La segona intifada palestina (anys 2000 a 2001)
30/09/2000
La decisió del líder del Likud i ministre d’Afers Estrangers israelià, Ariel Sharon, de passejar-se per l’Esplanada de les Mesquites de Jerusalem per a celebrar l’inici de l’Any Jueu encén les ires dels palestins i provoca un esclat de violència a Jerusalem, Gaza i Cisjordània. Les protestes dels palestins i la dura reacció de les forces de seguretat israelianes -considerada fins i tot excessiva per una resolució de l’ONU- es transformen en els dies següents en una nova intifada, en record dels fets de 1987, que causa la mort a desenes de persones, gairebé totes palestines.
18/05/2001
Un membre de Hamàs carregat amb material explosiu provoca la mort de cinc israelians i en fereix més de 100 davant d’un centre comercial de Tel Aviv. Poc després, un colon jueu resulta mort i dos més greument ferits en un tiroteig. Com a represàlia d’aquestes accions, l’exèrcit israelià bombardeja la presó de la ciutat autònoma de Nabulus, el campament de refugiats de Iebàlia, a Gaza, i l’edifici central del govern A-Muqataa, a Tulkarem (Cisjordània), i l’endemà efectua noves operacions de càstig sobre poblacions palestines.
21/05/2001
El secretari d’Estat nord-americà, Colin Powell, insta els seus serveis diplomàtics a treballar amb israelians i palestins per assolir un acord de pau segons els principis de l’informe Mitchell, elaborat per un comitè internacional que presidia l’exsenador demòcrata George Mitchell. L’informe demana una aturada immediata de les hostilitats i de la construcció de nous assentaments jueus a Palestina, com a pas previ a una entesa de les dues parts. La mobilització dels Estats Units es produeix després d’uns dies en què la situació a la zona ha assolit els nivells més crítics dels darrers anys. L’endemà, el primer ministre israelià, Ariel Sharon, ordena l’alto el foc unilateral de l’exèrcit d’Israel.
01/06/2001
Un palestí fa esclatar una bomba a l’àrea de platja de la ciutat de Tel-Aviv, una zona molt freqüentada pels joves. L’explosió causa la mort de 18 persones -la majoria nois i noies que feien cua a per poder entrar en una discoteca-, a més del mateix activista, i en fereix un centenar més. L’atemptat és reivindicat per la Jihad Islàmica.
13/06/2001
Ariel Sharon, i l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) aproven fer efectiu l’alto el foc proposat pel director de la CIA, George Tenet. Malgrat l’acord sobre la treva, en els dos bàndols hi ha discrepàncies sobre l’acceptació de la proposta de Tenet, que entre altres coses preveu l’arrest de totes les persones involucrades en actes violents. Hores després de l’entrada en vigor de l’alto el foc, un palestí i un israelià moren en un tiroteig a Cisjordània, i Hamàs i la Jihad Islàmica es mostren contràries a l’aturada de les hostilitats.
29/07/2001
Sis integrants de les Brigades dels màrtirs d’Al-Aqsa, el braç armat de l’organització Al-Fatah, moren en els enfrontaments contra els soldats israelians que tenen lloc durant la jornada de lluita convocada com a protesta per la iniciativa d’un grup ultraortodox jueu, que celebra una cerimònia de col·locació de la primera pedra del tercer temple de Jerusalem, a l’Esplanada de les Mesquites. Els palestins morts són víctimes de l’impacte d’un projectil disparat per un tanc de l’exèrcit israelià.
31/07/2001
L’exèrcit israelià bombardeja amb míssils una seu de Hamàs a Nabulus. L’atac causa la mort de sis militants de Hamàs, dos dels quals eren considerats dirigents de l’organització, i de dos nens de 8 i 10 anys, que de manera casual eren prop del lloc on fan impacte els míssils. El mateix dia, un militant de la Jihad Islàmica i un policia palestí moren en un enfrontament a Gaza. El cap espiritual de Hamàs, el xeic Ahmed Iassín, assegura que els palestins respondran amb sang a l’ofensiva israeliana, que s’ha fet seguint ordres directes del govern d’Ariel Sharon.
09/08/2001
Un atemptat amb bomba suïcida comès en una pizzeria cèntrica de Jerusalem causa la mort de 15 persones, una de les quals l’activista palestí autor de l’atemptat, i més d’un centenar de ferits. Els grups Hamàs i Jihad Islàmica reivindiquen per separat l’autoria del atemptat, el segon més mortífer des de l’esclat de la Intifada al setembre. Com a represàlia pel fet, la policia israeliana ocupa l’Orient House, considerada la seu política palestina a Jerusalem est, i avions de combat F-16 bombardegen la comandància de la policia palestina al centre de Ramallah i unes instal·lacions de la guàrdia presidencial d’Arafat, sense causar víctimes.
13/08/2001
La població palestina secunda de manera massiva la vaga general convocada per diversos partits en protesta per l’ocupació israeliana de l’Orient House, seu oficiosa de l’Autoritat Nacional Palestina a Jerusalem. Durant la vaga es produeixen enfrontaments violents entre la policia i manifestants palestins, amb diversos ferits i detinguts. Paral·lelament, l’exèrcit israelià ocupa durant algunes hores la ciutat cisjordana de Jenín, d’on les autoritats israelianes sospiten que van sortir els autors dels darrers atemptats suïcides que han patit diverses ciutats israelianes, i en destrueix una sèrie d’edificis.
20/10/2001
Moren vuit palestins i un israelià en nous enfrontaments armats als territoris autònoms palestins sota ocupació sionista.
12/12/2001
Israel trenca tot contacte amb Arafat mentre continuïn els enfrontaments.
21/12/2001
Moren sis palestins i en queden ferits més de 100 en nous enfrontaments violents entre agents de l’ANP i simpatitzants de Hamàs que volien evitar que la policia detingués un cap islamista a Gaza. Hamàs emet un comunicat en què informa que interromp temporalment els atemptats suïcides en territori israelià.
Anys 2000-2001 – Any 2002 — Any 2003 — Any 2004
Cronologia del procés de pau araboisraelià (1991-2003)
