Alemanya durant la Segona Guerra Mundial
El Tercer ReichEl règim feixista de Metaxàs a GrèciaLes relacions internacionals entre 1930 i 1936L’augment de les tensions internacionals (1937-1939)Causes de la Segona Guerra MundialLa Segona Guerra MundialL’imperialisme japonès (1931-1945)Polònia durant la Segona Guerra MundialItàlia durant la Segona Guerra MundialLa marxa cap a la guerra
Els projectes expansionistes de Hitler exigien l’establiment d’una economia dirigista, dirigida completament cap a la satisfacció de les necessitats del Reich i el restabliment del poder militar alemany. La política de rearmament llançada pel Führer va satisfer aquests dos imperatius i va contribuir, amb les grans obres públiques, a reabsorbir la desocupació. Al mateix temps, va fer que s’hi adherissin els militars de la Werhmacht.
Hitler procedia per cops de força successius, posant a prova les capacitats de reacció de les potències europees. A l’octubre de 1933, Alemanya va abandonar la Societat de Nacions. A l’abril de 1935, després d’haver recuperat el Sarre per plebiscit, el Führer va instaurar un servei militar obligatori d’un any. Sense aixecar oposició, Alemanya es va rearmar i va desenvolupar la seva flota amb l’acord dels britànics (acord naval de juny de 1935). Una a una, les clàusules del tractat de Versalles van ser escarnides. El 7 de març de 1936, Renània era ocupada. Les democràcies occidentals no es van pas estalviar de participar als Jocs Olímpics de Berlín (1936) i no van reaccionar gaire quan, al congrés anual de Nuremberg, al setembre, Hitler va prolongar a dos anys el servei militar i va anunciar l’acceleració del pla de rearmament.
Assegurat del seu nou poder militar, fortificat amb el pacte anticomunista signat amb el Japó i després amb la Itàlia feixista de Benito Mussolini, Hitler va prosseguir l’escalada. El 1938, Alemanya ocupa Àustria i declara l’Anschluss ("unió"). Aquest mateix any, la Gran Bretanya, França i Itàlia van acceptar pels acords de Munic el principi de l’annexió del territori dels Sudets, regió situada dins l’estat txecoslovac però poblada per germanòfons, contra la promesa d’Alemanya d’aturar les seves pretensions territorials. El març de 1939, renegant la paraula donada, Hitler ocupa tota Txecoslovàquia. El 21 de maig de 1939, Alemanya i Itàlia signen el Pacte d’Acer, tractat d’assistència militar. Aquesta política d’agressió vers l’est exigia tanmateix de protegir-se contra una resposta soviètica. El 23 d’agost de 1939 va ser signat un pacte de no-agressió amb l’URSS de Josif Stalin, el qual contenia una clàusula secreta sobre el repartiment de Polònia.
Les reivindicacions alemanyes sobre Dantzig (Gdanks) van comportar la signatura d’un pacte entre Polònia i la Gran Bretanya i la mobilització de les tropes poloneses. El 1r de setembre de 1939, la Wehrmacht va envair Polònia. El 3 de setembre, la Gran Bretanya i França van declarar la guerra al Reich, i van desfermar així la Segona Guerra Mundial.
El conflicte mundial
En poques setmanes, Alemanya es va emparar de Polònia gràcies a la tècnica del Blitzkrieg ("guerra llampec"). Aquest país va ser repartit amb l’URSS d’acord amb el pacte germanosoviètic. Després, al maig de 1940, les divisions blindades alemanyes van esclafar l’exèrcit francès en una campanya de quaranta dies. Dinamarca i Noruega van ser ocupades. La Gran Bretanya va resistir tota sola l’esforç de guerra, amb el suport econòmic i industrial dels Estats Units. Al juny de 1941, l’Alemanya nazi va atacar l’URSS, bo i confiant en una nova guerra llampec. Però la resistència oposada per l’exèrcit roig modificaria profundament el curs del conflicte.
Immers a partir de febrer de 1942 en una guerra total, el Reich va explotar a ultrança els països satèl·lits. Els territoris de l’est van ser espremuts i sotmesos a una política de colonització i de germanització. Fins l’any 1943, un milió de colons alemanys van establir-se a les terres preses als eslaus, els quals Hitler volia rebutjar dellà els Urals, i als jueus, que el nazisme destinava a l’exterminació.
D’ençà de la tardor de 1940, les poblacions jueves de Polònia havien estat recloses, a Varsòvia i altres llocs, en els guetos. El 1941, a Ucraïna i als països bàltics, els jueus van ser cercats sistemàticament i exterminats per escamots, els Einsatzgruppen, que operaven darrere de la línia de front sota el comandament del general Vom den Bach Zelewski. El 20 de gener de 1942, a la conferència de Wannsee, que reunia els dignataris nazis, es va establir la "solució final a la qüestió jueva". Van ser construïts camps d’extermini per posar en obra, a escala industrial, el genocidi dels jueus d’Europa: Treblinka, Sobibór, Majdanek, Auschwitz, Belzec, Chelmno.
L’entrada en guerra dels Estats Units i la resistència dels soviètics van decidir la sort de la guerra. Al febrer de 1943, la capitulació del VI cos d’exèrcit alemany conduit per Friedrich Paulus, vençut a la batalla de Stalingrad, va tenir un immens ressò psicològic. Alemanya i els seus aliats perdien a poc a poc la iniciativa de la guerra. Les forces britàniques i americanes van desembarcar a Normandia el 1944, mentre a l’est els soviètics avançaven inexorablement vers l’oest. Hitler es va suïcidar just abans de l’entrada dels carros de combat soviètics a Berlín, el 30 d’abril de 1945.
