La partició d’Alemanya (1945)
L’Alemanya
nazi
Alemanya durant la Segona Guerra Mundial
Alemanya i Àustria l’endemà de la Segona Guerra Mundial
Les conferències internacionals (1943-1945)
La capitulació sense condicions d’Alemanya, el 8 de maig de 1945, va posar terme al
III Reich. Al voltant de 5,5 milions d’alemanys havien trobat la mort en el
conflicte mundial i 2 milions estaven invàl·lids. El país, amputat d’un quart del seu territori, va ser repartit en quatre zones d’ocupació (soviètica, nord-americana, britànica i francesa). A la conferència de Postdam, el juliol de 1945, els Aliats van definir els objectius de l’ocupació: desnazificació i democratització.
El novembre de 1945 es va obrir el procés de Nuremberg, en el curs del qual van ser jutjats els principals dirigents nazis, acusats de crims de guerra. Els altres membres del partit nazi van ser jutjats per tribunals alemanys sota el control dels Aliats. La desnazificació va ser incompleta i parcial. Així, força nazis van ser utilitzats en raó de les seves competències científiques pels nord-americans i els soviètics.
Entre maig i setembre de 1946, els alemanys que habitaven a les zones d’ocupació occidentals van poder votar per escollir els consells municipals i les assemblees consultives dels länder. A la primavera de 1947, els länder de l’Oest s’havien dotat amb constitucions democràtiques i amb governs locals. La Guerra Freda va fer esclatar l’aliança fràgil entre els antics aliats. Després del fracàs de la conferència de Moscou a l’abril de 1947, quan el president dels EUA, Harry Truman, havia definit la seva política de contenció, la idea d’un Estat d’Alemanya Occidental, prou fort per poder contenir l’expansionisme soviètic, va progressar entre els nord-americans i els britànics, i després entre els francesos. El cop de força comunista de Praga (febrer de 1948), a Txecoslovàquia, i després el blocatge de Berlín pels soviètics, de juny de 1948 a maig de 1949, va unir la població i els partits polítics de les zones occidentals a la idea de la creació d’una Alemanya de l’Oest.
D’ençà de 1948, les tres zones situades a l’est havien estat fusionades i els alemanys havien estat encoratjats a formar un govern democràtic. A l’octubre de 1948, el Consell del Poble Alemany, que havia estat instaurat dins la zona d’ocupació soviètica, va acceptar una Constitució que va donar naixement a la República Democràtica Alemanya (RDA), Estat socialista creat sobre el model soviètic. Al maig de 1949, el Consell Parlamentari oest-alemany,
constituït per 75 delegats dels länder i presidit per Konrad Adenauer, va adoptar la Llei Fonamental de la República Federal d’Alemanya (RDA).
