La primavera de Praga (1968)
La construcció del comunisme a Txecoslovàquia
La insurrecció nacional hongaresa de 1956
L’era Brejnev
La caiguda del comunisme a Txecoslovàquia
El 1967, al Congrés dels escriptors de Txecoslovàquia, escriptors de renom com ara I. Klíma, Milan Kundera, P. Kohout o L. Vaculík emeten crítiques violentes i declaren sense embuts que a Txecoslovàquia "no ha estat resolt cap problema humà d’importància en els darrers vint anys". A partir de la tardor, el mateix Comitè Central del partit posa en qüestió els mètodes d’Antonín Novotný, primer secretari general del PCTx. El ple d’octubre i sobretot el de desembre de 1967 permeten la cristal·lització d’una coalició entre els comunistes eslovacs, els reformadors txecs i els partidaris de la reforma econòmica.
Malgrat una autocrítica tardana i fins i tot de preparatius de cop d’Estat militar (preparat pels generals Sejna i Rytiř) els darrers dies de 1967, Novotný serà destituït de les seves funcions. El 5 de gener, Alexander Dubcek el substitueix com a primer secretari del partit. El 30 de març, el general Ludvík Svoboda el succeeix com a president de la república. El 29 de maig, Novotný és exclòs del partit i es convoca un congrés extraordinari per al mes de setembre. Amb Dubcek i Svoboda, les nominacions d’Oldřich Černík, cap del govern, i de Josef Smrkovský, cap del parlament, obren la via a les reformes d’allò que es va anomenar la "Primavera de Praga".
Basant-se sobre el programa d’acció del partit adoptat a l’abril de 1968, la nova direcció decideix l’abolició de la censura, la rehabilitació de les víctimes dels processos fabricats i l’adopció d’una nova legislació protectora dels drets dels ciutadans, la independència dels sindicats en relació al partit i també un projecte autogestionari de consells obrers a les fàbriques, la federalització de l’Estat garantint una gran autonomia a Eslovàquia. Aquesta intensa agitació social i intel·lectual inquieta els "conservadors" a l’aparell del partit i de la seguretat, però especialment Moscou i els veïns de Txecoslovàquia que temen el contagi del "socialisme de rostre humà". mentre els exèrcits del pacte de Varsòvia comencen unes maniobres d’estiu en territori txecoslovac, els "cinc" (URSS, RDA, Polònia, Hongria i Bulgària) es reuneixen el 15 de juliol a Varsòvia des d’on ordenen a l’equip de govern de Dubcek que posi un fre al procés reformador engegat. Aquestes pressions no fan més que accelerar la mobilització de l’opinió pública (el "Manifest dels dos mil mots") que exigeix que la direcció reformista no faci pas concessions. Dues entrevistes a l’agost entre les direccions del PCTx i del PCUS fan creure una entesa, però a la nit del 20 al 21 d’agost de 1968 les tropes del pacte de Varsòvia (sense Romania) posen fi per la força a l’experiència txecoslovaca.
De primer antuvi, Moscou intenta d’imposar un "govern obrer i camperol" compost per l’ala dura del PCTx destituïda durant la primavera de 1968 (Bilak, A. Indra, D. Kolder), però no ho aconsegueix i inicia negociacions amb els membres de la direcció Dubcek, arrestats i deportats a Moscou com a presoners. El resultat és un respir il·lusori per als partidaris de Dubcek que, signant l’acord de Moscou sobre "l’estacionament provisional" de tropes soviètiques sobre el territori txecoslovac, de fet acceptaven la posada en qüestió dels mateixos fonaments de la "política de després de gener de 1968" i dels qui en van ser els instigadors.
Txecoslovàquia
Primavera de Praga
El comunisme en el context de la Guerra Freda. Les derivacions i les transformacions del comunisme posteriors a la Guerra Freda
