La invasió xinesa del Tibet (1950)
El 1949, el nou règim comunista xinès declara: "que el Tibet és un territori que pertany a la Xina i que la seva població crida per l’alliberament de les forces imperialistes".
A l’octubre de 1950, la Xina penetra al Tibet fins a Chamdo, la capital de la província de Kham, on es troba el quarter general de l’exèrcit tibetà. Els xinesos capturen en un mateix cop Ngawang Higme Ngabo, el governador de la regió. La Xina continua la invasió i pren les províncies del nord evitant els enfrontaments militars per impedir que es malmetin les relacions internacionals.
El dalai-lama, dirigent del Tibet, de 15 anys d’edat, i la seva cort aleshores decideixen escollir un govern oficial, evacuar la capital i bastir un govern provisional prop de les fronteres de l’Índia, a Yatung. L’any 1951, creuen que els oficials xinesos retornen a Lhasa, però el 9 de setembre de 1951, 3.000 soldats xinesos entren a la capital.
Uns anys més tard, Lhasa esdevé un indret de resistència no violenta. Aleshores la censura apareix. Solament els més coratjosos dirigents del moviment Mimang Tsongdu, un grup popular per la lluita no-violenta, fan cara a les persecucions que comencen.
Al 1956, esclata una revolta que és feta miques en un bany de sang. L’exèrcit xinès passa de l’est a l’oest del Tibet i reforça els seus efectius fins a 100.000 homes amb la fi d’eliminar els rebels. Després del molt violent desarmament de la ciutat de Khampas, la Xina pren mesures encara més radicals. Destrueix els monestirs, empresona els nobles, els vells monjos i els comandants de les guerrilles, tortura i executa en públic aquests darrers amb la intenció de desencoratjar la resistència tibetana.
Però al 1958 esclata una altra revolta i els xinesos amenacen de bombardejar el palau del dalai-lama si aquesta no
s’atura. El sud i el nord-est de Lhasa són atacats, més de 20.000 guerrillers i diversos milers de civils
es barregen en el conflicte amb les tropes d’ocupació.
L’any següent, els xinesos fan fortificacions per instal·lar l’armament pesat. En resposta a aquesta amenaça, 3.000 tibetans s’adhereixen al moviment revolucionari.
A les 4 de la matinada del 17 de març, els xinesos bombardegen Norbulinka. Les bombes arriben ben prop dels murs del palau i menen el dalai-lama a voler abandonar el Tibet. Però
fugir del Tibet ha esdevingut una prova àrdua i res no garanteix que el dalai-lama pugui exiliar-se.
A les 22 h, el dalai-lama s’aventura per la perillosa ruta de l’Índia, precedit per sa germana i per sa mare.
El 19 de març els xinesos assetgen Lhasa i, durant dos dies, s’hi mantenen combats
violents. El 21 de març, els invasors estrangers continuen bombardejant Norbulinka:
la població instal·lada al voltant dels murs del palau és assassinada i més de 300 cases són destruïdes
dins mateix del palau.
Després de l’enfrontament, 200 guàrdies de cos del dalai-lama són afusellats públicament. Els monestirs són saquejats i els objectes preciosos destruïts. Milers de monjos són assassinats, deportats o transportats per treballar com
a esclaus.
Els xinesos es passegen casa per casa per assassinar-ne els habitants, després d’haver-los violat i torturat. Hom compta en 86.000 les persones assassinades, és a dir
la quarta part de la població de Lhasa, i en més de 10.000 els tibetans fets presoners durant aquest període.
Durant aquest temps, el dalai-lama, com també el seu partit, travessa les fronteres de l’Índia el 31 de març de 1959. Després d’un acolliment calorós, l’Índia garanteix la seguretat del dalai-lama i centenars de periodistes segueixen l’esdeveniment, que qualifiquen com el "fet del segle".
Per saber-ne més:
The Government of Tibet in exile
Free Tibet Campaign
Le statut historique du Tibet : un résumé
