aixecar admiració arreu del món, i durant aquesta època Grècia i Anglaterra van ser els únics països d’Europa que resistien activament els poders de l’Eix Feixista" (Richard Clogg, A concise history of Greece, 1992).

Charles De Gaulle va ser una veu més de les que arreu del món van lloar la valentia del poble grec. En un comunicat coincidint amb la festa nacional grega del Dia de la Independència (25 de març), De Gaulle va expressar la seva admiració per l’heroica resistència grega: "En nom de l’atrapat encara que viu poble francès, la França lliure comunica les seves salutacions al poble grec, que lluita per la llibertat. El 25 de març de 1941 troba Grècia a la cúspide dels seus heroics esforços i a la cimera de la seva glòria. Des de la batalla de Salamina [la batalla de Salamina és la batalla històrica de l’Antiguitat en què uns pocs milers de grecs van derrotar l’immensament més nombrós exèrcit persa] Grècia no havia aconseguit la grandesa i la glòria que avui té". El mateix Hitler lloaria més tard el poble grec i la seva valentia, i arribaria a concedir als militars grecs distincions i privilegis que no va atorgar a cap altre poble conquerit.

Encara avui, el 28 d’octubre, dia de la invasió italiana, és una festa nacional a Grècia, i rep el nom de "Okhi Mera" (Dia del No), en referència a l’heroica i decidida resposta de Metaxàs al dictador feixista italià. Durant tres dies, a les cases, les oficines, les fàbriques, les escoles i els edificis públics de tot Grècia es pengen i onegen banderes gregues en record d’aquesta gesta. Durant aquests dies, les emissores de ràdio emeten cançons patriòtiques gregues, especialment les de Sophia Vembo, que van donar forces als joves grecs per lluitar durant la guerra.

Va ser precisament durant la defensa del sòl grec contra l’exèrcit de Mussolini que Metaxàs va morir. La seva mort va ser un episodi molt misteriós, i ha aixecat no poques suspicàcies i teories entre els historiadors. Oficialment, Metaxàs va morir d’una manera natural. Però la veritat és que la Gran Bretanya el pressionava per desembarcar a Grècia i lluitar contra Hitler, a la qual cosa Metaxàs s’oposava fermament, en la seva voluntat de mantenir Grècia com a país estrictament neutral. La seva mort va comportar que el succeís en el poder Alexandros Koryzis, un home de personalitat feble al qual els britànics van doblegar ben aviat, en aconseguir l’autorització per a l’entrada de l’exèrcit britànic. Evidentment, les teories que apunten que de fet Metaxàs va ser assassinat pel servei d’intel·ligència britànic per tal que es pogués fer un desembarcament a Grècia no són poques, i no són mal fonamentades. Més encara si tenim en compte que, poc després d’haver autoritzat l’entrada dels britànics a Grècia, Koryzis es va suïcidar (oficialment), també en estranyes circumstàncies.

L’etapa feixista a Grècia no va acabar ni amb la misteriosa mort de Metaxàs ni amb el suïcidi de Koryzis: el règim va continuar viu combatent els alemanys fins a l’abril de 1941, quan el general Tsolakoglou va signar la rendició de Grècia enfront de la Wehrmacht. Hitler va establir un govern titella col·laboracionista que va tenir les regnes del poder fins a les acaballes de 1944, quan va finalitzar l’ocupació alemanya.

Per saber-ne més:

Metaxas Project
Grècia: de la independència (1830) a la fi de la dictadura dels coronels (1974)
Viquipèdia - Feixisme grec
Viquipèdia - Ioannis Metaxas
El régimen nacionalsocialista de Metaxas
Llista de primers ministres de Grècia

-----------------------------------------

Andreas Markessinis és un enamorat de la història recent de Grècia, interès que li ha fet escriure desenes d’articles en nombroses revistes. Va ser el responsable del projecte Studia Hellenica, un projecte online que oferia articles, estudis i anàlisis minuciosos sobre la Grècia contemporània. És també el responsable del Metaxas Project, un projecte online sobre Metaxàs i el període feixista grec i està considerat el major especialista en llengua espanyola sobre l’època feixista a Grècia. Està a punt de publicar el seu llibre "La Grecia Fascista", el primer llibre en llengua espanyola centrat exclusivament en la dictadura de Metaxàs i el feixisme grec, disponible a www.pelekys.com.