Els esdeveniments previs a la segona guerra del Golf
La primera guerra del Golf (1991)
La segona
Intifada palestina
La
tensió nuclear amb Corea del Nord
L’Iran després de Khomeinī (1989-2006)
A l’octubre de 2002 un nou referèndum va ratificar Saddam Hussein per romandre durant set anys més al capdavant de l’Estat. Per celebrar aquest fet, el rais va decretar una amnistia absoluta. Aquests esdeveniments passaven quan ja surava a l’ambient la imminència d’una nova crisi. Durant aquest any, el president dels EUA, George Walker Bush, havia insistit en el fet que l’Iraq havia de demostrar que, tal i com l’obligaven les resolucions successives de l’ONU (la primera de les quals, la 687, era de 1991, l’any que va acabar la primera guerra del Golf), havia destruït les armes de destrucció massiva.
8/11/2002
El Consell de Seguretat de l’ONU aprova per unanimitat una resolució que insta el govern de l’Iraq a acceptar el retorn dels inspectors abans de dues setmanes i a completar el desarmament iraquià. La resolució indica que es tracta de la darrera oportunitat per al règim de Saddam Hussein, i els governs dels EUA i la Gran Bretanya remarquen que si la resolució no es compleix llançaran un atac militar sobre el país.
13/11/2002
El ministre d’Afers Estrangers iraquià, Naji Sabri, fa arribar una carta al secretari general de l’ONU, Kofi Annan, en la qual li comunica oficialment que Saddam Hussein accepta sense condicions el contingut de la resolució 1441 de l’ONU sobre el nou règim d’inspecció d’armes que hi ha a l’Iraq. Tot i que la carta també conté forts atacs contra George W. Bush i el primer ministre britànic, Tony Blair -principals avaladors d’una ofensiva militar sobre l’Iraq-, de moment permetrà emprendre la resolució del conflicte sobre el control de les armes de destrucció massiva de què disposa el país mitjançant la negociació i l’arribada dels primers inspectors a partir del 18 de novembre.
18/11/2002
El diplomàtic suec Hans Blix, cap de la missió de la Comissió de Verificació i Inspecció de les Nacions Unides (UNMOVIC), i l’egipci Mohamed el Baradei, director de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica, arriben a Bagdad acompanyats d’un equip de 30 inspectors que han de comprovar si l’Iraq posseeix armes de destrucció massiva. La missió és rebuda a l’aeroport per un dels assessors del govern de Saddam Hussein, que la setmana anterior havia acceptat el retorn dels inspectors, -expulsats del país l’any 1998-, que reprenen la tasca el 27 de novembre.
14/12/2002
Prop de 350 delegats dels partits i organitzacions iraquians contraris a Saddam Hussein es reuneixen a Londres per debatre el futur polític de l’Iraq en cas d’una caiguda del règim actual. La reunió aplega grups d’esquerra, de dreta, nacionalistes i diverses organitzacions religioses, ètniques i tribals per discutir el futur del país amb la democràcia i l’estructura federal com a línies bàsiques de consens entre tots els grups, tots ells partidaris d’un Iraq multiètnic i que acati les resolucions de l’ONU, en especial sobre l’eliminació de les armes de destrucció massiva. L’objectiu de la reunió no és formar un govern alternatiu, sinó fixar una administració de transició prèvia a unes eleccions en cas de caiguda de la dictadura de Hussein.
20/12/2002
Hans Blix, desafia els Estats Units i els seus aliats britànics a abandonar la retòrica bel·licista i a "compartir" les "’proves" que diuen que tenen contra el règim de Saddam amb l’equip d’experts de l’ONU.
23/12/2002
Tant el govern de Saddam Hussein com portaveus del Pentagon reconeixen que l’aviació iraquiana ha abatut un avió espia nord-americà al sud del país. L’avió abatut és un Predator, un sofisticat aparell no tripulat, i l’acció ha tingut lloc en una de les dues zones d’exclusió aèria que els Estats Units i la Gran Bretanya van imposar a l’Iraq al nord i al sud del seu territori després de la primera guerra del Golf. És el primer incident bèl·lic entre els EUA i l’Iraq des que el 5 de novembre aquest Estat va acceptar la resolució de desarmament decretada per l’ONU.
01/01/2003
George W. Bush, ordena el desplegament al golf Pèrsic d’11.000 soldats entrenats per combatre al desert. Aquest contingent, reforçat per tancs i avions de combat, forma part del primer desplegament militar important que es fa a la regió des de la guerra del Golf de 1991, i s’hi s’instal·la en previsió d’un hipotètic atac nord-americà sobre l’Iraq en cas que aquest país no acati les resolucions adoptades pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
09/01/2003
Hans Blix, comunica al Consell de Seguretat de l’ONU que no ha trobat armes prohibides en el curs de les inspeccions. Tot i això, els EUA insisteixen a acusar l’Iraq d’haver violat la resolució 1441 de l’ONU per la importació il·legal de motors per a míssils.
11/01/2003
El govern britànic envia 16 vaixells de guerra al golf Pèrsic. És el desplegament militar més gran des de la guerra de les Falkland (1982) i un punt més en l’agreujament del conflicte amb l’Iraq. L’opinió pública britànica, però, està en contra de la guerra.
15/01/2003
Els Estats Units envien una petició formal a l’OTAN en què demanen ajut en cas que portin a terme l’ofensiva militar sobre l’Iraq
16/01/2003
L’equip d’investigadors internacionals de l’ONU desplaçats a l’Iraq per comprovar si el govern de Bagdad té armes químiques descobreix 12 ogives químiques en un magatzem situat a Ukhaider, ciutat al sud de Bagdad. Les ogives estaven buides però en bon estat, i ara s’investigarà si en algun moment han contingut agents químics.
22/01/2003
El president de França, Jacques Chirac, i el canceller alemany, Gerhard Schröder, presideixen al palau de Versalles un acte de commemoració del 40è aniversari del Tractat de l’Elisi, que Charles De Gaulle i Konrad Adenauer van signar l’any 1963 per tancar les ferides de la Segona Guerra Mundial. Durant l’acte, al qual assisteixen més de 800 parlamentaris dels dos estats, Chirac i Schröder es comprometen a col·laborar per assolir objectius comuns en matèria econòmica, social i cultural. Un dels primers objectius compartits pels dos mandataris és el de trobar una solució al conflicte amb l’Iraq que eviti una intervenció armada.
27/01/2003
Hans Blix, presenta al Consell de Seguretat l’informe sobre les investigacions dutes a terme les darreres setmanes, que no ha aportat proves que el règim de Saddam Hussein tingui armes de destrucció massiva. Blix demana poder investigar durant més temps, però amb més transparència per part de les autoritats iraquianes i més col·laboració dels serveis d’intel·ligència dels països que mantenen que l’Iraq té aquest tipus d’armes. La posició de Blix coincideix amb la de Mohamed el Baradei que creu que cal prolongar uns quants mesos les inspeccions abans d’iniciar un atac militar contra l’Iraq. De moment es fixa una pròrroga fins el 14 de febrer, data en què Blix i el Baradei hauran de comparèixer novament davant el Consell de Seguretat.
30/01/2003
Europa es troba dividida davant un possible atac militar a l’Iraq. Diversos mitjans de comunicació europeus publiquen una carta signada pels caps dels governs del regne d’Espanya, la Gran Bretanya, Itàlia, Portugal, Dinamarca, Hongria, Polònia i la República Txeca en què es defensa el dret dels EUA a atacar l’Iraq davant l’amenaça que representa la possessió d’armes de destrucció massiva. Però el mateix dia el Parlament Europeu aprova, per 287 vots a favor i 209 en contra, una resolució en què rebutja qualsevol intervenció militar unilateral en aquell país i demana que no s’emprengui cap acció sense l’autorització del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
05/02/2003
Colin Powell, secretari d’Estat dels EUA, exposa davant el Consell de Seguretat de l’ONU les raons per les quals els Estats Units estan convençuts que l’Iraq disposa d’armes químiques i biològiques i que, per això, cal dur a terme un atac militar per derrocar Saddam Hussein. Powell, que acompanya l’exposició de fotografies i d’enregistraments de converses telefòniques, també sosté l’existència de vincles entre el règim iraquià i Al-Qaida. Malgrat això, la majoria de membres del Consell de Seguretat afirmen que, abans de posar en marxa l’opció militar, els arguments de Powell han de ser analitzats pels experts en armament de l’ONU i que cal mantenir la tasca dels inspectors desplaçats a l’Iraq.
10/02/2003
Els governs d’Alemanya, França i Bèlgica bloquegen la planificació d’ajut militar de l’OTAN a Turquia en el cas que els EUA ataquin militarment l’Iraq. Si bé tots els integrants de l’organització estan obligats a socórrer qualsevol Estat membre que senti amenaçades la seva integritat territorial, independència o seguretat -situació en què es trobaria Turquia pel fet de compartir frontera amb l’Iraq-, els tres estats justifiquen el veto pel fet que la guerra encara es pot evitar.
11/02/2003
La televisió àrab Al-Jazira emet un missatge suposadament enregistrat per Ossama Ben Laden en què el líder de la xarxa Al-Qaida fa una crida als pobles musulmans a enfrontar-se als EUA i els seus aliats i a defensar l’Iraq davant un possible atac militar. Paral·lelament, el govern nord-americà emet un comunicat en què aconsella als ciutadans, especialment als de Washington i Nova York, que adoptin mesures de precaució per a protegir-se d’hipòtètics atemptats terroristes, com ara habilitar una part de casa seva com a refugi i proveir-se de menjar i beguda per a tres dies.
12/02/2003
Els inspectors internacionals desplaçats a l’Iraq destrueixen quatre contenidors plens de gas mostassa i deu obusos. És tracta d’un armament que ja va ser detectat en el mateix indret durant la inspecció que va fer una comissió d’experts el 1998, però que aleshores no va poder destruir perquè va haver d’abandonar el país. És el primer material bèl·lic que els inspectors desplaçats a l’Iraq destrueixen des de l’inici de l’actual missió, el 27 de novembre de 2002.
14/02/2003
Els caps dels inspectors internacionals desplaçats a l’Iraq, Hans Blix i Mohamed el Baradei, presenten al Consell de Seguretat de l’ONU el balanç de la seva tasca. L’informe exposa que no s’han trobat proves que demostrin que l’Iraq posseeix l’armament que l’ONU li prohibeix, però demana més temps per seguir les inspeccions i, alhora, més cooperació del règim iraquià. El debat posterior fa paleses les discrepàncies en el si del Consell de Seguretat entre els estats que afirmen que cal dur a terme un atac perquè l’Iraq no compleix les resolucions de l’ONU i els que admeten la demanda de més temps per part dels inspectors. Hores abans, Saddam Hussein aprova un decret que prohibeix la fabricació o compra d’armament químic.
15/02/2003
Milions de ciutadans es manifesten a les principals ciutats d’arreu del món contra la intenció de George W. Bush d’atacar l’Iraq en cas que aquest país no demostri de manera immediata que no posseeix armes de destrucció massiva, tal com li ha exigit l’ONU. Les manifestacions es fan en ciutats tan diverses com Sydney, Buenos Aires, Ciutat del Cap, Calcuta, Nova York o Washington, però on assoleixen una participació més alta és a Europa, i especialment a les capitals dels estats on el govern dóna suport a l’actitud de Bush, com Roma, Londres o Madrid. A la capital de Catalunya l’assistència oscil·la entre el 1.300.000 persones que calcula l’Ajuntament, les 350.000 de la subdelegació del govern espanyol o les prop de 400.000 del col·lectiu Contrastant -expert en aquest tipus de recomptes-, però més enllà de les discrepàncies hi ha un acord a considerar que és la manifestació més gran en la història de la ciutat, i passa el mateix a València, Palma i altres ciutats catalanes.
23/02/2003
George W. Bush, presenta un nou document al Consell de Seguretat de l’ONU en què insta a adoptar una nova resolució sobre l’Iraq perquè abans de dues setmanes compleixi totes les resolucions de l’ONU. Si a mitjan mes de març Bagdad no ha acceptat les condicions imposades per l’ONU, els EUA, que tenen el suport dels governs britànic i espanyol, duran a terme un atac militar encara que no tinguin l’autorització del Consell de Seguretat.
24/02/2003
Saddam Hussein, anuncia en una entrevista a la cadena CBS que no ordenarà la destrucció dels míssils Al-Samud 2, com li ha exigit el cap dels inspectors de l’ONU, ja que no representen cap violació a les resolucions del Consell de Seguretat.
27/02/2003
Hans Blix, rep un comunicat del govern de Bagdad en el qual aquest accepta la destrucció dels míssils Al-Samud, tal com havia exigit Blix. L’abast dels míssils Al-Samud supera el límit imposat pels Estats Units i la Gran Bretanya després de la guerra del Golf.
02/03/2003
El règim iraquià destrueix els primers quatre míssils Al-Samud 2 el mateix dia en què venç el termini fixat per l’ONU per a l’eliminació d’aquestes armes, que tenen un abast de 150 km, superior al que l’organització va imposar a l’Iraq després de la guerra del Golf. L’endemà són destruïts sis míssils més al complex militar d’Al-Taji, uns 40 km al nord de Bagdad, en una operació que es fa sota la supervisió dels inspectors de l’ONU.
07/03/2003
Els caps dels inspectors de l’ONU a l’Iraq tornen a comparèixer davant el Consell de Seguretat i, després d’admetre les mesures substancials de desarmament adoptades pel règim iraquià, demanen més temps per fer inspeccions, però també més col·laboració per part de Saddam Hussein.
16/03/2003
George W. Bush, Tony Blair i el cap del govern postfeixista espanyol es reuneixen a l’illa Terceira de les Açores per a fixar l’estratègia a seguir en la qüestió de l’Iraq. En la conferència de premsa posterior a la reunió, els mandataris presenten un darrer termini de 24 hores a Saddam Hussein i a l’ONU per a trobar una sortida a la crisi, i alhora desestimen la necessitat que el Consell de Seguretat aprovi una nova resolució. L’endemà, un cop passat aquest termini sense cap canvi, Bush dóna 24 hores a Saddam Hussein perquè abandoni el poder abans d’iniciar un atac militar sobre l’Iraq, i l’ONU fa evacuar tot el seu personal en aquell país.
18/03/2003
Saddam Hussein, i els integrants del Consell del Comandament de la Revolució -el principal òrgan de govern de l’Iraq- rebutgen l’ultimàtum de 48 hores presentat per George W. Bush i es mostren convençuts de ser capaços de vèncer els EUA en cas que hi hagi una guerra.
20/03/2003
Nord-americans i britànics comencen la guerra contra l’Iraq.
