Nosaltres som ferms republicans, som rabiosament republicans, som categòricament nacionalistes, i nosaltres diem, [...] que el nostre nacionalisme és un nacionalisme humà, liberal i internacionalista.

[...]

Benvinguts siguin els homes d’altres terres germanes que són a Catalunya, que comparteixen les nostres penes i els nostres treballs per a la grandesa de Catalunya, i les nostres inquietuds espirituals. Als hostes que així vénen a casa nostra, se’ls reserva el millor plat de la nostra taula, el millor llit de la nostra casa; però si vénen amb afany pertorbador, els llancem per la finestra.

Lluís Companys (1932)

• Biografia de Lluís Companys (Unitat Nacional Catalana)
• Biografia de Lluís Companys (Enciclopèdia Catalana)

Lluís Companys - Discurs al míting de l'1 de maig de 1937
Lluís Companys - Visca Catalunya, visca la llibertat
Lluís Companys - Visca la llibertat, catalans

• Cartells catalans històrics

L’odi de l’España Nacional a Catalunya culminà, efectivament i simbòlica, el 15 d’octubre de 1940, amb l’afusellament, a Montjuïc, d’En Lluís Companys i Jover, President de la Generalitat de Catalunya.

La catalanitat d’En Companys havia estat molt discutida, i la seva actuació política encara més. No podem negar-li errades irreparables. Espanya, però, va encarregar-se de redimir-lo dels seus errors i fer d’una personalitat discutida un màrtir indiscutible. Un Visca Catalunya! de cara a la mort i una descàrrega de fuselleria espanyola van situar-lo definitivament al martirologi de la Pàtria.
L’Espanya històrica no afusellava el cap de l’Esquerra, ni l’antic advocat de la FAI, ni tampoc el revoltat del 6 d’Octubre: afusellava El President de la Generalitat, afusellava Catalunya.

Si s’hagués tractat de Prat de la Riba o de Puig i Cadafalch, els hauria afusellats igualment.

En la persona de l’honorable Lluís Companys i Jover tots els catalans ens sentim afusellats.

Mossèn Josep Armengou i Feliu
Justificació de Catalunya, 1955