Romania durant la Segona Guerra Mundial
Les dictadures de l'Europa central (1919-1939)Causes
de la Segona Guerra Mundial
La
Segona Guerra Mundial
Alemanya
durant la Segona Guerra Mundial
Grècia
durant la Segona Guerra Mundial
Bulgària durant la Segona Guerra Mundial
Polònia durant la Segona Guerra Mundial
La
construcció del comunisme a Romania
La
Unió Soviètica l’endemà de la Segona Guerra Mundial
Mentre la situació econòmica de Romania es degradava sota l’efecte de la gran crisi del decenni de 1930, un nou partit, la Garda de Fier (Guàrdia de Ferro), cristià, feixista i antisemita, va multiplicar les accions violentes. A les eleccions de desembre 1937, va aconseguir el 16 % dels sufragis i 66 escons. Al gener de 1938 es van adoptar lleis antisemites, i es van iniciar pogroms contra els jueus. Al febrer de 1938, sota el pretext d’aquests disturbis, el rei Carles II va abolir el règim parlamentari i va establir una dictadura reial.
La nit del 29 al 30 de novembre de 1938, el cap de la Guàrdia de Ferro, Corneliu Zelea Codreanu, que havia estat condemnat a deu anys de treballs forçats per "complot contra la seguretat de l’Estat", va ser assassinat amb diversos dels seus fidels. Malgrat la pèrdua del líder, el moviment no va aturar les accions terroristes.
Al març de 1939, a la vigília de la Segona Guerra Mundial, el desmantellament de Txecoslovàquia va contribuir a l’aïllament de Romania davant l’Alemanya hitleriana, aliada de l’URSS pel pacte germanosoviètic d’agost de 1939. El 19 de març va rebutjar les proposicions soviètiques d’establir un acord d’assistència mútua.
Les antigues aliances de Romania amb França i amb alguns dels seus veïns ja no podien funcionar i el país es va trobar tot sol davant l’URSS, ja que Stalin tenia la intenció ferma de penetrar als Balcans per Romania o si més no de repartir-la amb l’Alemanya nazi segons el model de repartiment de Polònia.
El 21 de setembre de 1939, el primer ministre G. Calinescu va ser assassinat per legionaris de la Guàrdia de Ferro.
D’ençà de la desfeta francesa de juny de 1940, Romania va alinear la seva política interior amb la de les potències de l’Eix. Carles II va formar un gabinet proalemany, del qual va formar part Horia Sima, el nou cap de la Guàrdia de Ferro.
El 26 de juny de 1940, l’URSS va adreçar un ultimàtum al govern romanès perquè va cedirs Bessaràbia i el nord de la Bucovina, en aplicació de les clàusules secretes del pacte germanosoviètic. Romania hi va accedir l’endemà.
El 30 d’agost de 1940, el "dictat de Viena" obliga Romania a cedir a l’Hongria del regent Horthy la major part de Transsilvània. L’acord de Craiova, establert arran de la conferència oberta el 19 d’agost i prosseguida fins al 7 de setembre, va comportar la cessió a Bulgària de la Dobrudja meridional.
Aquestes amputacions territorials van suscitar la còlera de la població romanesa.
El 5 de setembre de 1940, Carles II va nomenar el mariscal Ion Antonescu com a primer ministre. Aquest va prendre el títol de conducator i va assumir poders dictatorials. L’endemà del nomenament va obligar el rei a abdicar en el seu fill, Miquel I, de dinou anys, el qual va conservar un poder solament honorífic.
Antonescu va establir un règim nacionalista d’extrema dreta anomenat "estat nacional legionari" i al novembre de 1940 Romania es va adherir a l’Eix Roma-Berlín. Al desembre de 1941, Romania va declarar la guerra als Estats Units i al Regne Unit.
L’11 d’octubre de 1940, l’exèrcit alemany es va estacionar a Romania per protegir-ne els oleoductes, els quals eren essencials per al proveïment d’energia al Reich.
Durant la campanya de l’URSS, els exèrcits romanesos van combatre, al costat dels alemanys, a Ucraïna i fins a Stalingrad. D’aquesta manera, Romania esperava recuperar els territoris ocupats pels soviètics i assegurar-se un espai-tampó de seguretat per al futur, davant l’immens imperi soviètic.
El sentiment antibolxevic era molt gran entre la població. Tanmateix, l’extrema dreta no va guanyar terreny, i el feixisme va continuar essent una ideologia estrangera entre els camperols i els obrers romanesos. La fascinació per les idees feixistes es va manifestar entre l’elit intel·lectual, seguint l’exemple de certs països occidentals.
Romania va esdevenir un blanc per als bombarders nord-americans de la 15th USAAF, especialment la refineria de petroli de Ploesti, i va patir grans pèrdues de vides humanes al front de l’Est. Davant del curs que prenia la guerra, diversos caps de partits van tractar de negociar amb els Aliats, a Suècia, un canvi d’aliança, però aquests darrers no van poder o no van voler donar garanties per a la seguretat de Romania. De fet, la sort de Romania ja l’havien escrit s’havia escrit Stalin, Churchill i Roosevelt a la conferència de Jalta.
A l’agost de 1944, el rei i els caps dels partits històrics, van decidir la detenció del mariscal Ion Antonescu, la sortida de l’Eix i la lluita armada en suport dels Aliats. A partir del 23 d’agost, l’exèrcit romanès va atacar i desarmar arreu del país les tropes alemanyes i va afavorir l’entrada ràpida dels soviètics. Segons les estimacions dels historiadors occidentals, l’entrada en guerra de Romania al costat dels Aliats, va permetre d’evitar la mort de centenes de milers de soldats soviètics i va accelerar en 6 mesos la fi de la Segona Guerra Mundial.
L’armistici signat al setembre de 1944 va donar a la pràctica tots els poders a les autoritats soviètiques. Al novembre de 1945, unes eleccions demanades pels britànics i els nord-americans, van donar –dins un clima d’intimidació general i de frau massiu– un 71 % dels vots als comunistes.
Els soviètics van conservar el control de Bessaràbia, de la Bucovina del Nord i del sud de Dobrudja, que van repartir entre les repúbliques soviètiques d’Ucraïna, de Moldàvia i de la nova Bulgària. Arran de la desfeta de l’Hongria feixista, aliada de l’Alemanya nazi, Romania va recuperar els territoris ocupats.
Així, després de la Segona Guerra Mundial, Romania va perdre prop de 60.000 Km2 de territori i 3 milions d’habitants.
El 1946, Ion Antonescu va ser executat després que un tribunal popular el declarés criminal de guerra.
El 30 de desembre de 1947, Miquel I va ser forçat a abdicar i a abandonar el país. Els seus béns van ser confiscats i va ser proclamada la República.
Per saber-ne més:
Romania fins la Segona Guerra Mundial
Tanssilvània: la història
Chronologie Roumanie. D’une guerre mondiale à l’autre (1916-1945)
La storia di Corneliu Zelea Codreanu (1899-1938)
Garde de Fer
Golpe de Estado en Rumanía
Ion Antonescu
Horia Sima
