La guerra entre l’Iran i l’Iraq (1980-1988)
La Revolució Islàmica de l’Iran
L’Iran després de Khomeinī
La guerra va començar amb la invasió iraquiana de l’Iran el 22 de setembre de 1980. Els orígens es troben en la llarga animositat entre àrabs i perses i en les rivalitats regionals. De fet, l’Iraq volia invertir la delimitació de fronteres entre tots dos estats, establerta en els Acords d’Alger (1975), per tal d’aconseguir l’annexió de la regió de Shatt al-Arab. A més a més, l’Iraq estava preocupat per la propaganda religiosa dirigida des de la nova República Islàmica de l’Iran presidida per l’aiatol·là Ruholla Khomeini, contra el règim baatista laic de Bagdad, i especialment temia perdre la lleialtat dels súbdits xiïtes.
No obstant això, la raó principal de la guerra va ser la creença del president de l’Iraq, Saddam Husayn, que la potència militar de l’Iran s’havia afeblit en gran manera a causa de la Revolució islàmica de 1979, que va deposar el xa Muhammad Reza Pahlavi, i que el suport que aconseguiria per part d’Occident li permetria d’obtenir una victòria fàcil, i reconqueriria Shatt al-arab i la província iraniana de Khuzistan. Però, encara d’antuvi les forces iraquianes van obtenir èxits, l’Iran va contenir els invasors, va reorganitzar les seves forces i es va llançar a l’ofensiva.
Cap a 1982, les tropes iraquianes havien estat expulsades de la major part de l’Iran, que va rebutjar la possibilitat de començar un procés de pau i va continuar la guerra per castigar l’Iraq. Entre 1982 i 1987 les forces iranianes van organitzar l’ofensiva al llarg de la frontera, fonamentalment al sud, on el principal objectiu era la conquesta de Bàssora. Els atacs iranians sobre les posicions iraquianes atrinxerades recordaven les tàctiques de desgast de la Primera Guerra Mundial. Aleshores, l’Iraq va començar a fer servir gasos tòxics. Amb l’ajuda de grans donacions i préstecs dels estats àrabs de la regió del golf Pèrsic, i el subministrament d’armament (entre altres, de la Unió Soviètica i França) l’Iraq va resistir impassiblement, mentre la seva força aèria atacava ciutats iranianes, instal·lacions petrolíferes i petrolers al golf Pèrsic. L’Iran va prendre represàlies contra els estats que donaven suport a l’Iraq. L’Iraq cercava d’implicar potències exteriors en el conflicte, i l’any 1987, els Estats Units i altres potències van assumir la responsabilitat de protegir els carregaments al Golf.
Cap a l’any 1988 l’Iran volia finalitzar la guerra, però les forces iraquianes van reprendre l’ofensiva i al juliol d’aquell any, l’Iran va acceptar la resolució de pau 598, adoptada pel Consell de Seguretat de l’ONU el 20 de juliol de 1987.
La pau no es va signar fins al 20 d’agost de 1990, durant la guerra del Golf Pèrsic, sobre la base del statu quo ante bellum (manteniment de la situació territorial abans de l’enfrontament bèl·lic). La Guerra iranoiraquiana es va saldar amb un milió de morts (el 60% dels quals van ser iranians), i gairebé dos milions de ferits, a més de nombroses despeses materials, que van deixar l’economia de tots dos estats en una situació força precària.
Per saber-ne més:
Guerra Iran Irak
Guerra Iran Irak
La guerre Iran et Iraq
