• Biografia de Manuel Serra i Moret (GEC)
 

Manuel Serra i Moret

El 1917, Manuel Serra i Moret, va ingressar a la Secció Catalana del PSOE perquè, esmicolada la Unió Catalanista de Domènec Martí i Julià, a Catalunya no hi havia cap organització que representés la seva ideologia d’esquerres. Certament, tampoc no la representava el PSOE, però es va il·lusionar a poder fer valer el seu socialisme respectuós amb les nacionalitats. En el Congrés del PSOE celebrat a Madrid el 1919, el partit va renovar el seu programa i Serra i Moret va ser un dels cinc ponents per a redactar els nous estatuts. Aquí va presentar i va ser aprovat el següent text: "Reconocimiento de las nacionalidades ibéricas en la medida que demuestren aptitudes o capacidad para el gobierno propio, sin detrimento de la democracia y de las conquistas sociales."

Malgrat aquest triomf –que va representar una escissió d’ultraespanyolistes dins el PSOE–, Serra i Moret no va trigar a adonar-se d’una actuació que estimava nociva per a la llibertat de Catalunya i va haver de sortir-ne per crear, el 8 de juliol de 1923, la Unió Socialista de Catalunya. Va estar sis anys sotmès a la disciplina del PSOE. Van ser suficients per a descobrir-ne les deficiències de fons.

Ben segur li deuria venir a la memòria aquell text que va escriure i pronunciar ell mateix en una conferència al CADCI, als 26 anys, sobre la personalitat de Catalunya:

«Homes hi ha a la nostra terra que cerquen llur centre lluny de sí, als quals llur desorientació els incapacita per a tota acció positiva. Aquests es despullen dels seus atributs d’home, per poder ésser com els altres..., com els altres volen que siguin. Porucs, amb l’esguard extraviat, sotgen els moviments i els judicis dels altres per emmotllar la seva actitud al gust de l’Amo. Mai no consulten el seu interior que els diu que hem de lluitar amb els instruments (els partits) i no amb els dels altres, que són precisament destinats a combatre’ns. És de miserables degenerats això d’evitar la topada passant-se a l’enemic, i és de justícia que aquest els tracti com esclaus despreciables.»
  

«Per a nosaltres el problema de Catalunya és un problema resolt en quant es relaciona amb les manifestacions de la seva personalitat. Som catalans i actuarem simplement com a socialistes catalans, exactament igual que si Catalunya fos independent. Ens confessem Socialistes, i aplicant aquest principi a les coses de Catalunya ens proclamen socialistes catalans i a la vegada els primers defensors de la Independència de Catalunya.»

Manuel Serra i Moret

• El pensament d’Antoni Rovira i Virgili
• Articles de Daniel Cardona i Civit
• Antoni Gaudí, patriota català
• El socialisme espanyol i Catalunya (Joan Comorera)
• Sols l’ideal pot dur-nos al triomf (Manuel Carrasco i Formiguera)
• Nacionalisme català. Idees i pensament de mossèn Armengou
• El pensament de Josep Narcís Roca i Farreras