El conflicte del Canal de Suez
i la segona guerra araboisraeliana
La proclamació de l’Estat d’Israel (1948)
La guerra dels Sis Dies (1967)
La guerra del Yom Kippur (1973)
Tots els intents per convertir els acords de l’armistici entre àrabs i israelians en un tractat de pau permanent van fracassar. Els àrabs insistien en el fet que es permetés que els refugiats retornessin a casa, que Jerusalem fos administrada per la comunitat internacional i que Israel fes concessions territorials abans d’iniciar qualsevol conversa o negociació per a la pau. Els israelians al·legaven que si se satisfeien aquestes peticions es posaria en perill la seguretat de l’Estat jueu i es van negar a acceptar-les. La guerrilla palestina va fer nombroses incursions i les tropes àrabs van emprendre nombrosos atacs, davant dels quals Israel va respondre amb represàlies enèrgiques. Egipte es va negar a permetre que els vaixells israelians utilitzessin el canal de Suez i va blocar els estrets de Tiran (l’accés d’Israel a la mar Roja), fet que Israel va considerar com un acte d’agressió. Els incidents fronterers a la frontera amb Egipte van anar creixent fins que van provocar l’esclat, al novembre de 1956, de la segona guerra
araboisraeliana.
El 26 de juliol de 1956, poc després que els EUA i Gran Bretanya retiressin les seves ofertes de contribuir econòmicament a la construcció de la resclosa
d’Assuan, el govern egipci va nacionalitzar el canal de Suez amb un decret signat pel president Gamal ’Abd al-Nasir, conegut per Nasser, el qual va anunciar que Egipte es proposava usar els guanys del canal per a finançar la construcció de la resclosa. El 29 d’octubre de 1956, Israel va envair Egipte. Dos dies després, tropes britàniques i franceses unides van atacar Egipte per assegurar el trànsit gratuït a través del canal. Israel va obtenir una ràpida victòria i en pocs dies va conquerir la franja de Gaza i la península del
Sinaí. Quan l’exèrcit israelià va arribar a la riba del canal de Suez, les forces francobritàniques van iniciar l’atac sobre la zona del canal. Després d’uns pocs dies, la lluita va ser interrompuda per l’actitud contrària dels EUA i
l’URSS, que van forçar l’enviament de Forces Especials de la ONU (UNEF) per garantir l’acompliment de l’alto el foc a la zona del canal. Davant d’aquesta situació, la Gran Bretanya i França van aturar la seva acció conjunta i a finals de 1956 van retirar les seves tropes d’Egipte. Per contra, Israel es va negar a abandonar Gaza fins a l’inici de 1957 i solament després que els EUA li prometessin de resoldre el conflicte i mantenir oberts els estrets de
Tiran.
