Portugal: la Revolució dels Clavells (1974)

La Revolució dels Clavells és el moviment revolucionari portuguès que, el 1974, va posar fi a cinquanta anys de règim conservador, antidemocràtic i repressiu. El seu objectiu va ser constituir un govern amb exigències de desenvolupament industrial i modernització econòmica, de més gran obertura cap a les institucions comunitàries europees, que aportés també una solució per a l’atzucac de la guerra colonial; tot això per mitjà d’un moviment ampli de caràcter progressista, que comptava amb els mitjans proporcionats per la influència comunista, antifeixista i democràtica.

La caiguda del salazarisme

El 29 de setembre de 1968, Marcelo Caetano, un professor de dret i home de negocis i durant força temps associat a António de Oliveira Salazar, es va convertir en primer ministre i va succeir Salazar, que havia quedat incapacitat per un atac de feridura. Encara que Caetano era partidari de reformar el règim, quan va accedir al càrrec va continuar la política repressiva de Salazar, especialment a les colònies africanes.

Un seguit d’èxits militars i polítics aconseguits pels moviments d’alliberament africans van amenaçar l’estabilitat econòmica portuguesa (ja molt feble a causa de les grans despeses militars per mantenir les guerres colonials) i van permetre que un grup d’oficials portuguesos enderroquessin el govern de Caetano el 25 d’abril de 1974 de forma incruenta, en l’anomenada Revolució dels Clavells.

La revolució dels Clavells

L’anomenat ’Moviment dels capitans’, sorgit dins les mateixes forces armades (un dels principals valedors del règim dictatorial), es va materialitzar, a mitjan 1973, al voltant de reivindicacions corporatives i, ràpidament, va adoptar un caràcter polític de contestació als fonaments del sistema que imposava la prolongació indefinida d’una guerra colonial sense solució militar i condemnada històricament.

Una vegada decidit el derrocament del govern per la via de les armes (5 de març de 1974), les dimissions d’António Spínola i Francisco da Costa Gomes dels càrrecs més alts de les forces armades (13 de març de 1974), per negar-se a mantenir el suport a la política de Marcelo Caetano, van precipitar els esdeveniments: el regiment de Caldas da Rainha es va mobilitzar, però aviat va ser sotmès, i els seus caps van ser arrestats. Era l’anunci de la revolució vencedora desencadenada a la matinada del 25 d’abril del mateix any, llavors recolzada per mitjà d’un pla operatiu global i articulat.

Columnes militars procedents de diversos llocs del país van ocupar pacíficament els punts estratègics de la capital i es va produir, poques hores després, la rendició del president del Consell, Marcelo Caetano. Els seus autors es presentaven com a Moviment de les Forces Armades, i subscrivien un programa en què es garantien els drets i llibertats dels ciutadans, en un règim de democràcia pluralista; aquest moviment va decretar l’eliminació de les institucions del règim dictatorial i es es va comprometre a convocar eleccions a una Assemblea Constituent, va afirmar la necessitat d’una nova política econòmica i social i va anunciar l’inici del procés de descolonització.

El clavell, ofert efusivament per la població als soldats, i que aquests col·locaven en el canó de les metralladores, es va convertir en el símbol d’aquesta acció notable, que va rebre el suport de la immensa majoria dels portuguesos.