Les conferències internacionals (1943-1945) i la creació de l’ONU
La Segona Guerra Mundial
La partició d’Alemanya (1945)
Alemanya i Àustria
l’endemà de la Segona Guerra Mundial
França i Itàlia
l’endemà de la Segona Guerra Mundial
La Unió Soviètica
l’endemà de la Segona Guerra Mundial
La reconstrucció econòmica europea. El Pla Marshall
La Guerra Freda
La reestructuració territorial d’Europa i les zones d’influència de les grans potencies, tal com les coneixem avui, es van decidir en els darrers anys de la Segona Guerra Mundial a través de diverses reunions diplomàtiques d’alt nivell.
|
|
En la conferència de Teheran (28 de novembre a 1 de desembre de 1943), entre Franklin Delano Roosevelt, Winston Leonard Spencer Churchill i Josif Stalin, es va planejar el desembarcament a la costa francesa el 1944 i subministrar armament a la guerrilla iugoslava de Tito i es va acordar l’estudi de la formació d’un organisme internacional que s’hauria de convertir en l’ONU.
Els primers pactes importants entre els aliats van tenir lloc a la conferència de Moscou (octubre de 1944), on es van entrevistar Churchill i Stalin. F. D. Roosevelt, que estava ocupat per les eleccions presidencials, no hi va participar. En aquesta trobada ambdós estadistes van pactar les seves respectives zones d’influència als Balcans i van acordar que Grècia quedaria a la zona d’influència del Regne Unit, Iugoslàvia seria tutelada a mitges i Romania i Bulgària quedarien sota la influència de l’URSS. També es van començar a pactar els límits de l’ocupació d’Alemanya, especialment de Berlín, mentre quedava en compàs d’espera una solució per a Polònia.
Poc abans de l’ocupació total d’Alemanya es va reunir la conferència de Jalta (4 a 11 de febrer de 1945) amb la participació de W. Churchill, F. D. Roosevelt i Stalin, en uns moments en què els exercits soviètics ja ocupaven bona part dels territoris del Reich. L’URSS va accedir a declarar la guerra al Japó en canvi d’una rectificació de fronteres amb Polònia, alhora que es decidia que en aquest país hi hauria eleccions lliures sota control dels tres aliats. També es va decidir retallar les fronteres orientals d’Alemanya, i també les compensacions de guerra que hauria de suportar el país. Es va atorgar a França l’ocupació d’una zona d’Alemanya i d’un sector de Berlín. L’11 de febrer, els participants a la Conferència van emetre l’anomenada Declaració de Jalta, en la qual van expressar el ferm propòsit de "destruir el militarisme alemany i el nacionalsocialisme, i assegurar que Alemanya no pugui pertorbar la pau del món mai més", a més a més de "sotmetre tots els criminals de guerra a la justícia per a un càstig ràpid i una reparació exacta de les destruccions provocades pels alemanys".
|
|
El 25 de juny de 1945 la darrera d’aquesta sèrie de conferències es va fer a Potsdam (17 de juliol a 2 d’agost de 1945). S’hi van reunir Stalin, Harry Swinomish Truman, que havia substituït el president F. D. Roosevelt, mort el 12 d'abril de 1945, i Winston Churchill, que perdria les eleccions i seria substituït en la segona part de la conferència pel laborista Clement Richard Attlee.
La reunió de Potsdam es va iniciar amb la guerra ja acabada a Europa i sota el signe de la tensió. De fet, als països ocupats per l’Exèrcit Roig s’havien format governs provisionals en espera d’eleccions democràtiques, però els comunistes s’hi havien reservat els llocs de major influència i havien iniciat una depuració dels elements opositors. La situació de Polònia era particularment conflictiva ja que els soviètics hi havien col·locat els seus propis peons i havien rebutjat el govern filobritànic exiliat a Londres. Truman, davant d’una opinió pública nord-americana desitjosa de pau i col·laboració, va renunciar a provocar més tensió per causa de Polònia. Els vencedors es van repartir finalment Alemanya en quatre zones a títol provisional mentre una nova conferència de pau no dissenyés els futurs límits de l’Estat alemany. A les respectives zones les potències cercarien les seves compensacions econòmiques. Polònia va rebre els territoris alemanys a l’est dels rius Oder i Neisse, alhora que cedia els territoris polonesos d’Ucraïna i Bielorússia a la Unió Soviètica.
Del 21 d’agost al 7 d’octubre de 1944, a Dumbarton Oaks, prop de Washington, va tenir lloc una conferència presidida pel secretari d’Estat dels EUA, Stettinius, amb la participació de delegats britànics, nord-americans, xinesos i soviètics, per establir la pau i la seguretat internacionals. Aquesta conferència va elaborar el pla de l’ONU i va fixar les disposicions que havien d’assegurar des del punt de vista econòmic i social, les llibertats essencials de la persona. Va establir des d’aleshores un Consell de Seguretat, del qual va fixar la constitució i el funcionament, un Consell Econòmic i Social i un Tribunal Internacional de Justícia. Aquest projecte, que va ser discutit a la conferència de San Francisco, va servir de base a la Carta de les Nacions Unides.
Paral·lelament als contactes i conferències entre els aliats, el president Roosevelt va patrocinar la creació d’una organització mundial d’estats que havia de recuperar l’esperit de la Societat de Nacions, i corregir-ne els errors, per tal de fer-ne una eina de seguretat mundial i un òrgan de prestigi, regulador dels conflictes i amb vocació legislativa. A la primera conferència de San Francisco (25 d’abril a 26 de juny de 1945) es va fer pública la Carta de les Nacions Unides amb els seus cent onze articles: acabava de néixer l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
La segona conferència de San Francisco (4 a 8 de setembre de 1951) va elaborar el tractat de pau entre el Japó i la majoria dels seus antics adversaris. Quanranta-vuit Estats, entre ells l’URSS, van acceptar de participar-hi; l’Índia, Birmània i Iugoslàvia ho van refusar. La Xina comunista no hi va ser convidada. Polònia i Txecoslovàquia van rebutjar de signar eltractat. Les illes Bonin i Ryu-Kyu i els antics mandats japonesos van ser col·locats sota la tutela estratègica dels EUA. A més a més, el Japó renunciava a Formosa (la sort de la qual no es va fixar), a les illes dels Pescadors i les Kurils, al Sud de Sakhalin, a qualsevol dret sobre la zona antàrtica i a les illes Sptratly i Paracels.
Per saber-ne més:
Conferència de Casablanca
Conferència de Teheran
Conferència de Jalta
Conferència de Postdam
Conferència de Dumbarton Oaks
