La crisi dels míssils de Cuba (1962)
Cuba
(1923-1959)
L’època de Khruixtxov
La
ruptura sinosoviètica (1956)
Els Estats Units durant la presidència de John F. Kennedy
La crisi dels míssils de Cuba va ser una important confrontació de la Guerra Freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica a causa de les instal·lacions de míssils que els soviètics van proporcionar a Cuba.
Al maig de 1960, el primer ministre soviètic Nikita Khruitxtxov va prometre que la Unió Soviètica defensaria l’acabat de crear govern revolucionari cubà i de seguida va iniciar un projecte per subministrar míssils balístics d’abast mitjà i intermedi al règim de Fidel Castro, els quals situaven l’est dels EUA dins de l’abast d’un atac de míssils cubans. Khruitxtxov va creure que els Estats Units no adoptarien cap acció. Cap a l’estiu de 1962, els Estats Units es van assabentar que la Unió Soviètica havia començat les trameses de míssils; avions espia que sobrevolaren Cuba havien fotografiat els treballs de construcció dirigits pels soviètics cap al 29 d’agost i el 14 d’octubre es va descobrir el primer míssil balístic.
Després d’una setmana de consultes secretes amb els seus assessors, durant les quals es van discutir les opcions d’invasió, atacs aeris, blocatges i diplomàcia, el 22 d’octubre el president dels EUA John Fitzgerald Kennedy va anunciar la seva intenció de fer el blocatge naval de Cuba per evitar que hi arribessin més míssils. Kennedy va exigir que la Unió Soviètica desmantellés les armes i se les emportés, i va declarar que les forces navals dels EUA interceptarien i inspeccionarien els vaixells amb rumb a Cuba per determinar si portaven míssils. Els EUA van rebre el suport d’altres membres de l’Organització d’Estats Americans.
Els vaixells soviètics amb rumb cap a Cuba van retornar per evitar la zona controlada, mentre el diàleg entre Khruitxtxov i Kennedy es va obrir a través de canals diplomàtics. Després de diversos dies de negociació, durant els quals hom va témer la possibilitat d’una guerra nuclear, Khruitxtxov va ordenar de desmantellar l’emplaçament dels míssils i retornar-los a la Unió Soviètica i va oferir als Estats Units que n’inspeccionés l’emplaçament com a garantia per tal que no envaís Cuba. Kennedy ho va garantir, va aixecar el blocatge de l’illa i també va fer la promesa secreta que retiraria els míssils nord-americans que s’havien acabat d’instal·lar a Turquia. Cuba es va negar a permetre la inspecció promesa, però el reconeixement aeri nord-americà va revelar que les bases s’havien desmuntat; l’actitud de rebuig de Castro envers la retirada soviètica va ser infructuosa. La capitulació aparent de la Unió Soviètica en la suspensió del projecte va ser fonamental per a la destitució de Khruitxtxov l’any 1964 i un fet que va agreujar el conflicte sinosoviètic.
