La guerra del Yom Kippur (1973)
La proclamació de l’Estat d’Israel (1948)
El conflicte del canal de Suez i la segona guerra araboisraeliana (1956)
La guerra dels Sis Dies (1967)
El 1973, Egipte i Síria —amb el finançament de l’Aràbia Saudita i Kuwait, que va permetre que aconseguissin l’armament soviètic més
modern— es van unir en una guerra contra Israel per tal de recuperar els territoris que havien perdut el 1967. El 6 d’octubre, data del Yom
Kippur, el dia del dejuni sagrat per als jueus, tots dos estats àrabs van iniciar una ofensiva per sorpresa contra les tropes israelianes en els territoris ocupats. Síria als Alts del Golan i Egipte al
Sinaí.
Els sirians, amb el suport de tropes jordanes i iraquianes van progressar inicialment pel nord, però cap a l’11 d’octubre havien estat rebutjats i l’exèrcit israelià va avançar vers Damasc. Al sud, les tropes egípcies van traspassar el canal de Suez i s’endinsaren uns 10 km en el territori del Sinaí ocupat per Israel, abans que fossin aturades. El 16 d’octubre, l’exèrcit israelià va contraatacar i va envair territori egipci. L’alto el foc acordat per les Nacions Unides va entrar en vigor al front sirià el 22 d’octubre i al front egipci dos dies més tard.
Israel va vèncer a la guerra del Yom Kippur, però a costa de força baixes i que les forces àrabs es guanyessin el suport de
l’URSS i de bona part dels països en vies de desenvolupament.
Malgrat que des del punt de vista bèl·lic la victòria va ser israeliana, Egipte va convertir la contesa, gràcies a l’èxit inicial del seu exèrcit, en un triomf psicològic. A Israel, la primera ministra Golda Meir va ser acusada de manca de previsió i va ser obligada a dimitir el càrrec al juny. La guerra del Yom Kippur va marcar l’inici de l’ús del petroli com a element de pressió en el conflicte del Pròxim Orient. Des d’octubre de 1973 fins a març de 1974 els estats àrabs van mantenir l’embargament de les exportacions
petroleres a les potències occidentals favorables a Israel
En els seus esforços per impulsar un acord de pau, el president dels EUA Richard Milhous Nixon va encarregar al seu secretari d’Estat, Henry Alfred Kissinger, la tasca de negociar els acords de pau entre Israel per una banda i Egipte i Síria per l’altra. El 1974, Kissinger va aconseguir la retirada militar d’Israel i Egipte del
Sinaí, i d’Israel i Síria dels Alts del Golan.
