Argentina des de la Junta Militar fins al
restabliment de la democràcia (1976-1989)
L’Argentina de Juan Domingo Perón (1943-1955)
L’Argentina des de la caiguda de Perón fins a la Junta Militar (1955-1976)
La junta militar encapçalada per Jorge Rafael Videla, que ha enderrocat María Estela Martínez de Perón el 24 de març de 1976, dissol el Congrés, imposa la llei marcial i governa per decret. Durant els primers mesos posteriors al cop militar es manté l’activitat terrorista d’alguns grups d’esquerra, però aquesta cessa després que el govern de Videla llanci la seva pròpia campanya terrorista contra els opositors polítics. El 1977, la Comissió Argentina de Drets Humans denuncia davant l’ONU el règim militar, i l’acusa d’haver comès 2.300 assassinats polítics, uns 10.000 empresonaments per causes polítiques i la desaparició de 20.000 i 30.000 persones, un gran nombre de les quals seran executades extrajudicialment i sepultades en tombes anònimes.
L’economia continua caòtica. Videla és reemplaçat a la presidència, el març de 1981, pel mariscal Roberto Viola, el qual també és destituït, el desembre de 1981, pel comandat en cap de l’Exèrcit, el general Leopoldo Galtieri. Aquest, a l’abril de 1982, aconsegueix el suport popular quan ordena a les tropes argentines d’envair les illes Falkland, una territori britànic (anomenades Islas Malvinas en espanyol), reclamades d’ençà de 1883 per l’Argentina. Però la Gran Bretanya envia una força militar d’intervenció a l’Oceà Atlàntic Sud la qual, després de tres mesos, derrota l’armada argentina i reprèn la possessió de les illes. Galtieri, aleshores desacreditat, és reemplaçat pel general de divisió Reynaldo Bignone, el qual es veu constret a convocar eleccions i a lliurar el poder a un govern constitucional.
Raúl Alfonsín, el candidat de la Unió Cívica Radical, guanya l’elecció presidencial d’octubre de 1983, la primera organitzada d’ençà de 10 anys, i en un context econòmic molt difícil, caracteritzat per un deute exterior sense precedent i una inflació superior al 900 %. L’Argentina aleshores reprèn la democràcia: les forces armades són reorganitzades; els antics caps militars i polítics són acusats de violacions dels Drets Humans i enviats davant els tribunals. El govern llança el 1985, un pla de rigor pressupostari. Es reestructura el deute exterior; s'introdueixen reformes fiscals (entre les quals hi ha una nova moneda). Tanmateix, la inflació no es pot contenir i, el maig de 1989, el candidat peronista, Carlos Saúl Menem, és elegit president.
Per saber-ne més:
La dictadura militar en la Argentina
Dictadura militar en Argentina (1976-1983)
