Hongria sota el règim comunista (1945)
La Unió Soviètica l’endemà de la Segona Guerra Mundial
Hongria en el període d’entreguerres
L’estalinisme
Les
conferències internacionals (1943-1945)
La construcció del comunisme a
Albània,
Bulgària, Polònia,
Romania i Txecoslovàquia
La insurrecció nacional hongaresa de 1956
La Guerra Freda
La
fi del teló d’acer
La construcció del règim comunista
Durant la Segona Guerra Mundial, a
partir de novembre de 1944, els soviètics, mentre s’emparaven de
l’est i del nord-est d’Hongria, es van esforçar a constituir-hi una agrupació antifeixista,
el Front Nacional Hongarès de la Independència, amb l’ajut de personalitats
sortides dels partits polítics d’esquerra, sindicalistes, resistents i partidaris de l’almirall Miklós Horthy de Nagybánya que
s’havien passat a l’Exèrcit Roig. Sota l’impuls dels comunistes moscovites
arribats amb les tropes soviètiques i dirigits pel Kremlin, es va
crear un parlament
provisional a Debrecen, el qual va "designar”, el 31 de desembre de
1944, un govern provisional d’acord amb la llista que
V’aceslav Mikhajlovic Molotov i els seus col·laboradors
havien fixat poc abans a Moscou.
Aquest govern seria presidit pel general horthysta Béla Miklós, militar de carrera d’escassa talla i sense fonaments polítics. Després de la
signatura de l’armistici, el 20 de gener de 1945, a Moscou, i a mesura que les
tropes alemanyes eren expulsades del territori hongarès, el govern provisional
va començar a prendre forma; es va instal·lar a la capital i
va tractar de tornar a posar
en marxa una administració descomposta per la fi de la guerra i l’ocupació del
país.
A la primavera de 1945, es va decidir una reforma agrària de gran abast és decidida i es va aplicar immediatament malgrat les reserves dels partits moderats: es van confiscar les grans propietats feudals i eclesiàstiques. El Partit comunista, considerat com el portaveu de les forces d’ocupació soviètiques, es va instal·lar per tot arreu i es va assegurar càrrecs clau a la policia i les forces armades.
Però d’acord amb la mateixa voluntat del soviètics, el joc polític encara conservava aparences d’obertura. Les eleccions legislatives del 4 de novembre de 1945 van ser guanyades pels partits moderats, en particular pel Partit dels Petits Propietaris, els quals, amb el 57 % dels sufragis, van obtenir 246 escons sobre 416. Sota la pressió de la comissió militar aliada —presidida per l’omnipotent mariscal soviètic Kliment Jefremovic Vorošilov— es va constituir un govern de coalició que incloïa els comunistes: amb la presència d’Imre Nagy a Interior i la de Mátyás Rákosi (secretari general del partit) a la vicepresidència.
Al febrer de 1946, l’Assemblea Nacional va proclamar la República i el president del govern, el pastor evangèlic Zoltán Tildy, va ser elegit president de la República. Al comandament del govern va ser reemplaçat per Ferenc Nagy, l’home fort del Partit dels Petits Propietaris. El 6 de febrer de 1946 es va adoptar una constitució que preveia la instauració d’una assemblea única, elegida per sufragi universal directe, davant la qual el govern seria responsable. A partir d’aquesta data, la pressió dels comunistes es va accentuar gràcies al nou ministre de l’Interior, László Rajk, partidari de la línia dura dins el Partit Comunista: l’objectiu era descompondre el partit majoritari i fagocitar els altres partits "d’esquerra". És en aquesta època que el líder totpoderós del Partit Comunista Hongarès va iniciar la tàctica anomenada del "salami", que consistia a neutralitzar o a expulsar, els uns després dels altres, els elements més dinàmics del camp adversari, fins i tot dels partits aliats.
La Policia de Seguretat de l’Estat, l’AVH (Allam Vedelmi Hatosag), anomenada popularment "Avos", va ocupar en qualitat de quarter general l’edifici del número 60 del carrer Andrassy, que sota el règim pronazi de Férenc Szálasi havia estat la seu del partit feixista de les "Creus i Fletxes". L’AVH era dirigida pel general Gabor Peter, el qual hi va incorporar molts antics membres del partit feixista i va organitzar un cos d’uns 70.000 "fiscals socials" amb la tasca d’informar sobre totes les activitats de la població. Amb l’argument que calia descobrir els qui havien col·laborat amb els nazis, es van constituir 27.000 "comitès de pau", integrats sobretot per persones de confiança del Partit Comunista, per aplegar dades sobre les activitats dels ciutadans a les fàbriques, escoles, comerços, oficines i altres llocs d’activitat.
Al gener de 1947, l’AVH, mantinguda sòlidament a les mans del Partit Comunista, "va descobrir" una conspiració política del Partit dels Petits Propietaris per enderrocar la República i va demanar el cap de Béla Kovács, el veterà secretari general d’aquest partit. Davant del rebuig de l’Assemblea Nacional de lliurar-lo a la policia política, els soviètics el van segrestar i el van emmenar a una presó de Rússia (d’on no tornaria fins vuit anys més tard!). Es va instaurar un pànic total entre els rengs de les forces no comunistes; centenars de polítics van fugir del país.
Al maig de 1947 el cap del govern, Ferenc Nagy, que era de viatge a Suïssa, es va estimar més no tornar a Hongria un cop posat al corrent —per telèfon, pel mateix Rákosi— de les "greus presumpcions" de complot antisoviètic que pesaven en contra d’ell. Els seus successors, Lajos Dinnyés, després István Dobi, bé que triats dins el partit majoritari, van esdevenir simples titelles sense la més mínima influència real.
Més endavant, el ministre de l’Interior va decidir la renovació anticipada del Parlament i va fixar la data de les eleccions al 31 d’agost de 1947. Per una nova llei electoral que afavoria els comunistes, que de vegades van poder votar diversos cops, 500.000 persones van ser privades del dret de vot. Tot i que els comunistes només van obtenir el 21,8 % dels sufragis, van continuar la política d’hostilització contra els altres partits, amb el suport de la presència de les tropes soviètiques. D’aquesta manera, el Partit Comunista va esdevenir el primer partit de la Nació: de fet, totes les altres forces es trobaven destrossades. El que subsistia dels opositors seria emmordassat —per no dir liquidat— en els mesos següents.
Al juny de 1948, el Partit Socialdemòcrata, purgat dels seus elements "dretans" anticomunistes, es va fusionar sota coacció amb el Partit Comunista: va néixer el Partit Hongarès dels Treballadors, que va adoptar el leninisme i va escollir Mátyás Rákosi, "el petit Stalin", com a secretari general. El 30 de juliol de 1948, el president de la República, Zoltán Tildy, compromès en un complot muntat va ser constret a presentar la dimissió.
La sovietització del règim
A partir d’aleshores, es van remoure els obstacles a la sovietització pura i simple
i, al maig de 1949, l’Assemblea Nacional sortida de les darreres
eleccions més o menys lliures va serreemplaçada per una pseudoassemblea, "elegida" a partir d’una llista única establerta
per la direcció del Partit Comunista en nom d’un "Front Nacional" fantasmal.
Els comunistes van obtenir el 95 % del vots i Mátyás Rákosi
va accedir a la presidència del govern. El 18 d’agost de 1949, l’assemblea
va adoptar una nova constitució, calcada sobre la constitució soviètica de 1936, i
la República —privada de pluralisme i de qualsevol llibertat d’expressió—
va passar a ser anomenada "popular".
Mentrestant, les nacionalitzacions produïdes entre 1945 i 1948 havien acabat de fer permeable l’economia hongaresa als mètodes soviètics de planificació i gestió centralitzades. D’ençà de 1949, la supressió de la petita propietat agrícola —és a dir reforma agrària— també va ser inscrita al programa del règim. Els camperols que es van oposar a la col·lectivització forçosa imposada des del govern van veure les seves propietats confiscades.
La sovietització també es
va manifestar dins el si del Partit Comunista.
Després de l’empresonament dels adversaris polítics i dels caps eclesiàstics
—especialment a l’inici de 1949, del cardenal primat d’Hongria, József Mindszenty, jutjat
i condemnat a cadena perpètua acusat de realitzar transaccions
monetàries il·legals com a forma d’oposició a la secularització dels col·legis
catòlics—, a partir de maig de 1949 va tocar el torn de l’enemic
interior. El 16 de juny de 1949, Lászlo Rajk —exministre de l’Interior (1946-1948) i ministre d’Afers
Estrangers en actiu— va ser arrestat. Es va organitzar un procés monstruós, a Budapest, contra Rajk,
rival potencial de Mátyás Rákosi,
acusat, tot i que era un comunista exemplar, de connivència amb el règim de Tito i "d’imperialisme". Durant el judici, Rajk
va llegir amb veu
neutra la sèrie de delictes de què es va declarar culpable: feixista, confident
policíac de l’antic règim, espia de la CIA i, sobretot, conspirador titista.
El procés de Rajk va servir de model a d’altres, tant a la mateixa Hongria com als països veïns. Mitjançant Rajk, Josif Stalin va enfocar d’una banda qualsevol vel·leïtat d’independència dels partits comunistes al poder i, de l’altra, el "revisionisme" iugoslau expulsat poc abans de la Kominform. Però la condemna a mort i l’execució de Rajk (i d’alguns altres dirigents) no van ser més que la part visible de l’iceberg de persecucions: de fet, hom creu que a l’inici del decenni de 1950 prop del 5 % de la població hongaresa va conèixer les presons i els camps d’internament i que milers de persones hi van trobar la mort.
L’any 1953, la repressió política va arribar a l'apogeu. Hi havia 150.000 hongaresos internats en camps de concentració: comunistes "sospitosos", socialistes, sindicalistes, membres dels partits de l’oposició, antics funcionaris destituïts, etc. L’alineament del país amb l’URSS era total; Mátyás Rákosi (d’ençà de 1952 cap del partit i del govern alhora) va imposar a Hongria un règim autènticament estalinista.
