La segona intifada palestina (any 2003)
05/01/2003
Almenys 25 persones moren en un doble atemptat dut a terme per dos activistes suïcides de les Brigades dels Màrtirs d’Al-Aqsa que fan explotar les bombes que portaven al cos en una estació d’autobusos al sud de Tel-Aviv, en dues accions gairebé simultànies.
12/01/2003
Moren deu persones en una nova jornada d’enfrontaments als territoris ocupats. Entre els incidents destaca l’atac amb míssils des d’un helicòpter de l’exèrcit hebreu contra un cotxe en què anaven dos joves palestins que havien estat confosos amb membres de Hamàs.
15/02/2003
Activistes de Hamas maten quatre soldats israelians a la franja de Gaza. Els soldats morts anaven en un tanc que va passar per sobre d’una càrrega explosiva col·locada pels activistes.
19/02/2003
Moren 14 palestins en diverses operacions de l’exèrcit israelià a Gaza i al nord de Cisjordània. Hamàs respon a l’ofensiva israeliana amb el llançament de quatre míssils Qassam sobre territori israelià, que causen un ferit.
21/02/2003
Mahmud Abbas anuncia una treva en la Intifada per un període d’un any, si bé els grups Hamàs i Jihad Islàmica rebutgen aturar els atemptats.
08/03/2003
Un dels dirigents principals de Hamàs, Ibrahim al-Maqdama, és assassinat amb un míssil disparat des d’un helicòpter de l’exèrcit israelià. En l’atac, fet quan al-Maqdama anava en cotxe a la ciutat de Gaza, moren tres membres més de Hamàs, presumptament escortes. El mateix dia Iàsser Arafat, anuncia el nomenament de Mahmud Abbas (més conegut per Abu Mazen) com a primer ministre del govern palestí, un càrrec que fins ara no existia.
23/04/2003
Iàsser Arafat i Abu Mazen arriben a un acord per a la formació del nou govern palestí. Després d’uns dies de polèmica -que ha fet intervenir representants del govern egipci i ha estat un dels obstacles principals per a la constitució del govern- Arafat accepta finalment la proposta de Mazen que Muhammad Dahlan sigui el ministre responsable dels serveis de seguretat de l’ANP.
29/04/2003
El Consell Legislatiu Palestí aprova la composició del govern presentat per Abu Mazen, que d’aquesta manera es converteix en primer ministre de Palestina amb el suport de 51 diputats, mentre 18 hi voten en contra i 4 se n’abstenen. En el discurs de presa de possessió, Mazen rebutja de forma inequívoca els atemptats contra Israel i defensa la negociació amb el govern israelià per a resoldre el conflicte. L’endemà mateix, moren tres persones en un atemptat suïcida a Tel-Aviv reivindicat per Hamàs i les Brigades de Màrtirs d’Al-Aqsa.
08/05/2003
El dirigent de Hamàs Al-Beik mor per l’impacte d’un míssil llançat per l’exèrcit israelià, a Gaza.
18/05/2003
L’endemà d’una entrevista entre Ariel Sharon i Abu Mazem, la primera reunió d’alt nivell entre representants de tots dos països en dos anys, diversos atemptats suïcides costen la vida a set israelians i a dos activistes palestins. La resposta de Sharon és ordenar el tancament dels territoris palestins.
19/05/2003
Moren tres civils israelians en un atemptat suïcida comès per una dona a la ciutat israeliana d’Afula, al nord del país. El mateix dia es produeix un segon atemptat suïcida prop de Kfar Darom, al sud del país, que fereix tres soldats israelians. Coincidint amb l’onada d’atemptats, Abu Mazen nomena els nous caps de policia i defensa civil de l’ANP fruit d’una reorganització d’aquests serveis.
25/05/2003
El govern israelià aprova el pla de pau proposat per la comunitat internacional, que preveu la creació d’un Estat palestí independent cap a l’any 2005.
03/06/2003
George W.Bush defensa la creació d’un Estat palestí independent en una al·locució pública davant dels principals dirigents àrabs a la ciutat egípcia de Xarm al-Xeikh, on ha d’assistir a una cimera israelianopalestina.
04/06/2003
Ariel Sharon i Abu Mazen accepten el pla de pau o "full de ruta" proposat per George W.Bush en la cimera que els tres mandataris i el rei Abdal·là de Jordània han celebrat a la ciutat jordana d’Aqaba. Els punts clau de l’acord són el compromís de Sharon de desmantellar les colònies jueves il·legals i la promesa de Mazen de fer tots els esforços per aturar les accions armades palestines. El document final de la cimera és vist com l’inici d’un nou procés de pau després de dos any i mig en què s’han succeït episodis sagnants, fet que obre la possibilitat d’arribar a establir un Estat palestí independent.
09/06/2003
L’exèrcit israelià posa en pràctica els primers compromisos adquirits en la cimera d’Aqaba i evacua i desmantella amb maquinària pesant diversos maajazin o assentaments jueus de Cisjordània construïts sense autorització del govern.
11/06/2003
Hamàs respon a l’intent de l’exèrcit israelià d’assassinar el líder islamista al-Rantissi amb un atemptat suïcida dins d’un autobús quan circulava pel centre de Jerusalem. L’acció costa la vida a 16 persones i en fereix 140 més, i reobre l’enfrontament frontal entre els grups armats palestins i el govern israelià, que ordena a l’exèrcit que utilitzi tots els mitjans al seu abast per liquidar Hamàs. L’endemà mateix, soldats israelians aconsegueixen assassinar un dels líders d’aquesta organització a Gaza, en un atac amb míssils que mata set persones.
21/06/2003
L’exèrcit israelià llança un raid a Hebron on mata el dirigent principal de Hamàs a Cisjordània, Abdullah Kawasme.
21/08/2003
Hamàs anuncia la fi de la treva en les accions armades que mantenia des del 29 de juny, com a resposta a la mort d’un dels dirigents de l’ala política de l’organització, Ismaul Abu Shanab, a mans de soldats israelians, a Gaza.
06/09/2003
Abu Mazen presenta la dimissió del càrrec de primer ministre palestí a Iàsser Arafat. Abu Mazen ha renunciat el càrrec que ocupava des de feia només 110 dies per les profundes discrepàncies que mantenia amb Arafat, que no l’havia nomenat perquè fos un home de la seva confiança sinó per les pressions internacionals. Tot i la renúncia, Abu Mazen accepta continuar en el càrrec de manera interina durant cinc setmanes més si abans no es designa un nou primer ministre.
08/09/2003
Iàsser Arafat nomena l’actual president del Consell Legislatiu Palestí, Ahmed Qurei (conegut com a Abu Al·là) en substitució d’Abu Mazen, que el 6 de setembre va presentar la dimissió.
24/09/2003
Un grup de 27 pilots de les forces aèries israelianes subscriuen un document en què qualifiquen d’immorals i il·legals els atacs aeris a Gaza i Cisjordània i es neguen a dur a terme noves operacions d’aquest tipus. Entre els signants, la meitat dels quals són a la reserva, hi ha el tinent general Iftaj Spector, que va ser cap d’un esquadró d’avions en la guerra del Yom Kippur l’any 1973.
04/10/2003
Una jove palestina fa esclatar una bomba a l’interior d’un restaurant de la ciutat de Haifa. En l’atemptat moren 19 persones, àrabs i israelians, ja que era un establiment freqüentat per gent de totes dues comunitats. L’acció és reivindicada per la Jihad Islàmica. Israel respon a aquest atemptat amb diversos atacs de represàlia a Gaza i a Cisjordània, i a més bombardeja el que considera un camp d’entrenament de la Jihad Islàmica a Síria. Feia 20 anys que Israel no duia a terme cap acció militar en territori sirià.
09/10/2003
Ahmed Qurei presenta la dimissió del càrrec de primer ministre a Arafat davant la negativa d’aquest de cedir el control de les forces de seguretat. De moment, Arafat no accepta la renúncia.
12/11/2003
El Consell Legislatiu Palestí aprova la composició del govern palestí proposada per Ahmed Qurei (Abu Al·là). El nomenament de l’executiu, format per 24 persones, posa fi a dos mesos d’enfrontaments interns entre Abu Al·là i Iàsser Arafat. L’ objectiu principal del nou govern és assolir una treva amb Israel per tal de rellançar el procés de pau.
31/12/2003
El ministre d’agricultura israelià, Israel Katz, anuncia que el govern israelià autoritza crear 900 cases noves als alts del Golan, de manera que aquesta zona tindrà un creixement del 50% de població en tres anys. El projecte rep les crítiques dels governs sirià (país que reclama la devolució d’aquest territori ocupat per Israel des de 1981) i dels EUA, que ho veuen com un obstacle a la normalització de la situació al Pròxim Orient.
Anys 2000-2001 – Any 2002 — Any 2003 — Any 2004
Cronologia del procés de pau araboisraelià (1991-2003)
