Cronologia dels fets bèl·lics de la segona guerra del Golf
La primera guerra del Golf (1991)
Esdeveniments previs a la segona guerra del Golf
20/03/2003
Una hora i mitja després de l’ultimàtum de 48 hores anunciat a la cimera de les Açores per George Walker Bush i Tony Blair, les forces dels EUA llancen un atac amb míssils de creuer contra instal·lacions on se suposa –segons que han informat els serveis d’espionatge– que es troben els dirigents iraquians, inclòs Saddam Hussein. Hores després es posa en marxa l’ofensiva terrestre i es produeixen les primeres baixes de les forces britàniques i nord-americanes, amb la mort de 14 soldats que perden la vida en estavellar-se un helicòpter a Kuwait.
07/04/2003
Marines dels EUA entren per primer cop en un dels palaus presidencials de Saddam Hussein. Els britànics afirmen que Ali Hassan al Majid, conegut com "Ali, el químic" responsable d’haver matat milers de kurds amb gasos tòxics, ha mort a Bàssora.
George Walker Bush i Tony Blair es reuneixen per segona vegada des que va començar la guerra, ara a Belfast, per planificar la situació política de l’Iraq quan acabara la guerra amb el derrocament de Saddam Hussein. El pla preveu tres fases. Als primers mesos els soldats de l’aliança es quedarien a l’Iraq per a evitar les accions dels partidaris del rais. Posteriorment es crearia una administració provisional tutel·lada per les forces occidentals i amb la presència de representants dels diversos grups ètnics i religiosos iraquians, i finalment es constituiria un govern iraquià elegit pels ciutadans. Queda per decidir la durada d’aquest procés i el paper de l’ONU.
08/04/2003
Tres periodistes moren de resultes del foc de les tropes nord-americanes a Bagdad. El Pentagon desmenteix que la premsa acreditada a Bagdad sigui objectiu dels atacs. De l’inici de la guerra ençà, 11 periodistes han mort i uns altres dos han estat donats per desapareguts.
09/04/2003
L’exèrcit dels EUA ocupa Bagdad sense trobar resistència al llarg del camí cap al centre de la ciutat. Davant la desaparició de qualsevol rastre de policies o d’altres representants del govern iraquià, una bona part de la capital de l’Iraq queda a mercè dels saquejadors, que assalten els edificis públics, mentre centenars de persones aclamen els soldats nord-americans i destrueixen els símbols del poder de Saddam Hussein. Es desconeix el destí dels membres del govern i del mateix dictador, i el Pentàgon prefereix esperar abans de proclamar la fi del règim i de l’ofensiva bèl·lica, ja que els combats continuen al nord del país. La Creu Roja Internacional suspèn les seves activitats a Bagdad pel perill que pot representar el caos que viu la capital.
10/04/2003
Els peixmergues (combatents kurds) s’apoderen de Kirkuk, al nord de l’Iraq. L’ocupació es fa sense necessitat de combatre per la retirada de les forces iraquianes. A més de ser un important centre petrolier, Kirkuk és un enclavament del nord del país que pot ser decisiu per a accelerar el final de la guerra. Posteriorment les forces nord-americanes, que també han conquerit una altra ciutat del nord, Mossul, garanteixen a Turquia que assumiran el control de les dues ciutats.
10/04/2003
El sacerdot xiïta moderat iraquià Abdul Majid al-Khoei és mort per una multitud a l’interior d’una mesquita de la ciutat santa de Najaf. En l’atac també mor un dels seus assistents. Al-Khoei vivia a l’exili des de 1992 i havia tornat al país fa algunes setmanes amb la intenció de col·laborar amb el govern que s’instauri al país quan es completi la intervenció militar aliada.
11/04/2003
Els EUA distribueixen entre les forces desplaçades a l’Iraq una relació de 55 exdirigents iraquians que cal capturar o assassinar. La llista, que s’ha repartit en forma de joc de cartes, és encapçalada per l’expresident Saddam Hussein i els seus fills Udai i Qusai i per l’exsecretari de presidència Abid Hamid Mahmud al-Tikriti, les quatre persones per a qui s’han reservat els quatre asos de la baralla.
14/04/2003
Les forces nord-americanes ocupen Tikrit, ciutat natal de Saddam Hussein i darrer gran bastió de les forces fidels a l’expresident iraquià.
15/04/2003
Els partits de l’oposició iraquiana es reuneixen a Ur, prop de Nassiriya, per primera vegada des de la caiguda de Saddam Hussein i elaboren un document conjunt en què defensen la implantació d’un règim democràtic i federal.
18/04/2003
El principal assessor cultural de l’actual Administració nord-americana, Martin Sullivan, dimiteix el càrrec com a mostra de rebuig a la manca de previsió que ha mostrat l’exèrcit dels EUA després de l’ocupació de l’Iraq en el saqueig que ha patit el Museu Arqueològic de Bagdad. Sullivan, que era president del comitè assessor cultural de la Casa Blanca des de 1995, considera que es podia haver evitat si s’hagués tingut la mateixa voluntat que a l’hora de preparar l’avenç militar o la protecció dels pous de petroli.
19/04/2003
La policia iraquiana arresta el ministre de Finances del govern de Saddam Hussein, Hikmat Mizban Ibrahim al-Azzawi, que era un dels 55 alts càrrecs de l’anterior règim reclamats pels EUA. Després de la seva detenció, Al-Azzawi és lliurat als nord-americans.
21/04/2003
Arriba a Bagdad el general retirat nord-americà Jay Montgomery Garner, la persona designada pel govern dels EUA per a dirigir la tasca de reconstrucció de l’Iraq després de la guerra que ha representat la caiguda de Saddam Hussein. Garner, a qui acompanya un equip de 450 persones, anuncia que la seva prioritat és el restabliment immediat dels serveis bàsics (aigua i electricitat) i que té la intenció de complir la seva missió al més aviat possible per cedir el poder al govern elegit democràticament pels iraquians.
22/04/2003
La comunitat xiïta iraquiana es reuneix a la ciutat santa de Karbala per a commemorar el martiri de l’imam Hussein, nét de Mahoma, l’any 680, una celebració prohibida sota la dictadura de Saddam Hussein. Els xiïtes aprofiten la trobada per a manifestar de manera multitudinària l’oposició a la presència de les forces militars nord-americanes, que han assolit el poder amb el derrocament de Hussein, i reclamen la implantació ràpida d’un sistema democràtic.
24/04/2003
Les autoritats nord-americanes que controlen l’Iraq anuncien de manera oficial l’arrest de Tariq Aziz, un dels polítics iraquians més propers a Saddam Hussein, que s’hauria lliurat voluntàriament. Aziz, un cristià caldeu nascut a Mossul l’any 1936, va ser el principal assessor de Hussein en política exterior i va ocupar diversos càrrecs al govern, com el Ministeri d’Informació i la Vicepresidència. Era la figura més coneguda internacionalment del règim iraquià després del president.
29/04/2003
13 civils iraquians moren abatuts per soldats nord-americans quan participaven en una manifestació contra l’ocupació dels EUA.
29/04/2003
La UNESCO convoca una reunió a Londres amb representants dels grans museus del món per a recuperar el patrimoni iraquià saquejat. La reunió, celebrada al British Museum de Londres i a la qual assisteixen representants dels principals museus d’Occident, compta amb la presència del director del Museu Nacional d’Iraq (Bagdad), Donny George.
01/05/2003
George W. Bush declara la fi de les hostilitats militars a l’Iraq. L’anunci de Bush es fa en un discurs a la nació emès en directe des del portaavions Abraham Lincoln, que és en alta mar en ple viatge de retorn als EUA. Tot i que encara no s’ha fet el comunicat oficial, fonts de Washington indiquen que el màxim responsable de l’administració de l’Iraq en la fase de transició serà el diplomàtic L. Paul Bremer, per sobre el general Jay Garner que des de fa uns quants dies ja és en aquell país. Hores després del discurs de Bush, Donald Rumsfeld també anuncia la fi de les accions militars a l’Afganistan.
02/05/2003
Els ministres d’Afers Estrangers de la Unió Europea es reuneixen a l’illa de Rodes i decideixen el retorn immediat dels representants diplomàtics dels seus països a l’Iraq, un cop finalitzat el conflicte bèl·lic.
05/05/2003
L’exèrcit nord-americà comunica la detenció de la científica iraquiana Huda Saleh Mehdi Ammaix, considerada una de les principals responsables del programa d’armament químic de Saddam Hussein. Els EUA confien que la seva detenció permeti aclarir la situació actual de l’arsenal d’armes químiques iraquià.
06/05/2003
El Departament d’Estat nord-americà confirma la informació avançada pel diari "The New York Times" segons la qual el 18 de març, dos dies abans de l’inici de la intervenció militar dels Estats Units, el fill petit de Saddam Hussein, Qussai, va retirar uns 1.000 milions de dòlars del Banc central de l’Iraq. De moment es desconeix el destí d’aquests diners, que van ser retirats amb un aval personal signat per Saddam Hussein.
George W. Bush, nomena el diplomàtic Paul Bremer com a responsable civil de l’administració nord-americana a l’Iraq, amb atribucions per sobre de l’exgeneral Jay Garner.
10/05/2003
L’aiatol·là Mohammed Bàquir al-Hakim, el principal líder xiïta iraquià, torna al país després de 25 anys d’exili.
12/05/2003
El diplomàtic Paul Bremer, l’home que ha d’organitzar una nova administració política a l’Iraq i dirigir la construcció del país, arriba a Bagdad per a posar en marxa la seva missió.
13/05/2003
Són trobats els cossos de 15.000 persones enterrats en fosses comunes a la població de Hil·la, al centre de l’Iraq. Es tractaria de persones assassinades, i en molts casos torturades, sota el règim de Saddam Hussein.
22/05/2003
El Consell de Seguretat de l’ONU aprova per unanimitat la resolució 1483, presentada pels EUA, amb el suport de la Gran Bretanya i l’Estat espanyol, que demanava l’aixecament de les sancions internacionals contra l’Iraq. La resolució reconeix l’autoritat i les responsabilitats de les forces britàniques i nord-americanes que controlen el país i preveu la fi del programa ’petroli per aliments’ d’aquí a sis mesos.
23/05/2003
L’administrador civil nord-americà de l’Iraq anuncia la dissolució de l’exèrcit i diversos ministeris iraquians.
13/07/2003
Es reuneix per primera vegada a Bagdad el consell de govern iraquià, el primer executiu provisional que s’ha constituït al país des de la caiguda de Saddam Hussein. A la reunió, celebrada a la seu de l’antic Ministeri d’Indústria Militar de Bagdad, hi assisteixen el governador civil nord-americà de l’Iraq, Paul Bremer, el representant britànic a l’Iraq, John Sawyers, i el representant especial de l’ONU, el brasiler Sergio Vieira de Mello. El Consell és format per 25 persones: 13 musulmans xiïtes, 5 sunnites, 5 kurds, 1 cristià i 1 turcman, que representen els diferents grups socials iraquians.
22/07/2003
El Pentàgon confirma la mort dels dos fills de l’expresident iraquià Saddam Hussein, Udai i Qussai, en una operació militar duta a terme per uns 200 soldats contra una casa de Mossul, al nord de l’Iraq, en què també haurien mort un nét de Hussein i un guardaespatlles. Tots dos germans eren personatges molts influents del règim. El germà gran, Udai, dirigia la premsa i els fedaïns, les forces paramilitars més fidels al seu pare, i Qussai era el responsable de la Guàrdia Republicana, dels serveis secrets i d’intel·ligència i estava destinat a succeir Saddam Hussein en la direcció del país.
30/07/2003
El cirurgià Ibrahim al-Jaafari, cap del partit xiïta radical Al-Dawa, és nomenat cap del consell de govern iraquià, l’organisme que sota els auspicis dels EUA dirigirà la transició política a l’Iraq després de la caiguda de Saddam Hussein. Al-Jaafari exercirà de president durant un mes, ja que els nous membres del Consell de Presidència han acordat que es rellevaran en el càrrec per ordre alfabètic mensualment.
01/09/2003
El consell de govern iraquià designa els 25 ministres del govern provisional del país fins a les eleccions legislatives previstes per l’any 2004. Per a garantir la pluralitat religiosa i social del país, dels 25 ministres, 13 són musulmans xiïtes -el grup que controlarà els sectors clau (petroli i Interior)-, 5 sunnites, 5 kurds, 1 turcman i 1 cristià.
09/09/2003
La Lliga Àrab admet de manera temporal l’ingrés de l’Iraq i el ministre d’Afers Estrangers iraquià, Hoixiyar Zebari, participa en una reunió dels seus homòlegs de la Lliga Àrab a Dubai. Tot i això, l’Iraq encara no ha estat admès com a membre de ple dret de l’organització.
23/10/2003
Representants de 59 estats es reuneixen a Madrid (Regne d’Espanya) en una conferència internacional per a recaptar fons que ajudin a reconstruir l’Iraq després de la caiguda de Saddam Hussein. A la cimera hi assisteix el secretari general de l’ONU, Kofi Annan i el secretari d’Estat nord-americà Colin Powell. La reunió es clou demà amb un acord per a invertir 33.300 milions de dòlars entre donacions i crèdits, una xifra que el mateix Powell reconeix inferior a les expectatives, 20.300 milions dels quals són aportats pels EUA.
10/12/2003
El Consell Iraquià, el govern provisional del país, crea el tribunal que jutjarà els crims comesos pel règim de Saddam Hussein. Els EUA es comprometen a lliurar els presoners capturats a aquest tribunal. Fins ara han estat detinguts 38 alts responsables del règim.
14/12/2003
Paul Bremer confirma oficialment que el dia abans al vespre Saddam Hussein ha estat capturat en un amagatall sota terra a la localitat d’Al-Dawr, a uns 30 km de Tikrit. Saddam Hussein ha estat capturat en una operació en què participen uns 600 soldats nord-americans i grups de kurds. Tot i tenir un aspecte deixat i molt diferent, amb una barba molt poblada, les anàlisis confirmen la identitat de l’exrais, que té un bon estat de salut i no presenta resistència quan és arrestat.
18/01/2004
Un cotxe bomba suïcida provoca una matança al centre de Bagdad i fa 25 morts i 130 ferits. Tots els morts són civils iraquians que anaven a treballar (avui no és festiu a l’Iraq) i entre els ferits hi ha alguns soldats nord-americans. El cotxe ha esclatat al centre de la capital iraquiana, davant d’un dels ex-palaus de Saddam Hussein que la coalició invasora utilitza ara com a seu d’operacions. Diversos testimonis han assenyalat que el cotxe que ha provocat l’explosió feia cua per entrar al recinte. El dia abans, un altre atemptat va matar cinc soldats nord-americans, i es va arribar a la xifra de 500 militars dels EUA morts des que Bush va declarar oficialment la fi de la guerra. Aquest ha estat un dels atacs més mortífers de la resistència iraquiana des del mes de maig.
21/01/2004
George W. Bush fa una defensa aferrissada de la invasió de l’Iraq i de la política d’atacs preventius per tal de garantir la seguretat dels ciutadans nord-americans, i declara que els EUA "mai no demanaran permís per a defensar la pròpia seguretat". En el seu darrer discurs sobre l’Estat de la Unió, amb el qual enceta la campanya electoral per a les eleccions presidencials de novembre, Bush reitera que cal mantenir la guerra global contra el terrorisme.
11/02/2004
23 reclutes del nou exèrcit iraquià moren i una quinzena resulten ferits en un atemptat suïcida amb cotxe bomba davant d’una oficina de reclutament a Bagdad. Aquest nou atac arriba l’endemà d’un mortífer atemptat davant d’una comissaria de policia a Iskandariya, al sud de la capital, en què van morir 50 persones i 75 van resultar ferides. Els Estats Units responsabilitzen Al-Qaida dels atacs contra les forces de seguretat iraquianes amb la finalitat de fer esclatar una guerra civil. Des del final de la guerra, al mes de maig, han estat abatuts 604 agents i aspirants del cos de policia. Els atacs s’han intensificat d’ençà l’exèrcit nord-americà va anunciar la reducció dels seus efectius a Bagdad per permetre el relleu de les forces de seguretat locals.
