La intifada palestina
La proclamació de l’Estat d’Israel (1948)
El conflicte del canal de Suez i la segona guerra araboisraeliana (1956)
La guerra dels Sis Dies (1967)
La guerra del Yom Kippur (1973)
La Intifada
La intifada o aixecament dels àrabs palestins contra la ocupació israeliana va començar a la Franja de Gaza al desembre de 1987, amb la desobediència civil i manifestacions contra el domini israelià, i ràpidament es propagà pels territoris ocupats. L’apedregament de les forces d’ocupació israelianes per joves palestins va ser una pràctica molt característica. Israel primerament respongué amb mesures repressives com accions policíaques i militars contra els manifestants, el tancament d’universitats, deportacions, sancions econòmiques, una tributació agressiva i un accelerament de l’establiment de colons jueus en els territoris ocupats. Tanmateix, com que la insurrecció palestina no s’aturava, molts israelians van ser persuadits que seria molt millor de cercar una solució política que els alliberés almenys de la responsabilitat directa de Gaza.
El 1993, després de dècades de conflictes violents entre palestins i israelians, els dirigents de cada bàndol acceptaren de signar un històric acord de pau. Yasser Arafat, dirigent de l’OAP, i Yitzhak Rabin, primer ministre israelià, es reuniren amb Bill Clinton als EUA el 13 de setembre de 1993, per signar l’acord de pacificació de la regió. El pla preveia l’autonomia dels territoris ocupats per Israel, que havia d’iniciar-se a la franja de Gaza i Jericó.
Al maig de 1994, les tropes israelianes es retiraren de Jericó i de la Franja de Gaza, deixant el control d’aquests territoris en mans de l’Autoritat Nacional Palestina, presidida per Yasser Arafat. El control militar israelià de Cisjordània es mantindria fins que s’hi celebressin eleccions. La limitada autonomia palestina controlava els impostos, les comunicacions, la policia i els passaports.
Les eleccions celebrades als territoris autònoms palestins refermaren la direcció de Yasser Arafat i de l’OAP. Però els acords de pau es posaren en perill per l’assassinat del primer ministre israelià Isaac Rabin a mans de l’extrema dreta sionista. L’arribada a la presidència del govern israelià del dretà Benjamin Netanyahu comportà un inici d’accions armades per part del grup Hamas a causa de la construcció d’un túnel a la ciutat vella de Jerusalem, el 1996, i de nous habitatges jueus en aquesta ciutat, un any després.
Hamas (en àrab, Harakat al-mugawama al-islamiya, ’Moviment de Resistència Islàmica’) és un grup islàmic palestí que pretén amb l’ús d’accions armades d’expulsar Israel dels territoris que considera pertanyents a Palestina. Sorgit d’una branca dels Germans Musulmans, implicada en el treball religiós, social i educatiu a Gaza, i amb molts membres fora dels territoris ocupats, Hamas es va fundar el 1988. Shaykh Ahmad Yasin en va ser el principal dirigent. Hamas va néixer per l’impuls revolucionari generat per la intifada palestina, que va començar a finals de 1987, i s’establí com un dels elements més extremistes de l’alçament. A mesura que progressava la intifada, Hamas va començar a combinar atacs contra israelians amb accions contra els palestins moderats, especialment contra els membres de l’OAP. S’oposà fermament al procés de pau que conduí a la creació de l’Autoritat Nacional Palestina al maig de 1994 i avisà que començaria la guerra civil si s’assolia un acord, i va continuar els atacs armats a Israel, inclosos els atacs indiscriminats de suïcides, com l’explosió d’una bomba al centre de Tel Aviv el 19 d’octubre de 1994, que causà 22 morts. El nou govern palestí va començar unes dures mesures repressives contra Hamas, i va empresonar molts activistes.
Al març de 1996, Hamas reinicià la seva campanya d’atemptats indiscriminats a territori israelià, després dels quals es dugué a terme una detenció de milers dels seus militants per part de la policia palestina i de l’exèrcit israelià. Després dels esdeveniments produïts, al setembre d’aquell any, a Jerusalem, Cisjordània i Gaza, amb motiu de l’obertura d’un túnel sota mesquita d’al-Aqsa ordenada pel nou primer ministre israelià, el dretà Benjamin Netanyahu, el moviment Hamas dugué a terme una crida generalitzada als palestins dirigida a provocar l’enfrontament total amb els israelians. Al març de 1997, Hamas respongué amb un atemptat a Tel Aviv, que causà quatre morts i 46 ferits, a la construcció d’un barri jueu en un turó de la zona àrab de la ciutat de Jerusalem.
