Bulgària durant la Segona Guerra Mundial

Les dictadures de l'Europa central (1919-1939)

L’any 1934, el primer ministre búlgar va abolir la Constitució i va establir una dictadura militar. El 1935, Borís III de Bulgària va assumir plens poders i va governar dictatorialment.

Al setembre de 1940, l’Alemanya nazi va imposar a Romania que cedís la Dobrudja meridional a Bulgària. Al març de 1941, sota pressió alemanya, Bulgària es va unir a les potències de l’Eix, el qual va acordar l’ocupació immediata del territori per les forces alemanyes. A l’abril, Bulgària va declarar la guerra a Grècia i Iugoslàvia; poc després va ocupar tota la Macedònia iugoslava, la Tràcia grega, la Macedònia grega oriental i els districtes grecs de Florina i Kastoria. Al novembre, Bulgària va signar el pacte Antikomintern i al desembre va declarar la guerra als Estats Units i la Gran Bretanya. Encara que es va aliar amb Alemanya, el govern de Borís III es va resistir a perseguir els jueus búlgars.

Quan el curs de la guerra es va girar contra els alemanys l’any 1943, Hitler va intentar forçar Bulgària perquè declarés la guerra a l’URSS. A l’agost de 1943, després de tornar d’una reunió amb el dictador alemany, el rei Borís va morir en circumstàncies misterioses (hom creu que va ser assassinat per agents alemanys) i el va succeir el seu fill de sis anys, Simeó II.

Tot seguit, es va constituir un govern proalemany dirigit per Dobri Bozhilov, i es va establir un consell de Regència, presidit pel príncep Ciril (germà de Borís) i format també pel general Nikolai Michov i l’antic primer ministre Bogdan Filov.

Un moviment de resistència antialemany organitzat pels comunistes i els agraristes es va oposar al règim col·laboracionista de Bozhilov, que va caure al maig de 1944. El govern entrant va trencar les relacions amb Alemanya, però ja era massa tard. L’URSS havia declarat prèviament la guerra a Bulgària el 5 de setembre. No es va produir cap enfrontament, i el govern búlgar va sol·licitar més tard un armistici a l’URSS. A més a més, Bulgària va declarar la guerra a Alemanya el 7 de setembre. El 9 de setembre, l’URSS va atorgar l’armistici.

La construcció del règim comunista à Bulgària

Després de l’arribada de les tropes soviètiques, els tres regents van ser executats (febrer de 1945) acusats de col·laboracionisme.

Sota la tutela de les forces soviètiques es va establir immediatament un govern sumís a l’URSS. L’armistici, signat per l’URSS, els EUA i la Gran Bretanya a l’octubre de 1944, va disposar el control de Bulgària, fins a la signatura dels tractats de pau finals, per la Comissió de Control Aliat presidida pel representant soviètic, que també era el comandant de les forces d’ocupació soviètiques. L’armistici també va disposar que els búlgars evacuessin la Macedònia iugoslava i els territoris que havien pres a Grècia.

La pressió soviètica a les eleccions búlgares va cridar l’atenció de la Gran Bretanya i els Estats Units a la tardor de 1945. Les eleccions programades a l’agost, es van posposar a causa de protestes relatives contra les maniobres polítiques soviètiques dins de Bulgària. Els partits de l’oposició van boicotejar les eleccions, celebrades el 18 de novembre, i una llista única de candidats del Front Patriòtic, dominat pels comunistes, va obtenir el 85% dels vots.

El 8 de setembre de 1946, després que es creés una nova regència, un plebiscit va abolir la monarquia. Simeó i la seva mare, Joana de Savoia, van haver d’exiliar-se. Una setmana després, Bulgària es va proclamar República popular. La Constitució redactada pel Front Patriòtic, que va obtenir una àmplia victòria a les eleccions a l’Assemblea Nacional, celebrades a l’octubre, va disposar la llibertat de reunió i d’expressió i l’amnistia per als presos. L’Assemblea Nacional, que tenia el control complet dels afers d’Estat, va elegir el primer ministre i també el president, càrrec que va recaure en la figura de Vasil Kolarov, un dirigent del partit comunista. Al novembre de 1946, Georgy Dimitrov, una antiga figura clau a la Internacional Comunista, va ser elegit primer ministre.

La construcció del comunisme a Albània, Hongria, Polònia, Romania i Txecoslovàquia

Per saber-ne més:

Bulgària, de la Segona Guerra Mundial ençà