Polònia durant la Segona Guerra Mundial
Polònia en el període
d’entreguerres (1919-1939)
La Segona Guerra Mundial
Alemanya durant la Segona Guerra Mundial
La instauració del comunisme a Polònia
El 1r de setembre de 1939, Alemanya va atacar Polònia després d’haver signat un pacte amb la Unió Soviètica. Començava la Segona Guerra Mundial.
L’exèrcit polonès no va rebre cap ajut real dels occidentals; a mitjan setembre, els exèrcits alemanys havien conquerit la major part de Polònia occidental i central. El 17 de setembre, les tropes soviètiques van envair l’est de Polònia, i tots dos invasors es van repartir el territori polonès. A la zona d’ocupació alemanya es van prendre represàlies considerables contra els polonesos. Des de la zona d’ocupació soviètica, milers de polonesos van ser deportats a Sibèria. El 1940, els serveis de seguretat soviètics van assassinar milers d’oficials polonesos que havien fet presoners. Una fossa que contenia els cossos de molt d’ells es va descobrir després al bosc de Katyn, prop de Smolensk, a Rússia. Tot i això, fins fa pocs anys que es va saber la veritat, els soviètics van aconseguir d’atribuir l’autoria de la matança als nazis.
Nombrosos membres del govern i de les forces armades poloneses van aconseguir d’escapar-se en el curs de les fases finals de les operacions militars alemanyes i soviètiques contra el país. La major part de les tropes poloneses refugiades, això és prop de 100.000 homes, van aconseguir d’arribar a França, on van ser reagrupades en unitats de combat. Aquestes unitats a l’igual que d’altres, constituïdes després a la Unió Soviètica, van participar ardidament a l’esforç de guerra aliat a l’Àfrica del Nord i a Europa. Mentrestant, a França es va formar un govern polonès a l’exili, presidit pel general Władysłav Sikorski. L’endemà de la desfeta de França el 1940, el govern polonès va establir la seva seu a Londres.
En el curs de la fase inicial del seu atac contra la Unió Soviètica el 1941, les forces armades alemanyes van envair tots els territoris polonesos ocupats pels soviètics. Durant la seva ocupació del país, els exèrcits alemanys van aplicar una política d’exterminació sistemàtica dels ciutadans polonesos, particularment dels jueus, la major part dels quals van morir a Auschwitz (Oświęcim), Treblinka, Majdanek, Sobibór i en altres camps de concentració disseminats per tot el país. A l’abril de 1943, els jueus del gueto de Varsòvia, en comptes d’esperar sense fer res, van triar el camí de la rebel·lió, encara que aquesta no tingués esperança. Els alemanys van necessitar tres setmanes de combats per anihilar-los. Al final de la guerra, el total estimat de víctimes civils va arribar als 5 milions, la major part de les quals s’han d’atribuir als alemanys. Les pèrdues militars de Polònia van arribar als 600.000 homes. Les pèrdues materials també van ser considerables.
L’alliberament
L’alliberament de Polònia del jou alemany va començar poc després de la invasió aliada de França al juny de 1944. Al juny, juliol i agost, els exèrcits soviètics, aprofitant l’avinentesa, van infligir als alemanys un seguit de desfetes aclaparadores. Abans del setembre, l’Exèrcit Roig, ajudat per contingents de tropes poloneses, va començar les operacions sobre territori polonès. A l’agost de 1944, les forces de la resistència polonesa, conegudes amb el nom d’Exèrcit Interior (Armia Krajowa), van emparar-se de Varsòvia, però els soviètics no els van defensar pas i van esperar que els alemanys els eliminessin. A l’octubre, els alemanys van reconquerir la ciutat i la van arrasar després d’haver-ne evacuat la població. Les ruïnes de Varsòvia van caure en mans de l’Exèrcit Roig al gener de 1945, i els darrers ocupants alemanys van ser expulsats del país al març. Al juliol de 1944, el govern soviètic va afavorir la formació d’un Comitè d’Alliberament Nacional Polonès, una organització dominada amplament pels comunistes. El Comitè, que va establir la seu a Lublin després de l’alliberament, es va autoproclamar Govern Provisional de Polònia al desembre de 1944. Després de diverses temptatives infructuoses, es va arribar a una reconciliació entre els governs polonesos de Londres i de Lublin. Al juny de 1945, havent estat expulsats els alemanys, una coalició va establir un govern polonès d’unitat nacional. Aquest govern va ser reconegut oficialment al mes següent pels governs britànic i nord-americà, que van obtenir dels soviètics, a l’inici de 1945, a la conferència de Jalta, la garantia que se celebrarien eleccions lliures.
