Els Estats Units durant la presidència de Kennedy (1960-1963)
La
lluita pels drets civils als Estats Units
L’URSS
en l’època de Khruixtxov
La segona guerra del Vietnam (1959-1975)
La
crisi dels míssils de Cuba
De la contenció a la crisi de Cuba
El juliol de 1960 el Partit Demòcrata dels EUA va nomenar candidat presidencial John Fitzgerald Kennedy, el qual va derrotar per un estret marge el candidat republicà Richard Milhous Nixon.
Kennedy, el president més jove (43 anys) i el primer cap d’estat catòlic dels Estats Units, va continuar la política de contenció amb la Unió Soviètica. Amb el seu secretari d’Estat Robert S. McNamara, es va esforçar per millorar les relacions entre els EUA i l’URSS i es va trobar amb Nikita S. Khruitxtxov a Viena (juny de 1961). A l’abril de 1961, va autoritzar la invasió de Bahía Cochinos, atac menat contra Cuba per exiliats cubans anticastristes. La invasió va ser rebutjada, i la major part dels participants van ser morts o capturats. A l’Amèrica llatina, Kennedy es va esforçar per fer més flexible la política dels Estats Units en favor d’un reforçament de l’assistència nord-americana, amb la creació d’un cos de la Pau (setembre de 1961) i el llançament d’un vast programa d’ajut i de cooperació, l’Aliança pel Progrés.
A l’octubre de 1962, en el moment de la crisi dels míssils de Cuba, la tensió entre nord-americans i soviètics va ser extrema. Quan els EUA van descobrir l’existència, a Cuba, de bases de llançament míssils ofensius, Kennedy va exigir a Khruitxtxov la retirada dels coets soviètics i va amenaçar Cuba amb l’embargament total. Durant alguns dies, la guerra va semblar imminent però finalment Khruitxtxov va acceptar la retirada dels coets contra la promesa dels nord-americans que no envairien Cuba.
Davant l’avanç dels partidaris del comunisme al Vietnam del Sud, Kennedy es va engatjar, des de 1961, en un ajut militar creixent al govern sudvietnamita de Ngo Dinh Diem. Composta d’antuvi de "tècnics", l’ajut nord-americà no va cessar de reforçar-se: a partir de 1963, hi havia 16.000 militars nord-americans al Vietnam.
Gaudint d’un gran prestigi a l’exterior, Kennedy va obtenir del Mercat Comú Europeu (avui Unió Europea) una reducció substancial de les seves tarifes duaneres que va ser a l’origen de la "negociació Kennedy" (Kennedy Round), conferència tarifària que va reunir a Ginebra, entre 1964 i 1967, els representants de més de cinquanta estats del món capitalista, membres del GATT (General Agreement on Tariffs and Trade). Aprofitant-se del clima de contenció que va seguir la crisi dels míssils de Cuba, els EUA, la Gran Bretanya i l’URSS van concloure, el 5 d’agost de 1963, un tractat de prohibició dels assaigs atòmics a l’atmosfera.
La "nova frontera"
A l’interior dels Estats Units, Kennedy gaudia igualment d’una gran popularitat. Havia fet campanya sota el tema d’una "nova frontera" a conquerir, en els dominis de l’educació nacional, de la legislació social, de l’augment del salari mínim, de l’assistència a les persones grans, de la integració racial i de l’ajut econòmic als països subdesenvolupats. Les seves primeres proposicions econòmiques van tenir per finalitat d’aturar els efectes de la recessió augmentant les despeses federals. Va accelerar la integració racial, però el Congrés li va refusar gairebé tots els mitjans financers que li eren necessaris per realitzar el programa social de la "nova frontera".
El 1961, Kennedy va llançar el programa espacial d’exploració de la Lluna, o programa Apollo, que tenia l’objectiu d’atènyer la lluna abans de deu anys.
La qüestió dels drets civils va ser una de les prioritats de l’administració Kennedy. A la tardor de 1962, un estudiant negre, James Meredith, va voler inscriure’s a la universitat de Mississipi. L’afer va desfermà un motí al campus. Kennedy va obligar la guàrdia nacional de Mississipi, sota control de l’autoritat federal, a protegir el campus. Igualment, va fer intervenir responsables federals per accelerar el final de la segregació a la universitat d’Alabama, malgrat l’oposició del governador George C. Wallace. Els negres van prosseguir les seves manifestacions contra la violència i la discriminació. A l’ocasió d’una gran concentració a Washington, el 28 d’agost de 1963, Martin Luther King va pronunciar, davant de 250.000 persones, el seu cèlebre discurs "He tingut un somni". El president Kennedy va preparar un conjunt de lleis que regien els drets cívics i prohibien la discriminació en matèria de dret de vot, d’ensenyament, d’habitatge i d’ocupació. El Congrés en va diferir l’aprovació tot al llarg de l’any 1963.
Quan es trobava a Dallas en sortida electoral, el president Kennedy va ser assassinat, el 22 de novembre de 1963. La seva mort va provocar una immensa emoció arreu del món i hom es va interrogar sobre els mòbils que havien inspirat l’assassí. El presumpte assassí, Lee Harvey Oswald, va ésser arrestat gairebé immediatament, però ell mateix va ser assassinat, dos dies més tard, per Jack Ruby, abans d’haver estat interrogat. El rumor d’un complot eventual es va amplificar ràpidament. El nou president, Lyndon Baines Johnson, va nomenar aleshores una comissió d’investigació dirigida pel procurador Earl Warren. L’informe Warren, que va concloure que Oswald havia actuat sense còmplice, no va fer tota la llum sobre les circumstàncies de l’atemptat i encara és molt discutit.
